Modernisme valencià
L'article o secció necessita millores de format. |
El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.
La seua major forma d'expressió fou en l'arquitectura, però molts altres arts hi estigueren involucrats (pintura, escultura...), i especialment el disseny i les arts decoratives (ebenisteria, fusteria, ferreria, peces de ceràmica…), que foren particularment importants, especialment en el seu rol com a suport de l'arquitectura.
Malgrat que el Modernisme formà part d'una tendència general sorgida a Europa entre els segles XIX i XX, al País Valencià aquesta tendència aconseguí una personalitat única en el context de l'espectacular desenvolupament urbà i industrial. És a més, equivalent a altres moviments fin de siècle que va obtenir el nom d'Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria-Hongria, Liberty a Itàlia i Estil Glasgow a Escòcia.
El Modernisme Valencià estigué en actiu des del 1899 (Reforma Modernista al Parc de la Glorieta a Alcoi) fins al 1917. Aquest moviment és famós per les seues expressions arquitectòniques, especialment als treballs dels arquitectes Demetrio Ribes Marco i Francesc Mora i Berenguer a València o Vicent Pascual i Pastor i Timoteo Briet i Montaud a Alcoi. A les expressions de pintura destaquen els pintors Ferran Cabrera i Cantó, Francesc Laporta i Valor, Emili Sala i Francés, Adolf Morrió i Edmundo Jordà. Un escultor destacable propi de l'estil fou Lorenzo Ridaura i Gosálbez.
D'altra banda, hi han diverses poblacions valencianes que formen part de la ruta europea del Modernisme, una associació de governs locals i institucions no-governamentals per a la promoció internacional i la protecció del patrimoni modernista. És el cas d'Alcoi, Novelda i Sueca.
Arquitectura
[modifica]L'arquitectura del País Valencià a principis del segle XX fou fortament influenciada pel Modernisme Europeu. El Modernisme Valencià té lloc en diverses ciutats o àrees, dins del context del gran desenvolupament industrial, econòmic i urbà: Alcoi i València, pel nombre de treballs, són les principals ciutats valencianes on una gran part fou desenvolupat amb l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Borriana, Castelló de la Plana o Sueca són altres ciutats amb exemples importants de l'arquitectura modernista valenciana.
Els arquitectes locals valencians, tots ells formats a Barcelona o Madrid i influenciats pel Modernisme català i el madrileny, exerciren la major part de la seua carrera al País Valencià, el modernisme valencià rebrà una gran rellevància a les diferents ciutats valencianes.
El Mercat Central de València, un dels més grans d'Europa, ocupa més de 8.000 metres quadrats de dos altures i amb un estil predominant del modernisme valencià. La seua teulada excepcional compta amb cúpules originals i seccions inclinades a diferents altures, mentre que l'interior sembla estar fet d'una gran varietat de materials com el ferro, la fusta o la ceràmica. La bellesa de l'edifici brilla especialment perla llum que entra a través de diversos punts de la teulada i els panells acolorits de les finestres.
L'Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València, localitzada al centre de la ciutat i al costat de la Plaça de Bous. Fou declarada Bé d'Interés Cultural l'any 1987.
El Mercat de Colom és un mercat públic localitzat a l'Eixample de la ciutat de València. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte valencià Francesc Mora i Berenguer entre el 1914 i el 1916. Aquest és un clar exemple de modernisme valencià de principis de segle. Fou declarat monument nacional i impressiona la seua excepcional façana amb els seus ornaments.
Edificis principals del Modernisme Valencià
[modifica]Entre les obres del modernisme valencià destaquen:
Centre de la ciutat
- Casa del Pavo
- Casa d'Escaló
- Cercle Industrial d'Alcoi
- Casa Laporta
- Campus d'Alcoi de la Universitat Politècinca de Valencia
- Casa Vilaplana
- Casa Briet
- Viaducte de Canalejas
- Mont de Pietat i Caixa d'Estalvis d'Alcoi
- Casa Mataix
- Edifici al carrer Sant Llorenç, 3
- Edifici al carrer Sant Llorenç, 5
- Edifici al carrer Sant Llorenç, 27
- Edifici al carrer Sant Nicolau, 4
- Edifici al carrer Sant Nicolau, 29
- Edifici al carrer Sant Nicolau, 35
- Cotxeres a la plaça Emili Sala, 12
- Edifici a l'avinguda País Valencià, 30
- Edifici al carrer Capellà Belloch, 9
- Edifici al carrer Sant Josep, 26
- Edificis al carrer Pintor Casanova, 16, 18 i 20
- Edifici al carrer Bartolomé José Gallardo, 1, 3 i 5
- La Glorieta d'Alcoi
- Fàbriques al carrer Sant Joan, 43 i 45
- Edifici del Parc de Bombers
- Quiosc d'estil modernista a la Plaça de la Constitució
Eixample-Santa Rosa
- Subestació Hidroelèctrica d'Alcoi
- Taller de carruatges al carrer Agres, 5
- Fàbrica al carrer Agres, 8
- Fàbrica al carrer Alcoleja, 4
- Escorxador d'Alcoi
El Camí-Zona Alta
- Casa El Camí, 1
- Fàbrica d'"El Rosendo"
- Fàbrica al carrer Sant Vicent Ferrer, 12
Afores
- Font d'El Molinar d'Alcoi
- Cementeri de Sant Antoni Abat, panteons i escultures d'estil modernista.
