Vés al contingut

Moana Pozzi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMoana Pozzi
Imatge
(1992) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Anna Moana Rosa Pozzi Modifica el valor a Wikidata
27 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de fetge Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu pornogràfica Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata - 1994 Modifica el valor a Wikidata
PartitLove Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAndrea Roncato (1985–1985) Modifica el valor a Wikidata
GermansBaby Pozzi Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0694860 Rottentomatoes: celebrity/moana_pozzi Allmovie: p57598 TMDB.org: 41162
Facebook: moanapozzi1961 Musicbrainz: cd65fb4d-f148-4ad3-ae22-348d8c6a1cfe Discogs: 1335058 Find a Grave: 19322 Modifica el valor a Wikidata

Anna Moana Rosa Pozzi (Gènova, 27 d'abril de 1961-Lió, 15 de setembre de 1994) va ser una actriu pornogràfica, model i presentadora de televisió italiana.

Algunes fonts la consideren «la major 'pornstar' del món, per sobre de Cicciolina». Encara que aquesta faceta va eclipsar tota la resta, també va participar en pel·lícules convencionals, va treballar com a presentadora de televisió, va desfilar com a model de passarel·la per Karl Lagerfeld i va tenir una fugaç participació en el món de la política. Les seves amistats l'elogiaven com a intel·ligent, optimista i loquaç. Això no implica que va suscitar diversos escàndols, un d'ells per un llibre en el qual va revelar les seves relacions amb diversos personatges il·lustres. Va portar una vida relativament tranquil·la i sense els vaivens emocionals d'altres estrelles del gènere porno, si bé la seva prematura mort per un càncer va donar un toc tràgic a la seva biografia.

En contra del que se suposava, el seu nom artístic Moana no derivava de la paraula anglesa moan (‘gemec’), sinó que és una paraula polinèsia que significa «el fons més profund de la mar».

Vida i carrera

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Pozzi va néixer en una família catòlica molt conservadora de Gènova. Va estudiar en un col·legi de monges, després va acudir al Liceo Scientifico i durant sis anys va estudiar guitarra clàssica i clavecí en un conservatori.

Als 18 anys d'edat, va començar a participar en concursos de bellesa i a posar per a artistes, i va decidir traslladar-se a Roma. Els seus pares van sofrir un xoc quan van saber que treballava en el món del erotisme, i li aconsellaven que es dediqués al teatre, si bé no van dubtar a ajudar-la quan va ser necessari.

A televisió i amb Fellini

[modifica]

Als seus primers films (d'erotisme suau) apareixia amb el nom de Linda Heveret. Paral·lelament, va començar a treballar en televisió amb el seu nom real, de tal manera que professionalment va mantenir una doble personalitat.[1]

En 1981 presentava el programa juvenil Tip Tap 2 en el segon canal de la Rai, i es va convertir en una convidada recurrent en altres espais televisius a manera d'ingredient picant, per presència física i facilitat de paraula.[2] Va fer petits papers en pel·lícules convencionals, i així en 1985 va participar (sense acreditar) en la pel·lícula Ginger i Fred de Federico Fellini.[3]

Al porno a Europa i als Estats Units

[modifica]

En 1986, Moana va entrar en el porno de la mà del director Riccardo Schicchi, i va començar a rodar múltiples pel·lícules destinades al format vídeo per a consum domèstic. Així, en poc temps es va convertir en una figura de culte per als aficionats al gènere. A l'any següent va obtenir una ocupació com presentadora en el programa Jeans 2, però la seva faceta porno ja era notòria, per la qual cosa va rebre dures crítiques que qüestionaven que anés apropiada per a tal lloc, i va haver de deixar-ho. No obstant això, pocs mesos després va ser contractada per al programa Matrjoska (després rebatejat com a L'araba fenice), del canal Italia 1. Els balls de Moana més o menys nua (a vegades, tapada amb cel·lofana transparent) van causar sensació i van ser molt comentats, encara que ella resultava diferent per la seva actitud somrient i per les seves coreografies refinades, sense caure en el groller.

A la fi dels anys 80 Moana Pozzi va fer el salt als Estats Units, participant en diverses pel·lícules porno de la poderosa indústria californiana. Comparada amb les pornostars americanes, tenyides de ros, de pits engrandits amb silicona i que actuaven amb actitud agressiva, Moana resultava diferent pel seu físic natural, pell molt blanca i actitud d'aparent innocència.

Un llibre censurat

[modifica]

Una innocència només aparent. En 1991 va publicar el llibre Filosofia di Moana, una espècie de diccionari on detallava les seves fantasies i opinions, però el contingut de les quals més explosiu era una sèrie de ressenyes o puntuacions sobre nombrosos famosos amb els quals va afirmar haver-se relacionat. Va llançar una edició de 20.000 exemplars costejada per ella mateixa, per això va fundar una nova editorial (Moana's Club). En el llibre va esmentar personatges del cinema com Robert De Niro, Harvey Keitel, Massimo Troisi, i Roberto Benigni, a qui va puntuar amb un 8, però segurament la cita més atrevida va ser la relativa a un polític que tots van identificar com Bettino Craxi. En un cas de censura encoberta, el llibre va desaparèixer de la venda i és difícil de trobar.

Aquest mateix any, Moana contreia matrimoni amb Antonio di Ciesco, en Las Vegas. S'havien conegut dos anys abans a Lampedusa, i van anar estrenyent la seva relació quan Moana el va emprar com a xofer.

