Molleric
|
Aquest article tracta sobre l'espècie Suillus granulatus, la representativa dels bolets coneguts com a Mollerics. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Molleric (desambiguació). |
Suillus granulatus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090798 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Suillaceae | ||||||||
| Gènere | Suillus | ||||||||
| Espècie | Suillus granulatus Roussel, 1796 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus granulatus | ||||||||
| Sinònims | Boletus campanulatus Boletus flavorufus Boletus heterosporus Boletus lactifluus Boletus longisporus Boletus meridionalis Boletus pictilis Boletus rufopunctatus Boletus violaceopunctatus Boletus granulatus var. violaceopunctatus Boletus granulatus Suillus lactifluus Suillus collinitus var. velatipes Suillus granulatus subsp. albidipes Suillus granulatus subsp. leptopus Suillus granulatus subsp. snellii Suillus granulatus var. albidipes Suillus granulatus var. snellii Suillus granulatus var. velatipes Leccinum lactifluum Boletus granulatus var. campanulatus Boletus granulatus var. flavorufus Boletus granulatus var. heterosporus Boletus granulatus var. lactifluus Boletus granulatus var. longisporus Boletus granulatus var. meridionalis Boletus granulatus var. pictilis Boletus granulatus var. rufopunctatus Ixocomus pictilis
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El molleric[1] (Suillus granulatus), molleric granellut,[2] moixí[2] o pinetell,[3] és un bolet amb esponja molt comú en boscos de coníferes. El podem identificar per les característiques de la cutícula del barret que és completament separable quan la pessiguem des de la vora. És llisa, viscosa o glutinosa en temps humit i brillant en temps sec, de tons groguencs, groc ataronjats o ocre ataronjat, mai amb clapes blanques. A la part alta de la cama presenta unes granulacions blanquinoses que s'enfosqueixen en envellir i, al peu, miceli blanc.
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit per Carl Linnaeus com a Boletus granulatus, Sp. pl. 2: 1177 (1753)[4] i sancionat per Elias Magnus Fries, Syst. mycol. 1: 387 (1821).[5] Roussel (Henri François Anne de Roussel) a Flore du Calvados et terrains adjacents, composée suivant la méthode de Jussieu, transferí l'espècie al gènere Suillus.[6]
Suillus granulatus prové del llatí suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí sus que vol dir porc; i del llatí granulatus -granulós-)
Iconografia
[modifica]- Marchand, A. (1971). Champignons du Nord et du Midi, 1: 151.[7]
- Rocabruna, A. (1982). Bolets de Catalunya 1: Làmina 45.[8]
- Muñoz, J.A. (2005). Boletus s.l. : 23a-23d.[9]
- Assyov, B. (2024). Boletales.com.[10]
Descripció
[modifica][9][11][12][13]Barret de fins a 9 (12) cm de diàmetre, de color torrat rogenc, brillant i enganxifós, en temps humit, a sota del qual porta tubs grocs, que prenen una coloració olivàcia en envellir, amb els porus petits i angulosos, dels quals regalimen gotetes de làtex blanc en els bolets més joves.
El peu és cilíndric, grogós i al capdamunt està guarnit amb granulacions més fosques.
Té una carn grogosa, ferma primer i estovada al final, d'olor agradable.
Hàbitat
[modifica]Des de primavera a principis d'hivern, molt comú en pinedes, principalment de l'estatge subalpí i montà, amb menys freqüència a la terra baixa i litoral; 'vora pi roig (Pinus sylvestris), pi negre (Pinus mugo ssp uncinata), pi pinastre (Pinus pinaster), pi blanc (Pinus halepensis) i en plantacions de pi insigne (Pinus radiata).
Distribució
[modifica][14]Amplia distribució, a tot Europa.
Espècies semblants
[modifica]Altres mollerics
Comestibilitat
[modifica]És comestible si se'n lleva la pell viscosa del barret i els tubs, que se separen amb facilitat.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Linnaeus, Carl Species plantarum :exhibentes plantas rite cognitas, ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas..., 2, 1753, pàg. 1177.
- ↑ Fries, Elias Magnus «Boletus luteus». Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit, 1, 1821, pàg. 387.
- ↑ Roussel, H.F.A. «Suillus luteus; Cépe jaune». Flore du Calvados et terrains adjacents, composée suivant la méthode de Jussieu, 1796, pàg. 1-268, 34.
- ↑ Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 2. Perpinyà: Société Mycologique des Pyrénées Mediterranéennes, p. 1-273.
- ↑ Rocabruna, August «Suillus granulatus». Lamines Bolets de Catalunya. Societat Catalana de Micologia, 1, pàg. 45.
- ↑ 9,0 9,1 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ Assyov, Boris. «Suillus granulatus». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
- ↑ Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 200-201.
Bibliografia
[modifica]- SMOTLACHA, V., ERHART, M., ERHARTOVÁ, M. Houbařský atlas. Brno: Trojan, 1999. ISBN 80-85249-28-6. S. 28.
Enllaços externs
[modifica]