Fargo

Fargo
	; Cartell de la versió original en anglès
Fitxa
Direcció	Joel Coen i Ethan Coen
Protagonistes	Frances McDormand; William H. Macy; Steve Buscemi; Harve Presnell; Peter Stormare; Tony Denman; Larry Brandenburg; John Carroll Lynch; Steve Reevis; Warren Keith; Bruce Bohne; José Feliciano; Steve Park; Kristin Rudrüd; Melissa Peterman; J. Todd Anderson; Bruce Campbell; Bain Boehlke
Producció	Joel Coen i Ethan Coen
Dissenyador de producció	Rick Heinrichs
Guió	Joel Coen i Ethan Coen
Música	Carter Burwell
Fotografia	Roger Deakins
Muntatge	Joel Coen i Ethan Coen
Vestuari	Mary Zophres
Productora	PolyGram Filmed Entertainment i Working Title Films
Distribuïdor	Gramercy Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Estrena	8 març 1996
Durada	98 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Minnesota
Color	en color
Pressupost	7.000.000 $
Recaptació	60.611.975 $ (mundial); 24.611.975 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal, drama, neo-noir, comèdia negra i thriller
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Fargo
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1997); Oscar a la millor actriu (1997); Oscar a la millor direcció (1997); Oscar a la millor fotografia (1997); Oscar al millor muntatge (1997); Oscar al millor guió original ; Oscar a la millor pel·lícula (1997) ;
Premis	Oscar a la millor actriu (1997); Oscar al millor guió original (1997); London Film Critics Circle Award a la pel·lícula de l'any (1996); Premi New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula (1996); Premi del Sindicat de Guionistes d'Amèrica al millor guió original (1997); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; Premi Dallas-Fort Worth Film Critics Association a la millor pel·lícula (1996) ;

Fargo^[1] (títol original en anglès: Fargo) és una pel·lícula de 1996, dirigida i produïda per Joel Coen i Ethan Coen, guanyadora de dos premis Oscar, entre altres guardons.^[2]

Argument

Jerry Lundegaard, home apocat i tímid i venedor de vehicles d'ocasió s'esfondra sota els deutes, tot i estar casat amb la filla d'un milionari que el manté totalment allunyat de la seva fortuna. Així decideix contractar dos delinqüents perquè segrestin la seva esposa, i així amb el rescat poder muntar el seu propi negoci. Però en el transcurs del rapte, tres innocents resulten brutalment assassinats, sent el començament d'una sèrie de morts sense sentit que haurà de resoldre la policia. Una policia, Marge Gunderson, portarà la investigació...^[3]

Realitat o ficció

Fargo comença amb el text següent:

AQUESTA ÉS UNA HISTÒRIA VERITABLE. Els esdeveniments descrits en aquesta pel·lícula van tenir lloc a Minnesota el 1987. A instàncies dels supervivents, els noms s'han canviat. A part del respecte pels morts, la resta és tal com va passar.

Deia Joel Coen, "No estàvem interessats en aquella classe de fidelitat. Els esdeveniments bàsics són els mateixos que en el cas genuí, però les caracteritzacions s'imaginen plenament." Els Coen afirmen que els assassinats van tenir lloc, però no a Minnesota. La raó de la localització de la pel·lícula és que els Coen van néixer a Minnesota. En la pista de curiositats del DVD d'edició especial per a "Fargo", es revela que el cas principal per a la inspiració de la pel·lícula es basava en l'assassinat infame de 1986 de Helle Crafts de Connecticut a mans del seu marit, Richard, que la matava i amagava el seu cos en un bosc.

Els crèdits finals a Fargo insisteixen que "totes les persones de l'obra són fictícies".

Títol

El títol de la pel·lícula, Fargo, ho és per la ciutat de Fargo (Dakota del Nord), que juga un petit paper en el començament de la pel·lícula, només uns quants segons després d'una escena curta en un bar. Encara que l'escena passa a Fargo, la localització del tiroteig va ser a Minneapolis. La resta de la pel·lícula passa totalment a Minnesota, principalment a Minneapolis i Brainerd. Tanmateix, a causa de l'hivern suau de Minnesota durant la producció, gran part de la pel·lícula està filmada, de fet, a Dakota del Nord. Sobre una entrevista en el DVD d'edició especial, els Coen afirmaven que titulaven la pel·lícula "Fargo" perquè sonava més interessant que "Brainerd".^[4]

Repartiment

Frances McDormand com Marge Gunderson
William H. Macy as comJerry Lundegaard
Steve Buscemi com Carl Showalter
Peter Stormare com Gaear Grimsrud
Harve Presnell com Wade Gustafson
Kristin Rudrüd com Jean Lundegaard
Tony Denman com Scotty Lundegaard
Steve Reevis com Shep Proudfoot
Larry Brandenburg com Stan Grossman
John Carroll Lynch com Norm Gunderson
Steve Park com Mike Yanagita