Aquest mateix any, Moana participava en una pel·lícula d'animació titulada Moanaland. Va ser l'única pel·lícula de tal tècnica premiada en el Erotic Festival de Nova York, i és considerada ara com de culte.

Incursió en la política

[modifica]

En 1992 Moana es va presentar amb Ilona Staller (Cicciolina) liderant l'anomenat Partito dell'Amore, partit polític de repercussió mediàtica europea. No va obtenir resultats ressenyables, però la seva popularitat va assolir cotes encara majors, i ja per llavors havia aplegat una estimable fortuna. Vivia en un àtic milionari a Roma i envoltada de luxe.

En 1993 va tornar a suscitar polèmica quan va desfilar com model de passarel·la per a Karl Lagerfeld a Milà. Les crítiques van ser furibundes, però Lagerfeld la va defensar dient: «Les dones comunes caminen com Moana i com a models al 50%». La presentadora i humorista Sabina Guzzanti (després famosa per la pel·lícula Viva Zapatero!) la va imitar en un esquetx al seu programa Avanzi.[4]

Sobtada mort

[modifica]

Moana va morir a una clínica de Lió al setembre de 1994, víctima d'un càncer de fetge. La notícia va agafar desprevinguts tothom, i van sorgir diverses conjectures. Per a alguns comentaristes, Moana seguia viva en estat terminal, i preferia difondre la seva mort per a evitar que intentessin fotografiar-la amb un aspecte demacrat. Per altres, realment no estava malalta i havia decidit emprendre una altra vida, pel que simulava la seva mort. Però la veritat és que el càncer se li va manifestar després d'un viatge a l'Índia amb el seu marit.[5][6]

Després de la mort de Moana va esclatar una batalla legal entre els seus pares i el seu vidu, Antonio di Ciesco, per la seva herència milionària. Existia un document de Moana amb les seves últimes voluntats, però no estava signat, i presumiblement els pares consideraven que la noces celebrades a Las Vegas mancaven de validesa i que els hereus legítims eren ells i no Antonio. El luxós apartament de Moana va ser desvalisat per desconeguts.

Deu anys després de la seva mort, Moana Pozzi seguia d'actualitat. En 2004 es va publicar un detallat llibre sobre ella, i en 2006 el jove Simone Pozzi va revelar que no era un germà menor de Moana tal com es deia, sinó un fill secret. Va dir que ho explicaria tot en un llibre, Moana, tutta la verità.[7]

A l'abril de 2007 es va donar a conèixer la pròxima sortida d'un altre llibre, aquest a causa del vidu de Moana, Antonio di Ciesco. Ell assegurava haver estat el seu espòs legal i fins i tot qui el va ajudar a morir quan estava en fase terminal, després que ella li va dir: «Et vull Antonio. Et trobaré a faltar a tu i tot el que hem viscut junts. Estic cansada, m'adono que no seré la mateixa..., ajuda'm, protegeix-me i posa fi al meu sofriment». Segons ell va comptar, va complir la seva missió permetent que entressin bombolles d'aire pel tub del degotador, però això no és molt convincent.[8] El president de l'Associació d'Anestesistes del Lazio (Itàlia), Quirino Piacevoli, assegura que aquest mètode d'eutanàsia és «dubtós», perquè considera que requereix introduir moltes bombolles d'aire per a posar fi a la vida d'una persona.

Filmografia

[modifica]

Filmografia tradicional

[modifica]

Filmografia pornogràfica (parcial)

[modifica]

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The beatification of a porn star». The New York Times. The New York Times Company, 22-09-2004 [Consulta: 29 juliol 2014].
  2. ↑ «Disney Has to Change Moanas Title in Italy to Avoid Confusion with a Famous Porn Star!», 19-11-2016.
  3. ↑ «Disney Changes 'Moana' Title in Italy to Avoid Porn Star Confusion», 18-11-2016.
  4. ↑ Un elenco e selezione dei principali articoli Arxivat 2012-05-12 a Wayback Machine. nel sito del PdA.
  5. ↑ «Death of a porn star to be investigated by Italian prosecutor» (en anglès). The Independent [Consulta: 18 juliol 2018].
  6. ↑ ITALY «Porn icon Pozzi helped to die» (en anglès). ITALY Magazine, 01-04-2007 [Consulta: 18 juliol 2018].
  7. ↑ «Mystery Moana». Daily IL Time srl. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2014. [Consulta: 2 juny 2015].
  8. ↑ «Di Ciesco: "Così ho aiutato Moana a morire"» (en italià). Corriere della Sera, 03-04-2007. [Consulta: 18 juliol 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Moana Pozzi, La filosofia di Moana, Edizioni Moana's Club 1991.
  • Noa Bonetti, 'Un'amica di nome Moana', 1994, Sperling & Kupfer
  • Brunetto Fantauzzi, La PornoViva, 1995, edizioni Flash
  • Marco Giusti, Moana, Mondadori, 2004
  • Brunetto Fantauzzi, E... viva Moana, Giallo politico!, 2005
  • Simone Pozzi e Francesca Parravicini, Moana, tutta la verità, Aliberti Editore, 2006
  • Brunetto Fantauzzi, Moana: la spia nel letto del potere, Edizioni Nuove Srl. 2006

Enllaços externs

[modifica]
  • Moana Pozzi a Internet Adult Film Database (anglès)
  • Moana Pozzi a Adult Film Database (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moana_Pozzi&oldid=34018447»