Vés al contingut

Museu Nacional de Palau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Museu Nacional de Belau)
Infotaula d'organitzacióMuseu Nacional de Palau
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1955

Lloc webbelaunationalmuseum.pw Modifica el valor a Wikidata

El Museu Nacional de Palau (en anglès, oficialment, Belau National Museum) és un museu situat a Koror, a la República de Palau. És el museu més antic de la Micronèsia.[1]

Història

[modifica]

El museu es va inaugurar el 1955 i es tracta del museu més antic de la Micronèsia en funcionament continu.[1][2] Entre els seus fundadors hi ha els palauaians Indalecio Rudimch, Francisco Morei, Alphonso Oiterong i l'antropòleg Francis M Mahoney.[1] Originalment ubicat a l'antiga Oficina Meteorològica de l'Administració Japonesa, el museu es va traslladar més tard a un nou edifici, que va ser finançat pel govern de la República de la Xina.[3] Des de 1955 fins al trasllat de la seva ubicació el 1970, el museu va ser dirigit per un comitè de museus.[2] L'any 1970 el museu es va traslladar a un edifici de dues plantes al Jardí Botànic de Palau.[2]

El 1973 l'estructura administrativa del museu va canviar a una organització sense ànim de lucre governada per un patronat.[2]

Edifici

[modifica]

El museu disposa de dos espais d'exposició, un arxiu fotogràfic climatitzat, oficines i botiga.[2] A partir de 2006, l'espai d'exhibició del primer va mostrar la cultura i les arts tradicionals de Palau, incloent-hi diners de comptes (udoud) i la cerimònia de la compra de cases coneguda com ocheraol.[4]

Un bai reconstruït al museu.

Al recinte més ampli del museu hi ha una biblioteca de més de 5.000 llibres relacionats amb la història i la cultura de Palau.[5] També hi ha un estatut de Haruo Remeliik, el primer president de Palau.[4]

Col·leccions

[modifica]

El museu exposa objectes de tots els aspectes de la vida local de Palau, com ara obres d'art, fotografia, escultures, etc.[6] Tanmateix, segons Philip Dark, a causa de la manca de seguretat el 1988 s'hi havien robat diversos objectes importants.[2]

El 1988 la col·lecció constava de més de 1.000 objectes relacionats amb els temes històrics, antropològics i biològics del país.[2] Hi ha diversos centenars d'imatges a la col·lecció fotogràfica, moltes de les quals són del període de l'ocupació colonial japonesa i alemanya.[5] Aquest arxiu va formar part d'un projecte de recerca dut a terme a mitjans dels anys 2000 per documentar la vida sota el domini colonial japonès. L'any 2003, la col·lecció de mitjans es va sotmetre a un programa de digitalització, finançat amb una beca de lideratge nacional de l'Institut de Serveis de Museus i Biblioteques dels EUA.[7]

El museu també ha estat actiu en l'enregistrament del patrimoni cultural immaterial de Palau, inclòs el conreu de taro. Com a part del procés d'adquisició del museu, els creadors d'obres que s'estan incorporant a la col·lecció són entrevistats i es registra el procés de realització.[8]

El 2017, el departament de ciències naturals del museu va dirigir una enquesta sobre la vida dels ocells a la llacuna sud de les illes Rock, patrimoni de la humanitat.[9] El mateix any el museu va signar un memoràndum d'entesa amb el Museu Nacional de Praga per aprofundir les relacions científiques entre els països.[10]

Col·leccions a l'estranger

[modifica]
Collaret de columna vertebral d'eriçó de mar, Staatlichen Museums für Völkerkunde München.

A causa del llegat del colonialisme, aspectes importants del patrimoni de Palau es conserven en col·leccions a l'estranger. Això inclou enregistraments de música tradicional conservats al Berliner Phonogramm-Archiv,[11] vestits conservats principalment als Museus de Glasgow[12] o estores de fibra de pandans de Sonsorol als Museus Nacionals d'Escòcia.[13] El Museu Britànic té material de Palau del segle XVIII: un bol de fusta amb incrustacions en forma d'ocell, una pintura a l'oli i una canoa amb incrustacions, entre d'altres.[14]

L'any 2005 els actius digitals d'enregistraments de camp realitzats a Palau als anys 60 van ser repatriats al museu.[15]

Primer bai.

L'any 1969 es va construir una casa de reunions tradicional coneguda com a bai, per tal de mostrar i preservar els estils i les habilitats de construcció tradicionals. Tanmateix, es va incendiar el 13 d'octubre de 1979.[2] A principis de la dècada de 1990, el bai va ser reconstruït amb mètodes tradicionals i és ara una característica clau del museu actual.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Kiste i Marshall, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dark, 1988, p. 12-20.
  3. Iitaka, 2019, p. 227–235.
  4. 4,0 4,1 4,2 Hollywood, 2006.
  5. 5,0 5,1 Hezel, 2015, p. 213-223.
  6. «Belau National Museum & Bai» (en anglès). Lonely Planet. [Consulta: 6 agost 2024].
  7. Mad, 2003, p. 406.
  8. Putt, 2001, p. 61-72.
  9. Olsen i Eberdong, 2017, p. 1-6.
  10. «National Museum and Belau National Museum signed the memorandum of understanding» (en anglès). Museu Nacional de Praga, 06-11-2017. [Consulta: 6 agost 2024].
  11. Diettrich, 2013, p. 232-233.
  12. «Glasgow Museum: Caroline Islands Collection» (en anglès). National Museums Scotland. Arxivat de l'original el 2023-04-04. [Consulta: 6 agost 2024].
  13. «National Museum Scotland: Caroline Islands Collection» (en anglès). National Museum Scotland. Arxivat de l'original el 2023-02-03. [Consulta: 6 agost 2024].
  14. «Objectes de Palau al Museu Britànic» (en anglès). Museu Britànic. [Consulta: 6 agost 2024].
  15. Salvatore, 2018.

Bibliografia

[modifica]