Vés al contingut

Montserrat Busqué i Barceló

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMontserrat Busqué i Barceló
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sabadell
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPedagoga i música

Montserrat Busqué i Barceló (Sabadell, Vallès Occidental, 30 de gener de 1943[1] - 25 d'agost de 2008)[2] fou música i mestra, una de les pioneres de la pedagogia musical en el que s'anomena escola activa, a les dècades de 1970 i 1980. Va publicar Virolet Sant Pere l'any 1977, el primer recull de cançons populars catalanes adreçades als mestres de música després del franquisme.[2][3] L'any 1967 començà a dirigir el grup que s'acabaria convertint en la Coral Belles Arts de Sabadell.[2][4]

Biografia

[modifica]

Cursà estudis musicals i de piano als conservatoris de Sabadell i Barcelona i els va perfeccionar a l'Acadèmia Marshall.[1] Paral·lelament, va estudiar pedagogia i s'especialitzà en pedagogia musical, sobretot per als més menuts, ja que considerava que el treball amb els infants és el punt més sensible i determinant en el procés maduratiu de l'individu.[5] Feu de mestra de música en diferents escoles i treballà a l'Escola de Pedagogia Musical, la qual difon el mètode d'Ireneu Segarra.[1] Més endavant exercí de professora a l'Escola de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser promotora de l'equip de professors del Pla d'Actuació de Música, Plàstica i Educació Física de l'Ajuntament de Sabadell, del 1985 al 1990.[6] També participà en l'elaboració del programa de música del cicle inicial promogut pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l'any 1981-82.[6][1] A part de publicar diversos llibres, va escriure –sola o en col·laboració– per a les revistes Perspectiva escolar, Infància, Cuadernos de Pedagogía i Reforma de la escuela.[6]

Placa de la pl. de Montserrat Busqué a Rocafort de Vallbona, inaugurada el 2024

A més del vessant pedagògic, col·laborà desinteressadament durant més d'una dotzena d'anys amb Antaviana –centre de malalts mentals de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell– preparant-ne el festival anual.[2][7][8] Va recollir els goigs[9] i el folklore del poble on estiuejava, Rocafort de Vallbona, i el publicà l'any 1993 en el recull Rocafort de Vallbona. Cançons, jocs i costums.[2] Amb el seu estudi estimulà els habitants de Rocafort a recuperar els gegants i altres elements de la cultura popular de la vila.[10]

L'Escola Virolet del barri de Can Llong de Sabadell deu el nom a Montserrat Busqué. "Virolet" és un homenatge a l'autora de Virolet Sant Pere i Virolet Sant Pau, reeditats el 2008.[11][12][13] L'any 2014, el diari La Vanguardia es feia ressò de la demanda de dedicar un carrer a Montserrat Busqué.[14]

El 31 de març de 2024, es va inaugurar la plaça de Montserrat Busqué a Rocafort de Vallbona, el poble on va estiuejar del 1973 al 2008 i on va dinamitzar completament la vida de la cultura popular, recuperant les caramelles i la dansa de Sant Cosme i Sant Damià, creant cinc gegants i formant grups de grallers i de flabiolaires.[15][16]

