Vés al contingut

Monique de La Bruchollerie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMonique de La Bruchollerie
Nom original(fr) Monique de la Bruchollerie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Monique Adrienne Marie Yver de la Bruchollerie Modifica el valor a Wikidata
20 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista clàssica, professora de música Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCyprien Katsaris Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansHubert Yver de la Bruchollerie Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 73hEafaasHqEYyZmUCaE2t Musicbrainz: a9cce2cf-6db9-4891-841b-76b8dd2ca04b Discogs: 2515529 Allmusic: mn0001812980 Modifica el valor a Wikidata

Monique Yver de la Bruchollerie, (París, 20 d'abril, 1915 - Idem. 15 de desembre, 1972),[1] va ser una pianista francesa.

Biografia

[modifica]

Filla de Víctor Yver de la Bruchollerie, d'una família de músics que ja incloïa Boieldieu i Messager, Monique de la Bruchollerie va ingressar al Conservatori Nacional de Música i Declamació l'any 1926 a classe de solfeig a l'edat d'onze anys, després en piano a la classe d'Isidore Philipp[2] d'on es va graduar amb un primer premi l'any 1931.

El 1936, fou l'única francesa premiada, va rebre el 3r premi al Premi Internacional de Viena. El 1937 va ser una de les primeres guanyadores franceses (7è Premi), amb Lélia Gousseau (12è premi) del Concurs Internacional de Piano Frédéric-Chopin de Varsòvia. Finalment serà el concurs Ysaÿe de Brussel·les, que també comptarà amb Arturo Benedetti-Michelangeli, Moura Lympany i Emil Guilels. L'any 1941, Charles Munch, director amb qui més tard tocarà amb molta regularitat, la contractà en exclusiva amb l'Orquestra de la "Société des concerts du Conservatoire" durant tres anys consecutius.

Música solista reconeguda,[3] va viatjar arreu del món, donant concerts durant tota la seva vida fins que el 18 de desembre de 1966, un accident de cotxe a Romania la va privar per sempre de les mans de la seva pianista.[2] No obstant això, va continuar la seva tasca musical formant estudiants al Conservatori Nacional de Música de París,[2] a l'Acadèmia de Música de Niça o a casa seva. Entre els seus alumnes, podem citar Jean-Marc Savelli, Frédéric Aguessy i Cyprien Katsaris. Va crear "Une Heure avec..." dins del Festival d'Ais de Provença, després "les Grands Jeunes", perquè els joves músics esperançats es puguin donar a conèixer als amants de la música.

Va imaginar un piano "corbat" que donaria als pianistes una major adherència al teclat en una posició ergonòmica amplificada, i als compositors una paleta més àmplia de colors sonors mantenint el so propi del piano, incloent els 1/4 de to que interessaven, entre d'altres, a Henri Dutilleux, Pierre Boulez... Aquest projecte finalment no va arribar a bon port.

Va morir a París el 16 de desembre de 1972.

S'esmenta al número 274 dels 480 records que cita Georges Perec a Recordo.

També s'esmenta a les memòries d'Alan Ingram Cope volum 2.

Discografia

[modifica]
  • Enregistrements d'arxius familiars 1943–1966 (9 CD Melo Classic MC 1034)

Àlbum de l'any 2005:

  • Haydn, Sonate N°48 ut majeur (En viu París: Théâtre des Champs-Élysées 7 març 1962)
  • Mozart, Fantaisie Ut mineur (En viu París: Théâtre des Champs-Élysées 7 març 1962)
  • Chopin, Nocturne Op.62 n°2 mi maj. (En viu Chartres «Les Samedis Musicaux 5 sept. 1959)
  • Chopin, Valse N°11 op. posth. 70 n°1 sol b. majeur
  • Chopin, Valse N°13 op. posth. 70 n°3 Ré b. majeur
  • Chopin, Valse N°16 KK IV a n°15 mi mineur
  • Chopin, Mazurka Op. 30 n°4 ut # mineur
  • Chopin, Ballade N°1 sol mineur Op.23 (En viu París: Théâtre des Champs-Élysées 7 març 1962)
  • Henri Dutilleux, Sonate (En viu París: Théâtre des Champs-Élysées 7 Març 1962)

Àlbum de l'any 2005: Reedicions de les 78 rpm gravades a Londres el 22 d'octubre de 1947 per His Master’s Voice

Àlbum de l'any 2006

Àlbum de l'any 2007:

  • Txaikovski, Concerto n°. 1 si b. mineur, op. 23
  • Brahms, Concerto n°.2 si b. majeur, op. 83
  • Saint-Saëns, Concerto n°. 5 fa majeur, op. 103 «L'Égyptien»

Àlbum de l'any 2007:

  • Mozart, Concerto n°. 20 ré mineur
  • Mozart, Concerto n°. 23 la majeur
  • Beethoven, Concerto n°. 3 ut mineur, op. 37

Referències

[modifica]
  1. Relevé des fichiers de l'Insee [archive]
  2. 2,0 2,1 2,2 Alain Pâris (dir.), Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Laffont, coll. « Bouquins », 2015 (1re éd. 2004), 1366 p. (ISBN 978-2-221-14576-0, OCLC 908685632), p. 542.
  3. Jean-Pierre Thiollet, 88 notes pour piano solo, Magland, Neva Editions, 2015, 368 p. (ISBN 978-2-35055-192-0), p. 51.