Les necròpolis de Pompeia, tal com preveien les lleis romanes, es van aixecar fora de les muralles, prop de les portes d'entrada a la ciutat.[1] A Pompeia se n'han explorat sis, de necròpolis, algunes de petites dimensions i d'altres (com la de la Porta d'Herculà, la de la Porta de Nucèria i la del Fondo Pacifico) que contenen un nombre més gran de tombes.
Plànol de Pompeia, amb els distints regio o districtes en què estava dividida. Les diferents necròpolis se situaven a l'exterior de les muralles, prop de les portes d'entrada a la ciutat
Plànol de Pompeia on es ressenyen (en anglès) els principals edificis i vies urbanes
Va ser excavada entre 1763 i 1838. S'estén per la carretera que conduïa a Nàpols i ja s'utilitzava durant els primers segles de la vida de Pompeia, tot i que els edificis funeraris visibles avui en dia daten del segle i aC en endavant. Les tombes monumentals il·lustren els tipus funeraris més habituals de l'època. Es troba a la vora de la regio VI de la ciutat.[2]
Va ser excavada entre 1907 i 1910. Les excavacions han revelat quatre tombes. La més monumental és la del magistrat Caius Vestorius Priscus, datada entre el 75 i el 76. Es troba a la vora de la regio V de la ciutat.[3]
Pos.
Imatge
Nom
Descripció
Ref.
I
Tomba de M. Veius Marcellus
Construït orientada de cara a la ciutat, encara s'estava construint en el moment de l'erupció del Vesuvi del 79. A la façana principal, un epígraf de marbre porta el nom de Marco Veio Marcello, a qui fou dedicada.
Excel·lentment conservada, està protegida per una paret totalment pintada amb un fresc al seu interior amb representacions d'elements arquitectònics, fruites, vaixella sobre una taula i una fon. El cos central acaba amb un bloc de marbre decorat amb figures tallades i un epígraf on hi ha informació sobre el difunt, mentre que la part inferior també està decorada amb frescos.
Es tracta d'una tomba schola (construcció típica de Pompeia, de forma semicircular i feta de tuf), caracteritzada als extrems per una escultura d'una pota de lleó. Al centre s'alça una columna de marbre amb un epígraf a la base.
Cippus funerari (petit pilar de pedra amb una inscripció). La dedicació al difunt fa referència al rei publicae Pompeianorum. Va ser gràcies a aquests elements que durant les excavacions arqueològiques es va intuir que s'explorava l'antiga Pompeia i no Estàbia.
Va ser excavada entre 1907 i 1908, i el 1978. En aquesta necròpolis només es coneixen quatre tombes monumentals, dues del tipus schola (construcció típica de Pompeia, de forma semicircular i feta de tuf) i dos recintes funeraris. En aquesta zona s'han trobat unes vint víctimes, que van morir durant el matí del segon dia de l'erupció del Vesuvi del 79 atrapades en el moment que buscaven una via d'escapament. Es troba a la vora de la regio III de la ciutat.[4]
Pos.
Imatge
Nom
Descripció
Ref.
G
-
Tomba d'Aesquillia Polla
Es tracta d'una tomba schola, amb una epígraf de marbre a la part central, sobre la qual hi ha una columna d'ordre jònic, que acaba amb una àmfora decorada als laterals amb petits tridents de ferro.
Es tracta d'una tomba schola i s'anomena així perquè la persona enterrada al seu interior havia estat iniciada en els misteris de Dionís. Amb forma semicircular, presenta la clàssica decoració de pota de lleó als extrems, i un altar al centre amb els laterals decorats amb uns alts relleus.
Es tracta d'un lloc sepulcral protegit per un mur perimetral. Sobre la façana principal del mur hi ha un epígraf amb els noms del difunt, mentre que al llarg dels altres murs hi ha grafits i restes de guix.
Va ser excavada entre 1954 i 1956, i entre 1996 i 1997. La necròpolis s'organitza als costats d'una carretera que va paral·lela a les muralles de la ciutat. Hi ha diversos monuments funeraris que exemplifiquen els models d'arquitectura funerària més estesos entre principis del segle i aC, període en què es va començar a freqüentar la necròpolis. Es troba a la vora de la regio II de la ciutat.[5]
Es tracta d'una sèrie d'epitafis tallats al llarg de les muralles de la ciutat, en una zona entre la Porta del Sarno i Porta de Nola, prop de la qual es van trobar trenta-vuit urnes funeràries que contenen restes de les cremacióons. Se suposa que és un tipus de necròpolis dedicada als habitants pobres de Pompeia.
Es desconeix la ubicació exacta de la tomba, que hauria d'estar a prop de la Porta d'Estàbia, i de la qual només s'ha trobat part d'un epígraf, decorat amb alts relleus amb gladiadors.
Descoberta el 1911 a prop de la Porta d'Estàbia, conté 44 sepultures, que daten del segle ii aC, on es van trobar monedes i joies, i 119 tombes de l'època romana, totes de cremacions.
Plànol de Pompeia, amb els distints regio o districtes en què estava dividida. Les diferents necròpolis se situaven a l'exterior de les muralles, prop de les portes d'entrada a la ciutat
Plànol de Pompeia on es ressenyen (en anglès) els principals edificis i vies urbanes
Mapa de situació de la Pompeia romana, on es veu l'àrea afectada per l'erupció del Vesuvi del 79
_WLM_001.JPG)
_WLM_001.JPG)
_WLM_002.JPG)
_WLM_002.JPG)
_WLM_001.JPG)
_WLM_007.JPG)
