Vés al contingut

Serra de Moixeró

(S'ha redirigit des de: Moixeró (muntanya))
Plantilla:Infotaula indretSerra de Moixeró
Imatge
Penyes Altes del Moixeró Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Natural del Cadí-Moixeró Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaUrús (Baixa Cerdanya), Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya), Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), Guardiola de Berguedà i Bagà (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 18′ 06″ N, 1° 51′ 23″ E / 42.30156°N,1.85644°E / 42.30156; 1.85644
SerraladaPrepirineus catalans Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.276 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPenyes Altes de Moixeró Modifica el valor a Wikidata  (2.276 m Modifica el valor a Wikidata)
Serra de Moixeró, vista des de Penyes Altes de Moixeró. A la distància, al centre: Comabona.

La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s'estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.

Geografia

[modifica]

El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l'enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).

La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.

Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d'oest a est, que sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la Serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.

Geologia

[modifica]

Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l'orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d'Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.

Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat.

Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.

El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.

El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l'estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l'est.

Altitud i cims

[modifica]
Cims del massís Altura (msnm)
Penyes Altes de Moixeró 2.275,9[1]
Les Soquetes 2.200[1]
Cap del Pont 2.101[1]
Moixeró 2.090[1]
Puig Cubell 2.088[1]
Turó de Prat Agre 2.016[1]

Vegetació

[modifica]

La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l'alteració atmosfèrica per formar sòls.

Població i comunicacions

[modifica]

No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.

Refugis de muntanya

[modifica]
Refugis de Muntanya Altura (msnm)
Refugi de Sant Jordi 1.565[1]
Refugi forestal dels Cortals de l'Ingla 1.610[1]
Refugi forestal del Serrat de les Esposes 1.511[1]
Refugi forestal del Cortal d'en Vidal 1.451[1]

L'economia local es basa en el sector primari (ramaderia, forestal i cinegètic) o terciari (turisme).

El conjunt de la serra és un obstacle per a les comunicacions viàries; únicament pot ésser franquejada pels colls als laterals: coll de Pendís (1.781msnm) i coll de Jou (2.021 msnm), únicament per senders pedestres, no aptes per la circulació motoritzada.

La carretera E-09, C-16 Eix del Llobregat creua la serra de Moixeró, pel sector del serrat de la Miquela, a través del túnel del Cadí.[2]

Senders presents a la serralada

[modifica]
  • GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.
  • GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l'envolta per fora.
  • PR-C 125  Recorregut circular que des de l'Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.

Referències

[modifica]