Motor de bola calenta
El motor de bola calenta o semi-diesel,[1] és un motor de combustió interna el combustible del qual s'encén per contacte amb una superfície metàl·lica calenta (bola calenta) mentre l'aire es comprimeix amb l'ascens del pistó.Tot i que hi ha alguna ignició quan s'introdueix el combustible, s'esgota ràpidament l'oxigen disponible a la bola, de manera que l'encesa “real” es produeix quan entra suficient oxigen a la bola.
La majoria dels motors de bola calenta es fabriquen sota el format de motor de dos temps i d'un sol cylindre.[2]
Història
[modifica]
El concepte del motor va ser desenvolupat a finals del segle XIX per Herbert Akroyd Stuart. Els primers prototips es van construir el 1886 i la producció es va iniciar el 1891 a l'empresa Richard Hornsby & Sons[3] amb el nom de Hornsby Akroyd Patent Oil Engine.[4] El concepte va ser adoptat més tard als Estats Units pels immigrants alemanys Mietz i Weiss, que el van combinar amb el motor de dos temps desenvolupat per Joseph Day.
Motors similars van ser desenvolupats per a usos agrícoles i marins per JV Svensons Automobilfabrik, Bolinders, Lysekils Mekaniska Verkstad, Pythagoras Engine Factory i algunes altres empreses sueques.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «moteur à boule chaude». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ «Marine & other Hot-Bulb Oil Engines». Arxivat de l'original el 2010-10-10. [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ (anglès)Herbert Akroyd Stuart, Improvements in Engines Operated by the Explosion of Mixtures of Combustible Vapour or Gas and Air, brevet britannique No 7146, mai 1890
- ↑ Biographical dictionary of the history of technology (en anglès), 1996.
Part d'{{Automòbil}} - (Història del motor de combustió) | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