Publicacions

[modifica]
  • Expresión y arte en la escuela 3: La expresión musical / La expresión como auxiliar didáctico (amb C. Aimerich i M. Aymerich). Barcelona: Editorial Teide, 1971.
  • Virolet Sant Pere. Amb pròleg d'Ireneu Segarra i il·lustracions de Montse Ginesta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977.
  • Virolet Sant Pau. Amb il·lustracions de Montse Ginesta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981.
  • La música a l'escola. Recursos didàctics 1 (amb M. A. Arnaus, M. D. Bonal, J. A. Casas, P. Figueras, M. T. Giménez, P. Jorba, M. T. Malagarriga, S. Riera, J. Serra, M. J. Serra i C. Valls). Barcelona: ICE – UPC i Departament d'Ensenyament, 1983.
  • Xim, na, na, nà. 5-6 anys (amb A. Bach, M. Badia, N. Casanovas, H. Cassina, N. Lluveras, E. Querol, J. M. Pons i M. Torruella). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.
  • Pim, pam, repicam. 4–5 anys (amb A. Bach, M. Badia, N. Casanovas, H. Cassina, N. Lluveras, E. Querol, J. M. Pons i M. Torruella). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.
  • La música al parvulari - 1. Continguts. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984.
  • Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1991.
  • Rocafort de Vallbona. Cançons, jocs i costums. Amb pròleg de Lluís Foix i il·lustracions de David Cabestany. Lleida: Pagès Editors, 1993.
  • "L'inici de l'educació musical" dins I Congrés de Música a Catalunya (recull de les 93 ponències del congrés). Barcelona: Dinsic Publicacions Musicals i Consell Català de la Música, 1995.
  • Ximic. Jocs tradicionals (amb Maria Antònia Pujol). Berga: Amalgama Edicions, 1996.
  • Tocar totes les tecles (amb Ll. Barberà, M. Castellví, A. de la Cruz, C. Llongueras, T. Soler i C. Vidal). Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1998 (Col·lecció Temes d'infància, núm. 30).
  • Tunc que tan tunc (Cançoner de Nadal 1. Per als més menuts) (amb Marta Badia). Tarragona: Arola Editors, 2002.
  • Tunc que tan teta (Cançoner de Nadal 2. Per als més menuts) (amb Marta Badia). Tarragona: Arola Editors, 2002.
  • Demà és festa: cançó popular. Volum 2 de Llegim i escrivim. Amb il·lustracions de Ricard Aranda. Vic: Eumo, 2005.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sanahuja i Capella, Daniel «Una figura sabadellenca en la pedagogia musical. Montserrat Busqué i Barceló». Quadern, Sabadell, núm. 58, 10-1987, pàg. 911.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Prat Fernàndez, Cesc «Montserrat Busqué, una sembradora de llavors». Diari de Sabadell Sabadell, 07-03-2009, pàg. 46.
  3. ↑ Montserrat «‘Virolet Sant Pere' i ‘Virolet Sant Pau', cançons tradicionals per a la mainada». Catalunya Cristiana, 12-12-2010.
  4. ↑ Prat Fernàndez, Cesc «La sembradora de llavors». AvuiSabadell, Sabadell, 16-03-2009.
  5. ↑ Casablancas, Benet «Gràcies, Montserrat». Diari de Sabadell, Sabadell, 06-09-2008, pàg. 46.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Pujol i Subirà, M. A «En la mort de Montserrat Busqué i Barceló». Revista Musical Catalana, Barcelona, núm. 289, 11-2008, pàg. 12.
  7. ↑ Clua, Francesc «Recordant Montserrat Busqué». Diari de Sabadell, Sabadell, 03-09-2008.
  8. ↑ Centre Antaviana. «Universos d'Antaviana», Consulta: 30 juliol 2013. Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 30 juliol 2013].
  9. ↑ Els goigs de la Ruta del Cister. «Sant Cosme i Sant Damià», Consulta: 30 juliol 2013.
  10. ↑ Prat Fernàndez, Cesc «Montserrat Busqué, una sembradora de llavors». A quatre veus, Barcelona, núm. 46, 7-2009, pàg. 53.
  11. ↑ Vilaweb. «Presenten la reedició dels reculls de cançons 'Virolet Sant Pere' i 'Virolet Sant Pau'», Consulta: 30 juliol 2013.
  12. ↑ Palomar, Salvador. «Recordant la Montserrat Busqué», Consulta: 30 juliol 2013.
  13. ↑ Prat, Cesc «Un homenatge a Montserrat Busqué». Diari de Sabadell, Sabadell, 5-6 novembre 2013, pàg. 18.
  14. ↑ Felip Palau, Blai. «Mujeres que merecen una calle con su nombre». 21 de desembre de 2014. La Vanguardia. [Consulta: 30 gener 2015].
  15. ↑ «Montserrat Busqué ja té una plaça al seu nom – Coral Belles Arts de Sabadell», 19-04-2024. [Consulta: 19 abril 2024].
  16. ↑ «El periodista Lluís Foix i el filòleg Cesc Prat, a la inauguració de la plaça de Montserrat Busqué». [Consulta: 19 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Busqué_i_Barceló&oldid=33411092»