Mostela
Mustela nivalis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 35 dies |
| Font de | lettice (en)  |
| Longevitat màxima | 9,1 anys |
| Hàbitat | bosc |
| Pes | 1,4 g |
| Nombre de cries | 4,7 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 70207409 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Mustela |
| Espècie | Mustela nivalis Linnaeus, 1766 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La mostela, mustela o paniquera[2] (Mustela nivalis), mostel o estel a les Balears, o polida(et)a al Conflent, és el carnívor més petit de tots, més petit i tot que una rata de claveguera, amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.
Descripció
[modifica]Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i coll allargats, potes curtes i cua mitjanament llarga. El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior. El cap més cos fa entre 15 i 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. Pes: de 45 a 180 g.
Ecologia
[modifica]És autòctona de l'Afganistan, Albània, Algèria, Andorra, Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, el Canadà, Xina, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Iran, l'Iraq, Israel, Itàlia, Japó (Honshu, Hokkaido i Sakhalín),[3] Jordània, el Kazakhstan, Corea, el Kirguizstan, Letònia, el Líban, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, el Marroc, els Països Baixos, Noruega, Polònia, la península Ibèrica, Romania, Rússia, San Marino, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Síria, Tadjikistan, Turquia, el Turkmenistan, Txèquia, Ucraïna, Gran Bretanya, Estats Units, l'Uzbekistan i el Vietnam, i ha estat introduïda a Nova Zelanda, Malta, Creta, les Illes Açores i São Tomé.[4][5] També és present a Mallorca i Menorca[6]. Les femelles són capaces de tenir més d'una ventrada a l'any (generalment de cinc cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període de gestació dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.[7]
Se la pot trobar en tota mena de boscos, màquies, garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, etc. També habita en jardins i, fins i tot, s'arriba a instal·lar en construccions humanes de pobles i ciutats. És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sent amenaçat s'amaga ràpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no té un cau permanent.
Gràcies a la seva mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus.
Tant diürna com nocturna, mostra un màxim d'activitat al crepuscle.
La seva dieta es compon de petits mamífers, principalment rosegadors (incloent-hi lèmmings a l'extrem nord de la seva distribució), tot i que quan aquests darrers són escassos, també menja ous i cries d'ocells, insectes i llangardaixos. Els mascles són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que les femelles són més propenses a caçar petits rosegadors.[8]
Els individus joves que encara es troben al niu són depredats per serps, mentre que els adults ho són per ocells rapinyaires (mussols i falcons).[9]
Subespècies
[modifica]- Mustela nivalis aistoodonnivalis (Wu i Kao, 1991). Sichuan, Xina.[10]
- Mustela nivalis allegheniensis (Rhoads, 1901).[11] Apalatxes, oest de Virgínia (Estats Units).[12]
- Mustela nivalis boccamela (Bechstein, 1800)
- Mustela nivalis campestris (Jackson, 1913)
- Mustela nivalis caucasica (Barrett-Hamilton, 1900)
- Mustela nivalis eskimo (Stone, 1900)
- Mustela nivalis heptneri (Morozova-Turova, 1953)
- Mustela nivalis mosanensis (Mori, 1927)
- Mustela nivalis namiyei (Kuroda, 1921)
- Mustela nivalis nivalis (Linnaeus, 1766).[13] Estats Units: Dakota del Sud, Nebraska i Iowa.[14]
- Mustela nivalis numidica (Pucheran, 1855)
- Mustela nivalis pallida (Barrett-Hamilton, 1900).[15] Turquestan.[14]
- Mustela nivalis pygmaea (J. A. Allen, 1903)
- Mustela nivalis rixosa (Bangs, 1896)
- Mustela nivalis rossica (Abràmov i Baríxnikov, 2000)
- Mustela nivalis russelliana (Thomas, 1911)
- Mustela nivalis stoliczkana (Blanford, 1877)
- Mustela nivalis tonkinensis (Björkegren, 1941)
- Mustela nivalis vulgaris (Erxleben, 1777)[16]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Mustela nivalis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ DIEC, DNV, DCVB
- ↑ Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, Japó
- ↑ Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994
- ↑ McDonald, R.A; Abramov, A.V; Stubbe, M; Herrero, J; Maran, T; Tikhonov, A; Cavallini, P; Kranz, A; Giannatos, G; Kryštufek, B.; Reid, F. (2019). "Mustela nivalis (amended version of 2016 assessment)." 2019 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2019. [Consulta: 7 abril 2023]
- ↑ Alcover, 1988, p. 129.
- ↑ Brainmuseum (anglès)
- ↑ Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994. Mustela nivalis. Mammalian Species 454: 1-10
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ www.planet-mammiferes.org Arxivat 2012-07-22 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Virginia Department of Game and Inland Fisheries Arxivat 2010-10-15 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 14,0 14,1 www.funet.com (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ «Mustela nivalis». Catalogue of Life. (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou, Rússia
- Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006, ISBN 978-3-933066-30-5
- Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas, els Estats Units.
- Dobson, M., 1998. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88.
- Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar.
- Goszczynski, J., 1977. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430.
- Handley Jr., C. O., 1991. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virgínia, Estats Units.
- Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., 1982. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, Estats Units
- Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., 2000. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918.
- McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. (1998). Anticoagulant rodenticides in stoats (Mustela erminea) and weasels (Mustela nivalis) in England. Environmental Pollution 103: 17-23.
- Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.
- Pulliainen, E., 1999. Mustela nivalis. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
- Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1999, ISBN 0-8018-5789-9.
- The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 194-195.. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4
