Álvaro de Figueroa y Torres

Álvaro de Figueroa y Torres

(1919)
Nom original	(es) Álvaro Figueroa Torres
Biografia
Naixement	(es) Álvaro Figueroa y Torres 9 maig 1863 Madrid
Mort	11 setembre 1950 (87 anys) Madrid
Sepultura	Cementerio Municipal de Guadalajara (en)
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Diputat a les Corts republicanes
24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guadalajara
Diputat a les Corts republicanes
24 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guadalajara
Diputat a les Corts republicanes
3 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guadalajara
Ministre d'Estat
18 febrer 1931 – 14 abril 1931 ← Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó – Alejandro Lerroux García →
Senador del Regne
1923 – 1923 Circumscripció electoral: Toledo
President del Senat d'Espanya
1923 – 1923 ← Joaquín Sánchez de Toca Calvo
President del Consell de Ministres d'Espanya
5 desembre 1918 – 15 abril 1919 ← Manuel García Prieto – Antoni Maura i Montaner →
Ministre d'Estat
9 novembre 1918 – 15 abril 1919 ← Eduardo Dato e Iradier – Juan Pérez-Caballero y Ferrer →
Ministre de Gràcia i Justícia
22 març 1918 – 10 octubre 1918 ← Joaquín Fernández Prida – Josep Roig i Bergadà →
Ministre d'Estat
25 febrer 1916 – 30 abril 1916 ← Miguel Villanueva Gómez – Amalio Gimeno Cabañas →
President del Consell de Ministres d'Espanya
9 desembre 1915 – 19 abril 1917 ← Eduardo Dato e Iradier – Manuel García Prieto →
Ministre de Gràcia i Justícia
24 maig 1913 – 13 juny 1913 ← Antonio Barroso Castillo – Pedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui →
President del Consell de Ministres d'Espanya
14 novembre 1912 – 27 octubre 1913 ← Manuel García Prieto – Eduardo Dato e Iradier →
President del Congrés dels Diputats
15 juny 1910 – 18 novembre 1912 ← Eduardo Dato e Iradier – Segismundo Moret y Prendergast →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
9 febrer 1910 – 9 juny 1910 ← Antonio Barroso Castillo – Julio Burell y Cuéllar →
Ministre de la Governació
4 desembre 1906 – 25 gener 1907 ← Benigno Quiroga y López Ballesteros – Juan de la Cierva y Peñafiel →
Ministre de Gràcia i Justícia
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906 ← José María Celleruelo y Poviones – Antonio Barroso Castillo →
Ministre de la Governació
1r desembre 1905 – 10 juny 1906 ← Manuel García Prieto – Benigno Quiroga y López Ballesteros →
Ministre de Foment d'Espanya
31 octubre 1905 – 12 gener 1905 – Rafael Gasset Chinchilla →
Ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques
23 juny 1905 – 31 octubre 1905 ← Francisco Javier González de Castejón y Elío
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 març 1901 – 6 desembre 1902 ← Antonio García Alix – Manuel Allendesalazar Muñoz →
Alcalde de Madrid
15 març 1894 – març 1895 ← Santiago de Angulo Ortiz de Traspeña – Nicolás de Peñalver y Zamora →
Diputat a Corts
14 maig 1888 – 4 juny 1923
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid Universitat de Bolonya
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, propietari, agricultor, periodista, escriptor, polític, advocat
Partit	Partit Liberal Fusionista candidat independent
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia de la Història Societat d'Amics de Portugal
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	Casilda Alonso-Martínez y Martín (1886–1950)
Fills	Casilda Figueroa y Alonso-Martínez, Luis de Figueroa y Alonso-Martínez, Álvaro de Figueroa y Alonso-Martínez, Carlos Figueroa y Alonso-Martínez, José de Figueroa y Alonso-Martínez, Eduardo Figueroa y Alonso Martínez, Agustín de Figueroa
Pare	Ignacio Figueroa y Mendieta
Germans	Rodrigo Figueroa Torres Gonzalo Figueroa y Torres José Figueroa y Torres
Parents	Manuel Alonso Martínez, sogre Vicente Alonso-Martínez y Martín, germà de l'esposa José Finat y Escrivá de Romaní, nét polític Rafael de Bustos y Ruiz de Arana, gendre Pedro Díez de Rivera y Muro, espòs de la germana
Premis
(2 maig 1913)  Fill adoptiu de Guadalajara

Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol. Va ser president del Senat, 17 vegades ministre i 3 vegades president del Consell de Ministres amb Alfons XIII. Va formar part del Partit Liberal de Sagasta i Canalejas.

