Llista dels monuments presents a la Regio III de les excavacions arqueològiques de Pompeia.[1] Comprèn la part est de la ciutat. Està limitada al nord per la via de Nola, al sud per la via de l'Abundància, a l'est per la muralla entre les portes de Nola i del Sarn i a l'oest actualment té límits imprecisos, ja que es troba a la zona de la ciutat que encara no ha estat excavada.
Plànol de Pompeia, amb les distintes regiones o districtes en què estava dividida
Plànol de Pompeia on es ressenyen (en anglès) els principals edificis i vies urbanes
Es tracta d'una casa gairebé completament enterrada, de la qual només és visible l'entrada. Al pilar esquerre hi ha una inscripció referida clarament a Pacuvius, mentre que sobre l'arrebossat que es va perdre hi havia representada una àncora vermella, probablement en referència a l'activitat del propietari, comerciant marítim.
Usada probablement també com a botiga, està gairebé completament enterrada. Va ser parcialment danyada per una bomba caiguda durant la Segona Guerra Mundial. Rep el nom d'un grafit que es troba al pilar dret de l'entrada.
Apareix amb la façana marcada per nombrosos anuncis polítics i d'espectacles que van tenir lloc a l'amfiteatre, en part destruïda pel bombardeig del 1943. N'és característic el peristil amb una paret decorada amb escaquer policromat, mentre que a la resta de la casa hi ha pintures del segon i, sobretot, del tercer estil pompeià. Al jardí hi ha un triclinium d'estiu.
Construïda durant l'últim període de vida de la ciutat, va ser un edifici utilitzat com a palestra per als gladiadors. Tenia decoracions particulars d'estil militar. Tot l'edifici es va ensorrar el 6 de novembre del 2010.
Pertanyent a T. Àrrius Polites i M. Epidi Himeneu, és el resultat de la unió de dues cases.[2] Té un atri que donava accés al pis superior, amb vista al jardí. El triclinium tenia tres llits i un altar. El novembre del 2011, una part del mur perimetral es va veure afectada per un ensorrament.
Era propietat d'un gemmarius, és a dir d'un tallador de pedres i de pedres precioses. De fet, s'hi van trobar 114 objectes entre gemmes, peces de vidre i camafeus.[3] Les pintures d'un dormitori que representen escenes de teatre estan ben conservades.
Va ser excavada parcialment entre 1917 i 1919. Només n'és visible la façana, amb una entrada centrada entre dues columnes i una petita finestra a l'esquerra. Al llarg de tota la façana es pot veure el que probablement és la base d'un balcó.
Només va ser excavada parcialment el 1935 i va ser lleugerament destruïda per una bomba caiguda durant la Segona Guerra Mundial; això va provocar la pèrdua d'un epígraf. A la casa hi ha traces de guix i un grafit cobert que elogiava Neró.
Va ser explorada entre el 1843 i el 1845 i després de nou el 1905, per ser posteriorment enterrada. Cal destacar-ne l'entrada, feta amb grans blocs, i part de la façana sobre la qual probablement hi havia una inscripció electoral.
També anomenada Casa del Perseu infant, va ser excavada entre 1838 i 1905 i només és parcialment visible. A la façana s'han trobat diversos frescos, com ara tres sàtirs nus, un home que recull vi i un altre que porta raïm, a més de diverses inscripcions electorals.
Es tractava d'una casa amb botiga, explorada el 1844. Només en fou excavada una part amb molt pocs residus d'estuc. A la façana probablement hi havia inscripcions electorals.
Explorada el 1884, i després entre el 1903 i el 1905, es troba en part encara sota terra. Cal destacar-ne l'entrada que donava a l'atri i una petita finestra a la façana, on hi havia una inscripció electoral.
Plànol de Pompeia, amb les distintes regiones o districtes en què estava dividida
Plànol de Pompeia on es ressenyen (en anglès) els principals edificis i vies urbanes
Mapa de situació de la Pompeia romana, on es veu l'àrea afectada per l'erupció del Vesuvi del 79
