Vés al contingut

Natalia Janotha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNatalia Janotha
Imatge
Natalia Janotha (1880) (1880) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Natalia Maria Krystyna Janotha Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1856 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1932 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJuliusz Janotha Modifica el valor a Wikidata  i Anna Oleshchinskaya Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0bc3273d-707c-4904-a3a3-2129e1f6160c Discogs: 2729780 IMSLP: Category:Janotha,_Natalia Modifica el valor a Wikidata

Natalia Janotha (polonès: Natalia Maria Krystyna Janotha) (Varsòvia, 8 de juny de 1856 - la Haia, 9 de juny de 1932) fou pianista (solista i música de cambra), compositora, pedagoga, professora, traductora i editora.[1]

Biografia

[modifica]

Va començar els seus estudis a Varsòvia, el seu primer professor va ser el seu pare, Juliusz Janotha (1819-1883) també compositor i pedagog al Conservatori de Varsòvia.[1]

A l'octubre de 1869 es trasllada a Berlín on comença a estudiar piano a la Reial Acadèmia de Música de Berlín amb Ernst Rudorff i alhora va a classes particulars amb Clara Schumann. També rep classes de contrapunt a Colònia amb Woldemar Bargiel com a professor de la matèria.[2]

Durant els seus estudis, Natalia Janotha, s'estableix com a pianista en la vida musical anglesa i alemanya i va fer concerts per tot Europa a mitjans de 1870. Sembla que fins i tot va rebre una o dues classes magistrals amb J. Brahms. Ràpidament va conquistar a les audiències europees continentals i a partir de 1885 va esdevenir la pianista de la Cort Imperial de Berlín.[3]

Com a curiositat, s'ha de remarcar que va esdevenir una escaladora famosa i fins i tot va ser de les primeres dones en portar pantalons d'home sent acceptada pels muntanyistes.[4]

Una altra curiositat és que solia actuar amb el seu gos a prop de l'escenari amagat del públic però en un lloc visible per a ella i a més posava un llibre d'oració sobre el piano.[5]

L'any 1916, per raons polítiques de la Primera Guerra Mundial, va ser deportada de Londres a la seva terra natal. Finalment a morir l'any 1932 a la Haia.

Traduccions i llibres

[modifica]

Natalia Janotha també va traduir i editar llibres sobre Chopin, que inclouen:

  • obres de Chopin (preludis, balades, nocturns, poloneses, mazurkas): How they sould understood. Fins i tot, (incloses les notes de Chopin per a un "mètode de mètodes") per Jan Kleczyński (William Reeves, Londres: Charles Scribner's Sons, Nova York, sense data (1r Edn c. 1895, 2 º c. 1900)). (Les últimes conferències de Kleczynski, lliurats a Varsòvia el 1883).
  • Chopin as revealed by extracts from his diary, de Stanisław Tarnowski (escrit originalment per William Reeves, Londres i editat per J. T. Tanqueray.)[6]

Obra i repertori

[modifica]

Pel que fa al repertori, cal destacar que va ser molt coneguda com a intèrpret de la música de Chopin. Cal destacar que la germana de Natalia Janotha era amiga de la mare del compositor, a més va rebre diferents concells de l'aristòcrata i pianista Marcelina Czartoryska que fou deixeble de F. Chopin i Franz Liszt.[7]

L'obra compositiva de Natalia Janotha probablement inclou unes 400 obres, la majoria d'elles per piano.

La majoria de les seves composicions són desconegudes i moltes d'elles ni tan sols estan publicades com per exemple: "Escenes de la muntanya" (nou peces de piano, compostes abans de 1889)

Composicions publicades:[1]

