Montse Pascual i Vilapua
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 20 de novembre de 1965 La Palma de Cervelló, Catalunya | ||||||||
| Alçada | 158 | ||||||||
| |||||||||
Montse Pascual i Vilapua (La Palma de Cervelló, 1965), és una escaladora catalana.[1] Fou una de les primeres esportistes estatals en practicar l'escalada esportiva. És considerada la reina de l'escalada esportiva femenina estatal de finals dels anys 80.[2] És neta de Lluís Pascual Roca i germana de Pep Pascual i Vilapua.[3]
Trajectòria
[modifica]Va començar a escalar a les Muntanyes de l'Ordal de la serralada litoral. El 1987 va guanyar el primer premi internacional d'escalada esportiva, celebrat als municipis de La Riba i Montblanc. Posteriorment guanyaria diversos premis i campionats més, celebrats abans de la formalització de la Federació Espanyola de Muntanya[4]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1987 - Campiona del 1r gran Premi Internacional de Escalada Deportiva.[2][1][5]
- 1987 - Medalla de Bronze en el I Campionat del món, celebrat a Grenoble[4]
- 1988 - Campiona del 2n Gran Premio Internacional de Escalada Deportiva.[6]
- 1989 - Campiona de la Primera copa de Donosti d'Escalada Deportiva
Referències
[modifica]- ↑ «100 escaladores participan en una competición de tres días en Patones». El País, 1987.
- ↑ 2,0 2,1 Montserrat Pascual salvó el Pabellon Español, El Mundo Deportivo, Dimecres 23 de setembre de 1987, p.50
- ↑ «Entrevista a Montser Pascual». Revista Desnivel, 1987.
- ↑ 4,0 4,1 Alpinisme, Enciclopèdia Catalana, Barcelona,1994, ISBN obra completa 84-85194-81-0, Volum 25: 84-412-2556-7
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
- ↑ Montserrat Pascual y Jim Karn, grandes vencedores, El Mundo Deportivo, 21 de setembre de 1988, pàgina 60