-
Biblioteca modernistal del Cercle Industrial d'Alcoi
-
Vitrall al Cercle Industrial d'Alcoi
- Mercat central d'Alacant
- Llotja de Peix
- Casa Lamaignere
- Casa Carbonell
- Casa de l'Ascensor
- Edifici Torrent
- Casa Campos Carrera
- Casa de les Bruixes
-
Mercat Central
- Casa-Museu Modernista
- Centre cultural Gómez-Tortosa
- Societat cultural Casino de Novelda
- Casa Mira
-
Escala de la Casa-Museu Modernista de Novelada
- Casa Villaescusa
- Teatre Circ
- Llotja d'Oriola
-
Casa Villaescusa
- Casino de Torrevella
- Teatre Chapí
- Xalet de Safont
- Casa Bosch
- Vil·la Victòria
- Museu de la Taronja
- Cercle Fruiter de Borriana
- Edifici de Correus de Castelló
- Casa de les Cigonyes
- Casa Dàvalos
- Casa Alcon
- Edifici Acadèmia la Puríssima
- Transformador de Viuda d'Estela
- Quiosc modernista de la plaça de la Pau
- Magatzem de Cabrera
- Casa Giner
- Casa Sendra
- Sindicat Arrosser d'Alfafar
-
Mercat
-
Antic escorxador municipal
- Casa Llòpis
- Magatzem dels germans Peris Puig
- Cercle d'Alzira
- Hotel l'Àgora
- Casa Vernich
-
Mercat
-
Magatzem de Ribera
-
Casa Talens
- Centre Catòlic Social
- Mercat de Cullera
- Escoles Municipals de Foios
- Palau de París
- Teatre Serrano
- Hotel Kazar
- Finca Casa Nova
- Asil d'ancians de Sueca
- Ateneu Suecà dels Socors
- Casa de Pasqual Fos
- Escoles Jardí de l'Ateneu
- Cases d'Ignàcia Cardona
- Escorxador de Sueca
Ciutat Vella-Centre de ciutat
- Estació del nord
- Mercat Central de Valencia
- Casa Ordeig
- Edifici de Correus
- Edifici Suay
- Casa Noguera
- Casa Ernest Ferrer
- Casa Boldun
- Casa Bigné
- Hotel Reina Victòria
- Edifici Aznar
- Casa Tarín
- Edifici Lucini
- Casa del Punt de Ganxo
- Palau de Castellfort
- Casa Peris
- Edifici Montfort
- Edifici Sánchez de León
- Casa Sancho
- Edifici Grau
- Edifici Gómez I
- Edifici Gómez II
- Hotel Palace
- Edifici Bolinches
- Edifici Olympia
- Cinematògrafs Caro
- Mercat de Colom
- Edifici Ferrer
- Edifici Cortina I
- Edifici Francisco Sancho
- Casa Ortega
- Casa dels Teuladins
- Casa dels Dracs
- Edifici Xapa
- Edifici Cortina Pérez
- Casa de Salvador Llop
- Casa Manuel Peris
- Edifici Peris
Exposició-Mestalla
- Font de l'Exposició
- Pont de l'Exposició, 1909
- Palau de l'Exposició
- Indústria Llanera Valenciana
- Edifici de Tabacalera
- Balneari de l'Albereda
Poblats Marítims-El Cabanyal
- Tinglados del Port de València
- Edifici del Rellotge
- Casa Calabuig
- Hospital asil de Sant Joan de Déu
- Llotja del Cabanyal
- El Casinet
- Casa Ribes
- Casa-Museu Blasco Ibáñez
Aiora
- Palau d'Aiora
L'Olivereta-Nou Mols
- Convent de Santa Clara
- Central Elèctrica de Nou Mols
-
Palau de l'Exposició, 1908
-
Balcó de la Casa Ortega
-
Finestra de l'Edifici Ferrer
-
Finestra del Palau de l'Exposició, 1908
-
Cúpula del Mercat Central
-
Cartell de l'Exposició Regional de 1909, Vicent Climent i Navarro
-
Asil de Sant Doménec
-
Mercat de Castelló
- Edifici Botella
Bibliografia
[modifica] Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Benito Goerlich, Daniel. Arquitectura modernista valenciana (en es, valencian). Valencia: Fundación Bancaja, 1992, p. 273. ISBN 8487684157.
- Benito Goerlich, Daniel. Modernisme en l'arquitectura valenciana (en valencian). Valencia: Generalitat Valenciana, 2007, p. 416. ISBN 9788448246679.
- Mestre Martí, María. (2007). La arquitectura del modernismo valenciano en relación Contra el Jugendstil vienés. 1898-1918. Paralelismos y conexiones.. Universitat Politècnica de València.
- De Soto Arandiga, Concepción. (2012). "Arquitectos y arquitecturas modernistas en la ciudad de Valencia 1900-1915. Valencia ante el modernismo" Real Academia de Cultura Valenciana.
- Colomer Sendra, Vicente (2002). Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, ed. Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana (en castellano/valenciano). p. 719. ISBN 84-87233-38-4.
- Doménech Romá, Jorge (2010). Modernismo en Alcoy, su contexto histórico y los oficios artesanales. Editorial Aguaclara. p. 497. ISBN 978-84-613-8233-0.
- Doménech Romá, Jorge (2013). Del Modernismo al Funcionalismo, características y evolución del movimiento modernista, el modernismo en Alcoy y Novelda (casos concretos). Publicaciones de la Universidad de Alacant. p. 224. ISBN 978-84-9717-267-7.
- Jaén i Urbà, Gaspar (1999). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Colegio Territorial de Arquitectos de Alacant, ed. Guía de arquitectura de la provincia de Alacant. p. 311. ISBN 84-7784-353-8.