Narcís Marull i Torrent
 |
Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Narciso Marull» (anglès), amb llicència CC-BY-SA Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1747  Cassà de la Selva (Gironès) |
| Mort | valor desconegut Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | apotecari, polític |
Signatura  | |
Narcís Marull i Torrent (Cassà de la Selva, 1747 - Buenos Aires, valor desconegut) va ser un apotecari i comerciant català,[1] que va exercir com a Asentista de Medicina a la Real Audiencia de Buenos Aires.[2]
Biografia
[modifica]Narcís Marull va néixer a Cassà de la Selva, fill de Joan Manuel Marull i Isabel Torrent, pertanyent a una família noble catalana. Es va establir a Buenos Aires a finals de 1770, i es va casar a la Catedral Metropolitana el 3 de febrer del 1788 amb la seva cosina germana, Concepció Marull,[3] filla de Francesc Salvi Marull i Juana Saleza.[4]
Va ser el propietari de la primera drogueria de Buenos Aires, conegut com Botica del Colegio, situat als carrers Santísima Trinidad y San Carlos (actual Bolívar i Alsina) Monserrat, fundat pel seu oncle l'any 1777.[5] L'any 1804, Narcís Marull va ser nomenat Examinador de Farmacia i Revisor de Medicinas.[6]
Durant les invasions angleses del Virregnat del Río de la Plata, havia subministrat medicaments i ajudat als patriotes ferits.[7] El 1809, Marull va participar en el Motí d'Álzaga, i va ser empresonat i alliberat després de pagar una multa de 3.000 pesos.[8]
Després de l'obertura del lliure comerç a Buenos Aires, Marull va mantenir vincles comercials amb els britànics. El 8 de novembre del 1810, la goleta anglesa Alarm va arribar al port de Buenos Aires procedent de Guernsey, portant mercaderies que incloïen vi i ginebra a la consigna de Narcís Marull.[9]
Era parent del famós advocat Josep Preses i Marull,[10] un anglòfil que va servir com a secretari de Carlota Joaquima de Borbó.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Cataluña y los catalanes en el Plata. Alberto Sarramone, 2004, p. 196. ISBN 9789879435045.
- ↑ Historia de la Universidad de Buenos Aires y de su influencia en la cultura argentina. Juan Agustín García, 1921, p. 482.
- ↑ «Matrimonios 1747-1796». Catedral de Buenos Aires.
- ↑ Corrientes poder y aristocracia. Juan Cruz Jaime (Universidad Católica Argentina). ISBN 9789874347411.
- ↑ Historia de la farmacia Argentina. Francisco Cignoli, 1953, p. 109.
- ↑ Catálogo de la colección Mata Linares, vol. IV.. Real Academia de la Historia, 1972, p. 583. ISBN 9788496849242.
- ↑ Todo es historia, núms. 225-235. Honegger, 1986.
- ↑ Nuestra historia, núms. 29-34. Fundación Nuestra Historia, 1982, p. 277.
- ↑ Documentos del Archivo de Belgrano, vol. 2. Museo Mitre, 1810.
- ↑ Fuga Del General Beresford, 1807. Enrique Williams Álzaga, 1965.
- ↑ Historia de las ideas políticas en la Argentina, Volume 2. Enrique de Gandía, 1962.
Enllaços externs
[modifica]- «de Boticarios y Boticas del Buenos Aires Colonial Siglos XVIII y XIX». Arxivat de l'original el 14 abril del 2017.