  • Janotha, Natalia. Mazurka op. 8. Londres o J.
  • Janotha, Natalia. "Fleurs des Alpes". Varsòvia o J.
  • Janotha, Natalia. Mazurka in C minor op. 9. Mainz ca. 1882.
  • Janotha, Natalia. Cort Gavotte per al pianoforte. Londres: Chappell & Co, [1890].
  • Janotha, Natalia. Gavotte Impériale pour le piano. Londres: Chappell & Co, [1890].
  • Janotha, Natalia. "Tatry". Cicle de miniatures del programa inspirat en el Podhale. Brussel·les o J. [cap a 1890].
  • Janotha, Natalia. Cadenza al concert per a piano de Beethoven en G, op. 58. Londres: Chappell & Co, [1891].
  • Janotha, Natalia. Visió d'un ànima. Cançó, de la senyora J. M. Richards. Londres: Hopwood & Crew, 1894.
  • Janotha. Natalia. Gavotte. Leipzig 1894.
  • Janotha, Natalia. "Ave Maria". Pour Choeur, Sol, Piano ou Orgue op 5. Londres. C. Ascher Berg & Co, [1894], dedicat al Papa Lleó XIII al seu aniversari d'or bisbe el 1893 (segons la inscripció "dissenys au Couvent de La nostra du Cenacle A Roma Lady").
  • Janotha, Natalia. "Kaiser alemany de març" per a piano op 9. Londres Schott & Co, [1895].
  • Janotha, Natalia. Mazurka op. 6. Varsòvia 1895. Leipzig 1898-1900.
  • Janotha, Natalia. Morceau gracieux per al piano. Londres: Metzler & Co, 1897.
  • Janotha, Natalia. "Pieśń jubileuszowa" op. 10. Leipzig, cap a 1897.
  • Janotha, Natalia. "Ave Maria" op. 1 Per a veu, orgue, violí i arpa. No. 2 per a veu i piano. No. 3 per a veu i piano. Londres: E. Ashdown, 1899.
  • Janotha, Natalia. Mazurka en E menor per a pianoforte
  • Janotha, Natalia.. Mazourka a A, per a la op Pianoforte 14. Londres: Stanley Lucas & Són, [1902].
  • Janotha, Natalia. Maria de Vredes King [Himne.] Woorden M. Schillemans. La Haia: N.V.A. N. Govers, [1919].

Revistes i articles

[modifica]

Natalie Janotha va ser una pianista prestigiosa, fins i tot li van escriure diferents ressenyes i articles a revistes de concets i diaris:[1]

  • New Journal of Music 70 (1874), pp. 22f., 96 i 148.
  • The Times, Londres, 3 de desembre de 1878, pàgina 6.
  • The Times, Londres, 4 de novembre de 1879, pàgina 7.
  • The Times, Londres, 16 de desembre de 1879, pàgina 8.
  • The Times, Londres, 19 de gener de 1880, pàgina 8.
  • The Times, Londres, 1 de novembre de 1881, pàgina 11.
  • The Times, Londres, 20 de desembre de 1887, pàgina 8.
  • The Times, Londres, 20 de març de 1889, pàgina 9.
  • The Times, Londres, 3 de juny de 1889, pàgina 7.
  • The Times, Londres, 16 de març de 1891, pàgina 4.
  • The Times, Londres, 9 de novembre de 1891, pàgina 6.
  • "The Times" Londres, 27 d'agost de 1897, pàgina 7.
  • The Times, Londres, 11 de juny de 1906, pàgina 10.
  • The Times, Londres, 22 d'abril de 1908, pàgina 6.
  • The Times, Londres, 10 d'agost de 1915, pàg. 3.
  • The Times, Londres, 21 de juny de 1932, pàgina 16.
  • "The World" del 18 de març de 1891 (per George Bernard Shaw).
  • "The World" del 8 de juny de 1892 (per George Bernard Shaw).

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Wenzel, Silke. «Natalie Janotha - MUGI». Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 3 abril 2018].
  2. ↑ «Natalia Janotha» (en polonès). , 06-03-2018.
  3. ↑ «Janotha, Natalia» (en anglès). PalacePianos.com - Experts in Unique Art Case Pianos and Harps., 27-01-2012. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-04-04. [Consulta: 3 abril 2018].
  4. ↑ «Internetowa Wielka Encyklopedia Tatrzańska». Zofia i Witold H. Paryscy.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Schonberg, Harold C. "The Ladies". The Great Pianists from Mozart to the Present. Nova York: Fireside, p. 335. ISBN ISBN 0-671-21339-3. 
  6. ↑ Tarnowski, Stanisaw; Tanqueray, J. T.; Janotha, Natalja. Chopin: as revealed by extracts from his diary. London, W. Reeves, 1905. 
  7. ↑ Methuen-Campbell, James. Chopin Playing from the composer to the present day, 1981, pp. 41, 71. ISBN 9780800815110. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Natalia_Janotha&oldid=33874805»