Vés al contingut

Narcís Marull i Torrent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNarcís Marull i Torrent
Biografia
Naixement1747 Modifica el valor a Wikidata
Cassà de la Selva (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióapotecari, polític Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Narcís Marull i Torrent (Cassà de la Selva, 1747 - Buenos Aires, valor desconegut) va ser un apotecari i comerciant català,[1] que va exercir com a Asentista de Medicina a la Real Audiencia de Buenos Aires.[2]

Biografia

[modifica]

Narcís Marull va néixer a Cassà de la Selva, fill de Joan Manuel Marull i Isabel Torrent, pertanyent a una família noble catalana. Es va establir a Buenos Aires a finals de 1770, i es va casar a la Catedral Metropolitana el 3 de febrer del 1788 amb la seva cosina germana, Concepció Marull,[3] filla de Francesc Salvi Marull i Juana Saleza.[4]

Va ser el propietari de la primera drogueria de Buenos Aires, conegut com Botica del Colegio, situat als carrers Santísima Trinidad y San Carlos (actual Bolívar i Alsina) Monserrat, fundat pel seu oncle l'any 1777.[5] L'any 1804, Narcís Marull va ser nomenat Examinador de Farmacia i Revisor de Medicinas.[6]

Durant les invasions angleses del Virregnat del Río de la Plata, havia subministrat medicaments i ajudat als patriotes ferits.[7] El 1809, Marull va participar en el Motí d'Álzaga, i va ser empresonat i alliberat després de pagar una multa de 3.000 pesos.[8]

Després de l'obertura del lliure comerç a Buenos Aires, Marull va mantenir vincles comercials amb els britànics. El 8 de novembre del 1810, la goleta anglesa Alarm va arribar al port de Buenos Aires procedent de Guernsey, portant mercaderies que incloïen vi i ginebra a la consigna de Narcís Marull.[9]

Era parent del famós advocat Josep Preses i Marull,[10] un anglòfil que va servir com a secretari de Carlota Joaquima de Borbó.[11]

Referències

[modifica]
  1. Cataluña y los catalanes en el Plata. Alberto Sarramone, 2004, p. 196. ISBN 9789879435045. 
  2. Historia de la Universidad de Buenos Aires y de su influencia en la cultura argentina. Juan Agustín García, 1921, p. 482. 
  3. «Matrimonios 1747-1796». Catedral de Buenos Aires.
  4. Corrientes poder y aristocracia. Juan Cruz Jaime (Universidad Católica Argentina). ISBN 9789874347411. 
  5. Historia de la farmacia Argentina. Francisco Cignoli, 1953, p. 109. 
  6. Catálogo de la colección Mata Linares, vol. IV.. Real Academia de la Historia, 1972, p. 583. ISBN 9788496849242. 
  7. Todo es historia, núms. 225-235. Honegger, 1986. 
  8. Nuestra historia, núms. 29-34. Fundación Nuestra Historia, 1982, p. 277. 
  9. Documentos del Archivo de Belgrano, vol. 2. Museo Mitre, 1810. 
  10. Fuga Del General Beresford, 1807. Enrique Williams Álzaga, 1965. 
  11. Historia de las ideas políticas en la Argentina, Volume 2. Enrique de Gandía, 1962. 

Enllaços externs

[modifica]