Vés al contingut

Municipi cadastral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un municipi cadastral [1][2][3][4] és una subdivisió cadastral de municipis de les nacions d'Àustria,[5] Bòsnia i Hercegovina, Croàcia,[4] [6] República Txeca,[7] Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia,[2] [3] els Països Baixos i les províncies italianes del Tirol del Sud, Trentino, Gorizia i Trieste. Un municipi cadastral registra la propietat en un cadastre, que és un registre que descriu la propietat mitjançant les línies de delimitació de l'immoble.

L'etimologia comuna als estats centreeuropeus successors de l'Imperi Habsburg prové de l'alemany: Katastralgemeinde (abreujat: KG), plural: Katastralgemeinden,[4][5] traduït a l'italià com a comune censuario o comune catastale, al neerlandès com a kadastrale gemeenten, a l'eslovè com a katastralna občina, al croat com a katastarska općina, a l'eslovac com a katastrálne územia i al txec com a katastrální území.

Història

[modifica]
Mapa cadastral de Roznberk a l'actual Brno-Chrlice

L'any 1764, l'emperadriu Maria Teresa va ordenar a l'estat major de l'exèrcit imperial i reial un registre formal de tot l'imperi. La tasca fou dirigida pel mariscal de camp Leopold Joseph von Daun, que conscient del problema que va suposar la manca de mapes fiables durant la Guerra dels Set Anys. El fill de Maria Teresa, l'emperador Josep II, va ordenar un urbari complet per a l'impost de propietat l'any 1785. El cadastre actual es va completar després de les guerres napoleòniques, per ordenança de l'emperador Francesc I d'Àustria. Des d'aleshores, la part austríaca de l'imperi (cisleitània) es va subdividir en Katastralgemeinden; a les terres del regne d'Hongria (transleitània), aquest procés va començar el 1850. Els municipis, com a entitats administratives amb certs drets d'autogovern, no es van establir fins després de les revolucions de 1848.

La majoria dels Katastralgemeinden actuals havien estat municipis independents que van acabar sent incorporats a municipis més grans durant reformes territorials, com és el cas de Währing o Grinzing. A Àustria, el 2014, hi havia un total de 7.847 Katastralgemeinden.[5]

El sistema holandès de kadastrale gemeenten es va establir cap al 1830.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. European Commission. National Experts Group on Archives, Council of the European Union. Report on archives in the enlarged European Union: increased archival cooperation in Europe : action plan. Office for Official Publications of the European Communities, 2005, p. 97. ISBN 9279008706 [Consulta: 7 juny 2012]. 
  2. 2,0 2,1 Statistical Yearbook of the Republic of Slovenia. Statistical Office of the Republic of Slovenia, 2008, p. 33 [Consulta: 7 juny 2012].  Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 Slovene Academy of Sciences and Arts Geography Institute. Geografski zbornik: Acta geographica. 37-39. Slovene Academy of Sciences and Arts, 1997, p. 18 [Consulta: 7 juny 2012]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Adam Jolly. Professional Property Briefing: Croatia. GMB Publishing Ltd., 2006, p. 38. ISBN 1846730015 [Consulta: 7 juny 2012]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Cadastral Template for Austria, web-page: CT-AT Arxivat 2009-01-03 a Wayback Machine.
  6. Boc, Krunoslav (en croat) Geodetski List [Zagreb, Croatia], 63 (86), 3-2009, pàg. 39–53. ISSN: 0016-710X [Consulta: 7 juny 2012]. «ukupno 3364 [katastarskih općina], koliko ih ima u Republici Hrvatskoj»
  7. Cadastral Template for Czech Republic), web-page: CT-CZ Arxivat 2009-05-08 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]