Vés al contingut

Monument Volcànic Nacional del Mont Saint Helens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMonument Volcànic Nacional del Mont Saint Helens
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
TipusMonument nacional (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Cowlitz (Washington) i comtat de Skamania (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 13′ 59″ N, 122° 11′ 04″ O / 46.2331°N,122.1844°O / 46.2331; -122.1844
Característiques
Superfície445 km² Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria III: Monument Natural
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 372154 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorServei Forestal dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfs.usda.gov… Modifica el valor a Wikidata
El mont Saint Helens el maig de 1982 reflectit en la tranquil·la superfície del llac Spirit

El Monument Volcànic Nacional del Mont Saint Helens (Mount St. Helens National Volcanic Monument) és un monument nacional que ocupa 445 quilòmetres quadrats al sud-oest de l'estat de Washington (Estats Units) dins del Bosc Nacional de Gifford Pinchot (Gifford Pinchot National Forest).[1][2]

Va ser el primer monument nacional administrat pel Servei Forestal dels Estats Units (United States Forest Service o USFS), el qual forma part del Departament d'Agricultura dels Estats Units (United States Agriculture Department o USDA), des de la transferència dels monuments nacionals sota el seu control al Servei de Parcs Nacionals el 1933.[3][4]

Com a conseqüència de l'erupció volcànica del mont Saint Helens el maig de 1980, el President Ronald Reagan, de conformitat amb la Llei d'Antiguitats, va establir l'àrea protegida el 27 d'agost de 1982 per a fins d'investigació, recreació i educació.

El monument no ha patit cap intervenció humana amb l'objectiu de permetre que el seu entorn respongui naturalment a la pertorbació.[2] De totes maneres, el Servei Forestal ha establert molts senders, punts d'observació, estacions d'informació, càmpings i zones de pícnic per acomodar el nombre creixent de visitants.[5] Quan les condicions meteorològiques siguin favorables, es pot conduir fins a Windy Ridge que només es troba 6 quilòmetres al nord-est del cràter.[6] Els alpinistes poden pujar el cim del volcà amb els permisos necessaris.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Explore Mount St Helens...Discover Ecosystems in Action». USDA. [Consulta: 13 abril 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mount St. Helens National Volcanic Monument». Volcanic Hazards Program. United States Geological Survey: Cascades Volcano Observatory. [Consulta: 13 abril 2013].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Forest Service-Managed National Monuments». USDA. [Consulta: 13 abril 2013].
  4. ↑ Williams, Gerald . «NATIONAL MONUMENTS AND THE FOREST SERVICE». USDA/NPS. [Consulta: 13 abril 2013].
  5. ↑ «Experience Mount St Helens». USDA. [Consulta: 13 abril 2013].
  6. ↑ «Photo Library, Before & After the Eruption». USDA. [Consulta: 13 abril 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument Volcànic Nacional del Mont Saint Helens
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monument_Volcànic_Nacional_del_Mont_Saint_Helens&oldid=33698097»