Biografia

Fill segon d'Ignacio de Figueroa y Mendieta i Ana de Torres y Romo, marquesos de Villamejor i d'acabalada família amb béns arrels i importants possessions a Guadalajara i propietaris de les mines de La Unión (Múrcia). Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Madrid (1884) i doctor per la Universitat de Bolonya, on es va traslladar amb la idea d'especialitzar-se en Dret polític. No va exercir l'advocacia i es dedicà a la política i als negocis. Recolzat en els seus inicis pel seu sogre, l'il·lustre polític i jurisconsult Manuel Alonso Martínez, va començar la seva activitat política com a diputat per Guadalajara en les primeres Corts de la Regència de Maria Cristina (des de 1888 a 1936 es mantindria com a diputat sense interrupció en el seu feu caciquil de Guadalajara), fou a regidor de l'Ajuntament de Madrid, i poc després (1894) a alcalde de la ciutat. La seva carrera política des dels seus inicis va estar sempre vinculada al Partit Liberal fundat per Práxedes Mateo Sagasta del que va arribar a ser un dels seus principals capdavanters. El 1903 va fundar un periòdic polític de caràcter personalista: el Diario Universal. Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts amb Sagasta (1901-1902), mandat en el qual va incorporar el sou dels mestres als pressupostos estatals. Amb els governs liberals de 1905-1906 va ser ministre de Foment (Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques), de Gràcia i Justícia i de Governació. Va contribuir a l'ascensió de José Canalejas a la prefectura del Partit Liberal, i com recompensa fou nomenat Ministre d'Instrucció Pública (1909) i, més tard, president del Congrés dels Diputats (1912).

Després de l'assassinat de Canalejas i el posterior govern de Manuel García Prieto, convertit en cap indiscutible d'una de les principals faccions del Partit Liberal, va ser encarregat de formar Govern (1912-1913), i va negociar amb França el tractat de sobirania sobre Marroc (1912), mogut tant per simpaties ideològiques com per interessos econòmics en el Rif. La seva actitud francòfila durant la Primera Guerra Mundial va xocar amb la declaració de neutralitat del govern de Eduardo Dato e Iradier i amb les actituds germanòfiles dels conservadors; publicà un article demanant la participació d'Espanya a la guerra amb els aliats. En presidir un nou govern (1915-1917), va donar un gir a la política exterior, decantant-se pels aliats i enfrontant-se a Alemanya arran de l'incident en el qual vaixells espanyols foren torpedinats per submarins alemanys, però, incapaç de resoldre els problemes socials interns d'Espanya, i atacat per la premsa conservadora favorable a Alemanya, va acabar per presentar la seva dimissió. Poc després va tornar a participar en el govern de concentració nacional d'Antoni Maura com a Ministre d'Instrucció i de Justícia, i en el govern de García Prieto com a ministre d'Estat (1918), i fins i tot va ser encarregat novament de presidir un efímer govern (desembre 1918), derrocat per l'agitació autonomista a Catalunya i pels conflictes obrers iniciats per la vaga de La Canadenca. Seria rellevat a l'abril de 1919 després de signar el 3 d'abril de 1919 l'anomenat "Decret de la jornada de vuit hores". Ministre de Gracia i Justícia (1922-1923) en el govern de concentració liberal de García Prieto, va passar a ocupar la presidència del Senat el 1923, càrrec que ocupava quan Primo de Rivera va donar el cop d'estat el 13 de setembre de 1923.

Durant la dictadura es va mantenir al marge de la política encara que va conspirar en la Sanjuanada de 1926, pel que Primo de Rivera li va imposar de multa 500.000 pessetes. Caiguda la dictadura de Primo de Rivera (1930), va aconsellar la formació del govern de Juan Bautista Aznar, en el qual es va integrar com a ministre d'Estat, però les eleccions de 1931 van demostrar que l'opció monàrquica estava esgotada, i a la vista dels resultats, favorables a la República, va aconsellar al rei Alfons XIII que abandonés Espanya. Romanones es va entrevistar personalment amb Niceto Alcalá-Zamora i el comitè revolucionari pactant el traspàs pacífic de poder al Govern Provisional de la República sense intervenció militar en canvi de garantir la vida del rei i de la seva família. Durant la República va mantenir el seu escó a les Corts per Guadalajara, però el seu pes polític va ser insignificant, encara que va intervenir amb decisió en defensa de la figura del rei Alfons XIII a l'exili, i de la seva pròpia gestió.

No va participar en el cop d'estat militar de 1936. La Guerra Civil el va sorprendre a Sant Sebastià, lliurat als negocis i a empreses mineres de la seva propietat, des d'on va passar a França amb l'ajut de l'ambaixador francès. Va tornar a la zona revoltada el 1937, però mai més va tornar a la política i després del conflicte es va ocupar de completar les seves memòries, de la presidència de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i d'altres activitats relacionades amb les Acadèmies d'Història i Jurisprudència.

Matrimoni i fills

Casat amb Casilda Alonso-Martínez i Martín, filla de Manuel Alonso Martínez, prohom liberal amic de Sagasta i propietari d'un reconegut bufet a Madrid. Va tenir tres fills i una única filla, Casilda de Figueroa, que va ser duquessa consorte de Pastrana en contreure matrimoni amb Rafael de Bustos. El seu fill José va morir en combat el 1920 en la guerra d'Àfrica.

