Muralles de Jerusalem
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Muralla, lloc sagrat i atracció turística  | ||||||||
| Part de | Old City of Jerusalem and its Walls (en)  | ||||||||
| Empresa constructora | Solimà I el Magnífic | ||||||||
| Construcció | 19 aC | ||||||||
| Cronologia | |||||||||
| 70 dC | setge de Jerusalem Causat per: Primera Guerra Judeoromana | ||||||||
| 1099 | setge de Jerusalem Causat per: Primera Croada | ||||||||
| 1187 | setge de Jerusalem (1187) Causat per: Crusader battles between 1149 and 1189 (en) | ||||||||
| 1219 | slighting (en) Causat per: Battle of Fariskur (en) , Cinquena Croada | ||||||||
| 1537 – 1541 | rebuild (en) | ||||||||
| juny 1967 | combat cos a cos Causat per: Guerra dels Sis Dies | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estat d'ús | bon estat | ||||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romana arquitectura islàmica | ||||||||
| Material | pedra calcària | ||||||||
| Mesura | 12 ( ) × 4.018 ( ) × 2,5 ( ) m | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Jerusalem | ||||||||
| Localització | ciutat vella de Jerusalem | ||||||||
| Banyat per | Vall del Cedró i Gehenna | ||||||||
| |||||||||
| Format per | Mur de les Lamentacions Eastern Wall (en) Southern Wall (en) Northern Wall (en) | ||||||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||||||
| Data | 1981 (5a Sessió) | ||||||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||||||
| Mur de les Lamentacions | |||||||||
| Data | 1981 (5a Sessió) | ||||||||
| Plànol | |||||||||
_p221_PLAN_OF_THE_HARAM_AREA_AT_THE_PRESENT_TIME.jpg) | |||||||||
.jpg)
.jpg)
_02.jpg)
Les muralles de Jerusalem (àrab: أسوار القدس, aswār al-Quds; hebreu: חומות ירושלים) són les muralles que envolten la ciutat vella de Jerusalem. Van ser construïdes entre 1535 i 1538, quan Jerusalem formava part de l'Imperi Otomà, per ordre del sultà Suleiman I.
Característiques
[modifica]La longitud de les muralles és de 4.018 metres, l'altura mitjana és de 12 metres i l'amplada mitjana, 2,5 metres. Les muralles inclouen trenta-quatre torres de vigilància i vuit portes.
El 1981, les muralles de Jerusalem van ser agregades, juntament amb la ciutat vella de Jerusalem, a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.[1]
Les muralles de Jerusalem, que van ser construïdes originalment per protegir la ciutat d'intrusions, actualment serveixen sobretot d'atracció turística, ja que amb l'avenç de les arts de la guerra i de l'artilleria de gran calibre, ja fa molt temps que van deixar de servir com un mitjà de protecció per a la ciutat.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]