Mort entre les flors

Mort entre les flors

Miller’s Crossing
Fitxa
Direcció	Ethan Coen i Joel Coen
Protagonistes	Gabriel Byrne Marcia Gay Harden Albert Finney John Turturro Jon Polito J. E. Freeman Steve Buscemi John McConnell Mike Starr Al Mancini Olek Krupa Michael Jeter Michael Badalucco Frances McDormand Sam Raimi Lanny Flaherty Danny Aiello III Esteban Fernández (en)
Producció	Joel Coen i Ethan Coen
Guió	Joel Coen i Ethan Coen
Música	Carter Burwell
Fotografia	Barry Sonnenfeld
Muntatge	Michael R. Miller
Distribuïdor	20th Century Studios, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1990
Durada	115 min
Idioma original	anglès italià gaèlic irlandès ídix
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova Orleans
Color	en color
Descripció
Gènere	neo-noir, cinema de ficció criminal, drama, cinema negre i cinema LGBT
Tema	crim organitzat i Llei Seca als Estats Units
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Mort entre les flors (títol original en anglès Miller's Crossing) és una pel·lícula policíaca dirigida per Joel i Ethan Coen, estrenada el 1990. És la tercera pel·lícula dels germans Coen.

Argument

Tom Reagan (Gabriel Byrne) és el braç dret i millor amic de Leo O'Bannion (Albert Finney), padrí de la màfia i amo de la ciutat.

El dia que Johnny Caspar (Jon Polito), petit caid irascible sempre flanquejat del seu inquietant braç dret, el perillós danès (J. E. Freeman), va queixar-se de les maquinacions de Bernie Bernbaum (John Turturro), Leo li prohibeix fer justícia ell mateix sota pena de posar en marxa una guerra de clans.

Leo protegeix de fet Bernie per amor a la seva promesa Verna (Marcia Gay Harden), que és la germana de Bernie i que l'enganya amb Tom. Per la seva banda, Johnny intentarà moltes vegades corrompre Tom per unir-lo a la seva causa, malgrat l'hostilitat del danès... Seguirà, d'aquest niu d'escurçons, una sèrie de manipulacions, traïcions, cops baixos i ajustaments de comptes entre mafiosos, dels quals pocs s'escaparan...

Comentari

La història de Miller's Crossing es desenvolupa el 1929 en una ciutat estatunidenca que no és citada. Les escenes han estat rodades a Nova Orleans (Louisiana) per treure profit de l'arquitectura antiga de la ciutat i de les seves línies de tramvia.

La seva intriga complexa explica el viatge de Tom Reagan, el braç dret d'un dels caps de la màfia irlandesa. El personatge és ambivalent, un protagonista enigmàtic que vacil·la entre maquinar o no contra el seu patró. Sigui quina sigui la seva tria, estarà implicat, i serà parcialment responsable d'una guerra de clans sagnant.

Miller's Crossing és una pel·lícula trufada d'al·lusions a nombroses altres pel·lícules de gàngsters i de cinema negre. Els plans d'obertura són per exemple una referència a El Padrí. Nombroses situacions, personatges i diàlegs són derivats del treball de Dashiell Hammett, sobretot de la seva novel·la La clau de vidre i de la seva adaptació cinematogràfica de 1942. La collita vermella, una novel·la del mateix autor que conta la guerra intestina d'un clan en una ciutat estatunidenca corrompuda, inicialitzada per les maquinacions secretes del personatge principal, n'és una altra font d'inspiració important.

El 2005, la revista Time va considerar Miller's Crossing com a una de les 100 millors pel·lícules des de la creació del diari.

Repartiment

• Gabriel Byrne: Tom Regan
• John Turturro: Bernie Bernbaum
• Marcia Gay Harden: Verna Bernbaum
• Albert Finney: Leo O'Bannion
• Jon Polito: Johnny Caspar
• J. E. Freeman: Eddie Dane
• Steve Buscemi: Mink
• Michael Badalucco: xofer de Johnny Caspar
• Sam Raimi: l'home que dispara amb una metralleta al carrer
• Frances McDormand: la secretària de l'alcalde (no surt als crèdits)

Notes

• La pel·lícula va ser prohibida als nens menors de 12 anys.
• En principi, el personatge de Leo havia de ser interpretat per Trey Wilson, que havia fet de Nathan Arizona Sr. en la pel·lícula precedent dels germans Coen, Arizona baby. Però Wilson va morir poc de temps abans del rodatge i va ser reemplaçat per Albert Finney.
• També, el paper d'Eddie havia estat de manera inicial escrit per a Peter Stormare, que hauria donat Eddie el suec. Però aquest últim estava compromès amb un altre rodatge, i és J. E. Freeman qui va heretar el paper i el personatge es va convertir així en Eddie el Danès.
• La pel·lícula és plena de clicades d'ull: quan Tom entra a l'habitació de Johnson, es pot veure el cartell d'un combat de boxa entre Johnson i Lars Thorvald. Lars Thorvald no és altre que el personatge interpretat per Raymond Burr en La finestra indiscreta d'Alfred Hitchcock.

Enllaços externs

• Pàgina oficial de la pel·lícula Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine. (anglès)