Vés al contingut

Naso tuberosus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuNaso tuberosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN178003 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAcanthuridae
GènereNaso
EspècieNaso tuberosus Modifica el valor a Wikidata
Lacépède, 1801

Naso tuberosus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[1]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 60 cm de llargària màxima.
  • 5 espines i 26-29 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 26-28 radis tous a l'anal.
  • Presència de petites taques negroses.
  • Els adults tenen una protuberància bulbosa grossa a la part davantera del musell.[2][3]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment algues del gènere Caulerpa.[2]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, associat als esculls[4] i de clima tropical.[2]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Índic occidental (Moçambic, Maurici, Reunió i les Seychelles) i el Pacífic occidental central (Guam i Austràlia).[2][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Naso tuberosus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  3. ↑ Randall, J.E., 2001. Surgeonfishes of Hawai'i and the world. Mutual Publishing and Bishop Museum Press, Hawaii. 123 p.
  4. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  5. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  6. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  7. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  8. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  9. ↑ Kami, H.T., 1975. Check-list of Guam fishes, supplement II. Micronesica 11(1):115-121.
  10. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  11. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  12. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  13. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  14. ↑ Randall, J.E., 2001. Acanthuridae. Surgeonfishes (tangs, unicornfishes). p. 3653-3683. A: K.E. Carpenter i V. Niem (editors). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma.
  15. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (editors), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  16. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  17. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. p.127-170. A Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt, Alemanya.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Borden, W.C., 1998. Phylogeny of the unicornfishes (Naso, Acanthuridae) based on soft anatomy. Copeia (1):104-113.
  • Choat, J.H. i D.R. Robertson, 2002. Age-based studies on coral reef fishes. P. 57-80. A: P.F. Sale (ed.). Coral reef fishes: dynamics and diversity in a complex ecosystem. Academic Press.
  • Choat, J.H. i L.M. Axe, 1996. Growth and longevity in acanthurid fishes: an analysis of otolith increments. Mar. Ecol. Prog. Ser. 134:15-26.
  • Choat, J.H., K.D. Clements i W.D. Robbins, 2002. The trophic status of herbivorous fishes on coral reefs. I. Diet analyses. Mar. Biol. 140:613-623.
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Thresher, R.E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 399 p.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Naso_tuberosus&oldid=33809071»