Museu del Vestit
(es) Museo del Traje  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fashion museum (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1867 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Vestimenta | ||||
| Superfície | total: 30.875 m² | ||||
| Visitants anuals | 78.411 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | Pàgina oficial del Museu | ||||
 
| |||||
El Museu del Vestit és un museu nacional dependent del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport situat a l'avinguda de Juan de Herrera número 2, a la Ciutat Universitària de Madrid. El seu objectiu bàsic és promoure el coneixement de l'evolució històrica de la indumentària i dels testimonis del patrimoni etnològic representatius de les cultures dels pobles d'Espanya.[1]
Història
[modifica]El museu, malgrat ser una institució de recent creació, compta amb una llarga i curiosa història. El seu origen cal cercar-lo a l'Exposició del Vestit Històric, celebrada el 1925. En el discurs inaugural d'aquest esdeveniment, el Comte de Romanones ja va plantejar la idea de convertir l'exposició temporal en una permanent al Museu del Vestit. Dos anys més tard es creava una Junta de Patronat del Museu que havia de fer-se càrrec dels fons de l'Exposició, donats o adquirits per l'Estat, i formar amb ells el nou Museu del Vestit Regional i Històric (1927-1934).[2]
El 1934, es materialitza la idea de crear una altra institució que recollís aquestes col·leccions i atresorés, a més a més, les tradicions dels pobles d'Espanya. Aquest nou museu, el Museu del Poble Espanyol, va afegir les col·leccions del Seminari d'Etnografia i Arts Populars de l'Escola Superior de Magisteri i àmplies sèries d'objectes que els patronats regionals van adquirir entre 1934 i 1936. Després de diversos canvis de seu, les col·leccions es traslladen, el 1983, a l'edifici que actualment ocupen; aleshores, seu del Museu Espanyol d'Art Contemporani.[2]
L'any 1993 el Museu del Poble Espanyol i el Museu Nacional d'Etnologia es van unir en una única institució, el Museu Nacional d'Antropologia (1993-2004), encara que van continuar funcionant de manera independent.[2]
Finalment, el 2002, després d'una reflexió general sobre el futur del museu, es va decidir potenciar la presència pública de la col·lecció de vestits des d'una perspectiva moderna. L'any 2004, quasi vuitanta anys després de la inauguració del Museu del Vestit Regional es va crear el Museu del Vestit - Centre de Recerca del Patrimoni Etnològic.[2]
Col·leccions
[modifica]- Indumentària històrica. El Museu conserva escasses però significatives peces dels segles xvi i xvii, de les que es podria destacar un gipó femení de finals del xvi. La col·lecció del segle xviii té excel·lents exemples del vestit masculí jupes i armilles, així com la col·lecció de casaques femenines i peces de roba castisses del majisme. El segle xix té una representació més limitada en nombre d'objectes, però els diversos estils del període estan representats.[3]
- Indumentària contemporània. A la col·lecció de segle xx, amb unes 4000 peces de roba, destaca en primer lloc Marià Fortuny i Madrazo amb el seu alliberador «Delphos». Del moment en què l'Alta costura va assolir la seva màxima esplendor, compta amb obres del mestre Cristóbal Balenciaga, amb vestits per a diferents hores del dia i els dissenys de Pedro Rodríguez, Madame Rosina, Natalio Bernabéu, Manuel Pertegaz i Elio Berhanyer, entre d'altres, que mostren l'alt nivell dels modistes espanyols. Dels creadors en actiu, el Museu compta amb obres que han anat marcant tendències, com el singular vestit metàl·lic de Paco Rabanne, i la representació d'un gran nombre de dissenyadors espanyols actuals. Altres grans obres que es conserven són alguns dels vestits que va lluir Audrey Hepburn a la pel·lícula Esmorzar amb diamants, tots ells dissenyats per Hubert de Givenchy.[4]
- Indumentària popular. El museu custodia una important col·lecció d'indumentària tradicional popular procedent de tot Espanya, formada per més de 5.000 peces. La col·lecció ha crescut de manera significativa com un complement indispensable de les sèries d'etnografia que tenia l'antic Museu del Poble Espanyol.[5]
- Joieria i complements. La col·lecció de joies en constitueix una de les més destacades senyes d'identitat del Museu. Encara que la majoria de les peces que l'arrangen estan vinculades amb aspectes tradicionals de la cultura espanyola, també tenen cabuda peces representatives dels corrents estètics europeus dels dos últims segles. El museu té més a més amb una extraordinària col·lecció de complements de moda. Destaquen els barrets del segle xix i principis del xx; les ombrel·les d'encaix; els guants, que abasten des del segle xvii fins avui; i menció especial mereix el calçat, sèrie on sobresurten les sabates i xinel·les femenines del segle xviii. Ambdues col·leccions sumen un total de 9.000 peces. El museu és una gran visita turística, ja que permet saber tot sobre la cultura i vestimenta d'Espanya.[6]
Edifici
[modifica]
Va ser construït entre 1971 i 1973 i inaugurat el 1975 com a Museu Espanyol d'Art Contemporani (MEAC). Els seus autors, els arquitectes Jaime López d'Asiaín i Ángel Díaz Domínguez, van seguir per a la seva construcció les recomanacions del Congrés d'Arquitectura de Museus de l'any 1968. El projecte va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura de 1969.[7] Després de la transformació del MEAC en el Museu Reina Sofia i el 1992 el seu trasllat a la seva seu actual, l'edifici va quedar quasi sense ús. En la seva rehabilitació es van gastar 21 milions d'euros.
