Molleric ataronjat de làrix
Suillus grevillei  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090805 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Suillaceae | ||||||||
| Gènere | Suillus | ||||||||
| Espècie | Suillus grevillei Singer, 1945 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus grevillei | ||||||||
| Sinònims | Boletus annularius Boletus clintonianus Boletus elegans Boletus grevillei Suillus clintonianus Suillus elegans Cricunopus elegans Suillus proximus Suillus grevillei var. badius Suillus grevillei var. clintonianus Suillus grevillei var. proximus Boletus elegans var. aureus Boletus elegans var. cyanescens
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El molleric ataronjat de làrix (Suillus grevillei), també anomenat molleric calçat de làrix[1] o moixí de làrix,[2] és un molleric micorrízic de làrix (Larix decidua). Disposa d'un anell viscós o calça, una cama sense glàndules i els porus de l'esponja menuts en el jove i els tubs amb parets fines
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit l'any 1832 com Boletus grevillei per Johann Friedrich Klotzsch[3]. R. Singer, l'any 1945[4], traslladà l'espècie al gènere Suillus.
Etimologia
[modifica]Suillus del llatí sus, suis, porc, mena de bolet de baixa qualitat; l'epítet grevillei està dedicat al micòleg Robert Kaye Greville (1794-1866).
Iconografia
[modifica]Marchand, A. (1971). Champignons du Nord et du Midi, 1: 67.[5]
Breitenbach & Kränzlin, 1991, Champignons de Suisse, 3 : 46[6]
Assyov, Boris. Boletales.com.(2024)[7]
Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005)[8]
Noordeloos ME et al. Flora Agaricina Neerlandica (2018)[9]
_Singer_27972.jpg)
Descripció
[modifica][10][11][12][13][9]Barret de fins a 10 cm de diàmetre; hemisfèric en el jove, convex i estès en l'adult; viscós, llis; en la varietat típica (var. grevillei) de color groc pàl·lid a groc, groc ataronjat o taronja, de bru a bru ataronjat fosc en la var. clintonianus, més pàl·lid cap el marge; cutícula separable, molt mucilaginosa en temps humit, brillant; marge sovint amb restes de vel (apendiculat).
Tubs de l'esponja de color groc, curts (4-6 mm), de parets fines; d'adnats a decurrents; porus menuts i arrodonits en el jove, angulars en madurar; simples, de fins a 1mm de diàmetre en l'adult; grocs, groc oliva en madurar i grisencs al frec o pressió.
Cama 3-7 x 1-1.7 cm; cilíndrica, pot estar dilatada al peu; viscosa; sota l'anell finament subreticulada de vermell sobre fons groc, reticle ennegrint amb l'edat; peu blanc; vel parcial cortiniforme; anell ben desenvolupat, membranós, persistent; blanquinós, zona anular viscosa..
Carn groc pàl·lida, enfosqueix en tallar-la; ferma quan és jove, blana en madurar; olor no distintiva, dolça al tast.
Espores 6.5-11 x 3–4 μm.
Hàbitat
[modifica][11][8][7] Creix en boscos o plantacions de làrix; comú en rodals de làrix relativament joves (de 15 anys o més); des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana.
Distribució
[modifica]Es troba a Europa, el nord d'Àsia ( Sibèria ), Corea i el Japó , així com a Amèrica del Nord , Austràlia i Nova Zelanda.
_Singer_125171.jpg)
Espècies semblants
[modifica]És la única espècie de molleric que creix vora làrix que té la superfície del barret completament llisa[12]. El molleric llenegós de làrix (Suillus viscidus) té el barret gris olivaci i la superfície ± escatosa. El molleric calçat (S. luteus) i el molleric calçat groguenc (S. flavidus) tenen el barret llis i una armil·la però creixen vora pins[12].
Comestibilitat
[modifica]Es comestible. S'aconsella treure la pell o cutícula abans de consumir.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Klotzsch, Johann Friedrich «Mykologische Berichtigungen zu der nachgelassenen Sowerbyschen Sammlung, sota wie zu den wenigen in Linneschen Herbarium vorhandenen Pilzen nebst Aufstellung einiger ausländischer Gattungen und Arten». Linnaea : Ein Journal für die Botanik in ihrem ganzen Umfange, 7, 1832, pàg. 193-203; 198.
- ↑ Singer, Rolf «The Boletinae of Florida with notes on extralimital species II. The Boletaceae (Gyroporoidae)». Farlowia, 2(2), 1945, pàg. 223-303; 259.
- ↑ Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 1. Perpinyà: Société Mycologique des Pyrénées Mediterranéennes, 1971, p. 1-264; 67.
- ↑ Breitenbach, J.; Kränzlin, F. Champignons de Suisse. 3. Bolets et Champignons à lames 1ère partie.. 3. Luzern: Mykologia, 1991, p. 1-364; 46.
- ↑ 7,0 7,1 Assyov, Boris. «Suillus grevillei». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
- ↑ 8,0 8,1 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Vol. 1.. Alassio [Italy]: Candusso, 2005, p. 1–951; 621-623.
- ↑ 9,0 9,1 Noordeloos, Machiel E; den Bakker, Henk C; van der Linde, Sietse; Verbeken, Annemieke; Nuytinck, Jorinde «Flora Agaricina Neerlandica Volum 7 Boletales & Russulales». Flora Agaricina Neerlandica. Edizioni Candusso, 2018, pàg. 1-632; 215.
- ↑ Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005, p. 1-951; 197-201. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 11,0 11,1 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.