Premis i nominacions

Premis

Oscar a la millor actriu (1996) per Frances McDormand^[5]
Oscar al millor guió original (1996) per Joel Coen i Ethan Coen
BAFTA (1996) Premi David Lean al millor director per Joel Coen
Festival Internacional de Cinema de Canes Premi al Millor director per Joel Coen
National Board of Review per la millor actriu a Frances McDormand
National Board of Review pel millor director a Joel Coen
Screen Actors Guild per la millor actuació femenina en un rol principal a Frances McDormand

Nominacions

Oscar:
- millor pel·lícula
- millor director per Joel Coen
- millor actor secundari per William H. Macy
- millor fotografia per Roger Deakins
- millor muntatge per Joel Coen i Ethan Coen
Globus d'Or:
- millor pel·lícula musical o còmica
- millor director per Joel Coen
- millor actriu musical o còmica per Frances McDormand
- millor guió per Joel Coen i Ethan Coen
Premis BAFTA:
César a la millor pel·lícula estrangera

Referències

↑ «Fargo». Ésadir.cat. [Consulta: 1r febrer 2022].
↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
↑ «Fargo» (en anglès). The New York Times.
↑ «20 años de Fargo: 10 cosas que (quizá) no sabías de la genial cinta de los Coen».
↑ «premis». IMDb.

Enllaços externs

Fargo a Goita què fan, ara!
Filmsite.org - Fargo (anglès)

[1] «Fargo». Ésadir.cat. [Consulta: 1r febrer 2022].

[2] Nominacions i premis, a IMDb (anglès)

[3] «Fargo» (en anglès). The New York Times.

[4] «20 años de Fargo: 10 cosas que (quizá) no sabías de la genial cinta de los Coen».

[5] «premis». IMDb.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Pel·lícules dels germans Coen
Pel·lícules	Sang fàcil (1984) · Arizona baby (1987) · Mort entre les flors (1990) · Barton Fink (1991)· El gran salt (1994) · Fargo (1996) · El gran Lebowski (1998) O Brother, Where Art Thou? (2000) · The Man Who Wasn't There (2001) · Intolerable Cruelty (2003) · The Ladykillers (2004) · No Country for Old Men (2007) · Cremeu-ho després de llegir-ho (2008) · Un home seriós (2009) · True Grit (2010) · Inside Llewyn Davis (2013) · Hail, Caesar! (2016) · The Ballad of Buster Scruggs (2018) · The Tragedy of Macbeth (2021)
Curtmetratges	Tuileries (2006) · World Cinema (2007)
Altres pel·lícules	Crimewave (1985) · The Naked Man (1998) · Down from the Mountain (2000) · Bad Santa (2003) · Romance & Cigarettes (2006) · Suburbicon (2010) · Gambit (2012)
Adaptacions	Una dona, una pistola i una botiga de fideus xinesos (2009) · Fargo (sèrie) (2014–present) · The Jesus Rolls (2019) · "A Serious Flanders" (2021)
Col·laboradors	Carter Burwell · Roger Deakins · John Todd Anderson

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula
1935–1950	El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) The Life of Emile Zola (1937) The Citadel (1938) Cims borrascosos (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) Watch on the Rhine (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) El tresor de Sierra Madre (1948) All the King's Men (1949) Tot sobre Eva (1950)
1951–1975	A Streetcar Named Desire (1951) Sol davant el perill (1952) D'aquí a l'eternitat (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Fugitius (1958) Ben-Hur (1959) L'apartament / Sons and Lovers (1960) West Side Story (1961) No es va atorgar (1962) Tom Jones (1963) My Fair Lady (1964) Darling (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) The Lion in Winter (1968) Z (1969) Five Easy Pieces (1970) La taronja mecànica (1971) Crits i murmuris (1972) La nit americana (1973) Amarcord (1974) Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) Annie Hall (1977) El caçador (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) Rojos (1981) Gandhi (1982) La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) L'honor dels Prizzi (1985) Hannah i les seves germanes (1986) Broadcast News (1987) El turista accidental (1988) My Left Foot (1989) Un dels nostres (1990) El silenci dels anyells (1991) El joc de Hollywood (1992) La llista de Schindler (1993) Quiz Show (1994) Leaving Las Vegas (1995) Fargo (1996) L.A. Confidential (1997) Salvem el soldat Ryan (1998) Topsy-Turvy (1999) Traffic (2000)
2001–present	Mulholland Drive (2001) Lluny del cel (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) Entre copes (2004) Brokeback Mountain (2005) United 93 (2006) No Country for Old Men (2007) Em dic Harvey Milk (2008) En terra hostil (2009) La xarxa social (2010) The Artist (2011) Zero Dark Thirty (2012) American Hustle (2013) Boyhood (2014) Carol (2015) La La Land (2016) Lady Bird (2017) Roma (2018) The Irishman (2019) First Cow (2020) Drive my car (2021) Tár (2022)