Els espais públics del Museu es concentren a la planta baixa, al voltant del pati central, en directa unió visual amb els jardins exteriors —botiga, cafeteria i futura sala d'exposicions temporals—, i a la planta principal, versàtil i multifuncional, on se situen la biblioteca, l'auditori, aules, tallers infantils, serveis interns i una gran sala d'exposicions.[8]
Accessibilitat
[modifica]Es pot accedir al Centre en transport públic; té a la seva proximitat, a uns 500 metres de distància, dues estacions de Metro —Ciudad Universitaria (línia 6) i Moncloa (línies 3 i 6)— i diversos autobusos de l'EMT Madrid que cobreixen la zona —línies 46, 83, 133, F, G, I, U—. Tant les estacions de metro com la majoria dels autobusos es troben dotats de sistemes d'accessibilitat i places especials per a minusvàlids. D'altra banda, l'accés al Museu des del carrer es realitza sense cap mena de desnivell i compta amb ascensors que comuniquen directament les zones públiques de la planta 1a amb l'exterior.[9]
Activitats del museu
[modifica]En els seus anys d'existència el Museu del Vestit ha pretès consagrar-se i destacar per un ric i heterogeni volum d'activitats orientades a aprofundir en la història del vestit i els seus valors estètics, tècnics, socials o culturals, responent a les demandes de la societat actual.
Això inclou l'organització d'exposicions temporals, activitats de difusió escolar,[10] tallers de divulgació, animacions, cicles de conferències i congressos. És el cas, per citar algun exemple, dels «Encuentros con...», en els que els dissenyadors mantenen en el Museu un diàleg personal i informal amb el públic, el «Modelo del mes», breus conferències en què s'interpreta una peça seleccionada dintre de la pròpia sala d'exposició, o els «Domingos en familia», tallers on es fomenta l'aprenentatge i la participació en família.
Participa habitualment en les activitats programades en el marc de la «Semana de la Ciencia» organitzada per la Comunitat de Madrid.[11]
Situació actual
[modifica]La Universitat Complutense de Madrid, propietària del terreny, va manifestar el seu desig de recuperar-lo quan acabi l'actual conveni de cessió el 2013, el que obliga al museu a cercar una nova seu. La Universitat negocia el preu que pagarà per l'edifici.
Dilluns 28 d'abril de 2008 se signava l'acord entre el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Madrid per a la creació d'un nou Centre Nacional de la Moda amb seu a l'Escorxador de Madrid. Prèviament ja s'havia donat a conèixer la decisió de traslladar els fons del denominat CIPE —Centre d'Interpretació del Patrimoni Etnològic, vinculat al Museu del Vestit— a una nova seu a Terol.
L'11 de maig de 2008 l'Associació d'Amics del Museu del Vestit va elaborar un comunicat en què mostra la seva preocupació pel futur del Museu del Vestit, i posa en marxa una iniciativa de recollida de signatures.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Visita» (en castellà). Madrid: Museu del Traje. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «catálogo» (en castellà). Museu del Traje. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Indumentaria histórica» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Indumentaria contemporánea» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Indumentaria popular» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Joyería y accesorios» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «El edificio» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Joyería y accesorios» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Accesibilidad» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Puntadas con hilo. Actividades escolares para ESO, Bachillerato y Ciclos formativos» (en castellà). Madrid: Museu del Traje. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «La ciencia al servicio de la moda Semanna de la Ciencia 2014». madridmsd.org. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Asociación de Amigos del Museo del Traje» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]