Obra i ideologia

Romanones va ser un prolífic escriptor. Va escriure les seves memòries durant la República. Obres seves van ser Las Responsabilidades políticas del Antiguo Régimen, Breviario de Política Experimental, Biología de los Partidos Políticos, El régimen parlamentario y los gobiernos de gabinete, Observaciones y Recuerdos (1912-1921), Notas de mi vida (1929-1947), Los cuatro presidentes de la I República i diverses biografies, entre elles les d'Espartero, Amadeu I d'Espanya i Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Fou a més de fundador del Diario Universal, propietari de El Globo i col·laborador de El Magisterio Espanyol i de El Heraldo de Madrid.

El comte de Romanones va representar el prototip de polític palatí, maniobrer, d'escassos escrúpols i titular o valedor de poderosos interessos econòmics. Gràcies a això i al cultiu de les influències personals, el seu cacicat es va estendre molts anys en la província de Guadalajara. Romanones va ser elegit diputat de forma ininterrompuda des de 1886 fins a 1936, i va ampliar els beneficis d'aquest control polític incontestat als seus familiars més directes: els seus germans Rodrigo, José i Gonzalo (fundador del Banc Espanyol de Crèdit) i els seus fills Carlos i Alvaro de Figueroa y Alonso-Martínez. Des del punt de vista actual la seva política no pot, òbviament, qualificar-se "d'esquerres", però per aquell temps el partit liberal era el successor dels antics "progressistes" del segle xix, sent la seva política sovint injuriada per la "dreta" i per l'església d'aquests temps. Entre els avanços socials que el seu govern va aprovar es pot citar que el 1901 va incorporar els sous dels mestres al pressupost estatal i que el 3 d'abril de 1919 va signar el decret "de la jornada de vuit hores".

Encara que catòlic, Romanones es considerava enemic de la intransigència religiosa i de la influència del clergat, i va ser molt contestat per l'Església i les seves altes autoritats (el Bisbe de Tuy, per exemple), sobretot després de la promulgació de la Llei de Matrimoni Civil quan formava part del Gabinet de Montero Ríos de 1905, en la qual no s'obligava als que es casaven a declarar la seva religió. Va reprendre les relacions amb el Vaticà però va continuar mantenint-se partidari de la separació entre Església i Estat i encara que va signar acords molt favorables amb l'església, era gelós partidari que el poder religiós no pogués influir sobre el poder civil de cap manera (a través de la "Llei del cadenat" de 1910).

Distincions

Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, president de l'Ateneo de Madrid i director de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Va obtenir el títol de comte de Romanones en 1893 i el de Gran d'Espanya el 1911.

Bibliografia

• Casals, Vicenç. «Conflictos laborales y política social de la empresa (1919-1936)». A: Horacio Capel. Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés (pdf) (en castellà). Barcelona: Fecsa, 1994 [Consulta: 13 setembre 2023]. 

• Moreno Luzón, Javier (1988) Romanones, caciquismo y política liberal. Madrid, Alianza Editorial.
• Moreno Luzón, Javier (2000) "Romanones, cara y cruz de la Restauración". La Aventura de la Historia, nº 25, pp. 28–35.
• Padilla, Antonio (1970) "El Conde de Romanones". Historia y Vida, nº 23, pp. 8–9.
• Rivera de la Cruz, Marta (2004) "El Conde de Romanones", Grandes de España, pp. 251–265. Madrid: Aguilar.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel García Prieto	President del Govern Espanyol 1912-1913	Succeït per: Eduardo Dato e Iradier
Precedit per: Eduardo Dato e Iradier	President del Govern Espanyol 1915-1917	Succeït per: Manuel García Prieto
Precedit per: Manuel García Prieto	President del Govern Espanyol 1918-1919	Succeït per: Antoni Maura i Montaner
Precedit per: Miguel Villanueva Gómez Eduardo Dato e Iradier Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó	Ministre d'Estat (febrer-abril) 1916 1918-1919 (febrer-abril) 1931	Succeït per: Amalio Gimeno y Cabañas Manuel González Hontoria Alejandro Lerroux García
Precedit per: Antonio García Alix	Ministre d'Instrucció Pública (març) 1901-desembre 1902	Succeït per: Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
Precedit per: Francisco Javier González de Castejón y Elío	Ministre d'Agricultura (juny) 1905-desembre 1905	Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla
Precedit per: Benigno Quiroga y López Ballesteros	Ministre de la Governació 1906-1907	Succeït per: Juan de la Cierva y Peñafiel
Precedit per: José María Celleruelo y Poviones Antonio Barroso y Castillo Joaquín Fernández Prida Carlos Cañal y Migolla	Ministre de Gràcia i Justícia (juliol-novembre) 1906 (maig-juny) 1913 (març-octubre) 1918 (desembre) 1922-maig 1923	Succeït per: Antonio Barroso y Castillo Pedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui Antoni Maura i Montaner Antonio López Muñoz
Precedit per: Joaquín Sánchez de Toca Calvo	President del Senat d'Espanya 1923	Succeït per: càrrec abolit
Premis i fites
Precedit per: Hugo Obermaier	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 5 1942 - 1950	Succeït per: Joaquín María de Navascués y de Juan
Precedit per: José Manuel Piernas y Hurtado	Acadèmic Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 22 1911-1950	Succeït per: Lorenzo-Víctor Paret y Guasp