Pàmpol (peix)

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Pàmpol
Naucrates ductor
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	190452
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Carangidae
Gènere	Naucrates
Espècie	Naucrates ductor ; (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Naucrates serratus; Naucrates serranus; Naucrates angeli; Naucrates polysarcus; Naucrates fanfarus; Naucrates indicus; Seriola succinta;
Protònim	Gasterosteus ductor

El pàmpol, vairó, pàmpol feixat, pàmpol rascàs, pàmpol ratllat o peix pilot (Naucrates ductor) és un peix teleosti de la família dels caràngids.

Naucrates ductor és l'única espècie del gènere Naucrates.^[2]

Morfologia

Pot arribar als 60 cm de llargària total.
Cos cilíndric i poc comprimit.
Dors blau i flancs argentats, solcats per 5-7 amples bandes transversals de color blau fosc o negres i que també apareixen a la segona dorsal i a l'anal.
Ventre de color gris clar.
Presenta una quilla en el peduncle caudal.
La línia lateral té una carena longitudinal a l'eix de la cua.
El cap és allargat amb un perfil oval.
La boca és ampla i quasi horitzontal.
Té dues dorsals: la primera té 4-5 radis espinosos lliures i la segona és llarga amb un radi espinós i comença a la part més alta del cos i arriba fins al peduncle caudal.
Les pectorals són curtes i similars a les pèlviques.
L'anal té dues espines anteriors i és similar a la segona dorsal, però més petita.
La caudal és convexa i té la vora blanca.^[3]^[4]^[5]

Reproducció

La maduresa sexual arriba quan fan 25 cm. La reproducció ocorre durant la tardor i l'hivern. Els ous i les larves són constituents del plàncton. Presenta diversos estadis larvaris.

Alimentació

La seua alimentació és variada: inclou petits peixos planctònics, cirrípedes ectoparàsits de peixos i les restes del menjar dels taurons i altres espècies.^[6]

Hàbitat

És una espècie pelàgica que acompanya els taurons, tortugues i altres peixos pelàgics, dels quals és comensal. Això li proporciona protecció davant dels depredadors, i els seus hostes es veuen lliures de paràsits.^[7]^[8]

Distribució geogràfica

Apareix a mars càlids i temperats. És present a tot el Mediterrani i a l'atlàntic se'l pot trobar des de la Mar Cantàbrica (esporàdicament també a les Illes Britàniques) fins a Angola.

Costums

Els alevins formen bancs davall la umbel·la dels grumers, algues que suren o qualsevol altre objecte que els proporcioni ombra.^[9]
Acompanya tota mena de taurons però sent una especial predilecció pel tauró de mans llargues (Carcharhinus longimanus).^[10]

Pesca

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Tot i així, es captura davall objectes a alta mar i a capcers col·locats per a la pesca de pelàgics on es pot pescar amb volantí sense esca.^[11]

Observacions

Es pensava que conduïen els taurons cap a les preses, d'ací ve el nom de peix pilot.
És inofensiu per a l'ésser humà.^[12]

Referències

↑ Asturnatura (castellà)
↑ ITIS
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 154-155.
↑ Randall, John; Allen, Gerald; Steen, Roger. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, 1997, p. 164. ISBN 0824818954.
↑ Jennings, Gerald. The Sea and Freshwater Fishes of Australia and New Guinea. Calypso Publications, 1997, p. 163. ISBN 0906301629.
↑ McEachran, John D.; Fechhelm, Janice D.. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 287. ISBN 0292706340.
↑ Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.
↑ Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.
↑ Eschmeyer, William N.; Herald, Earl Stannard. A Field Guide to Pacific Coast Fishes. Houghton Mifflin Books, 1999, p. 208. ISBN 0395268737.
↑ Stafford-Deitsch, Jeremy. Sharks of Florida, the Bahamas, the Caribbean and the Gulf of Mexico. Trident Press, 2000, p. 32. ISBN 1900724456.
↑ Museu de la Pesca (català)
↑ Naucrates ductor (TSN 168742) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 24 de juny del 2008]. (anglès)

Viccionari

[1] Asturnatura (castellà)

[2] ITIS

[3] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 154-155.

[4] Randall, John; Allen, Gerald; Steen, Roger. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, 1997, p. 164. ISBN 0824818954.

[5] Jennings, Gerald. The Sea and Freshwater Fishes of Australia and New Guinea. Calypso Publications, 1997, p. 163. ISBN 0906301629.

[6] McEachran, John D.; Fechhelm, Janice D.. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 287. ISBN 0292706340.

[7] Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.

[8] Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.

[9] Eschmeyer, William N.; Herald, Earl Stannard. A Field Guide to Pacific Coast Fishes. Houghton Mifflin Books, 1999, p. 208. ISBN 0395268737.

[10] Stafford-Deitsch, Jeremy. Sharks of Florida, the Bahamas, the Caribbean and the Gulf of Mexico. Trident Press, 2000, p. 32. ISBN 1900724456.

[11] Museu de la Pesca (català)

[12] Naucrates ductor (TSN 168742) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 24 de juny del 2008]. (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]