Vés al contingut

Necròpolis tebana

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Necròpolis tebana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusRegió geogràfica i Ancient Egyptian necropolis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deTebes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud227 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGovernació de Luxor (Egipte) i governació de Wadi al Jadid (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTebes Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 43′ 15″ N, 32° 36′ 36″ E / 25.7208°N,32.61°E / 25.7208; 32.61
Format pervall de les Reines
Deir el-Bahari
Vall dels Reis
Vall dels nobles Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1979 (3a Sessió)
Identificador87-003
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
vall de les Reines
Data1979 (3a Sessió)

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Vall dels Reis
Data1979 (3a Sessió)

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Deir el-Bahari
Data1979 (3a Sessió)

La necròpolis tebana o necròpolis de Tebes és una zona arqueològica situada a la riba oest del riu Nil, a l'alçada de l'antiga capital de Tebes (actualment, Luxor). Aquí es van enterrar molts dels faraons, nobles i personatges destacats de l'Imperi Nou de l'antic Egipte. També se l'anomena Tebes Oest i ciutat dels Morts.

La necròpolis inclou una zona prop de la riba oest del Nil, on es troben els temples mortuoris més importants de les dinasties XVIII, XIX i XX. A l'oest, darrere les muntanyes, trobem la vall dels Reis, al nord, i la vall de les Reines, al sud. A l'est de la vall dels Reis, hi ha la vall dels nobles. Entre la vall dels Reis, la vall de les Reines i la zona dels temples, hi ha el conegut poble de Deir al-Madinah, on vivien i s'enterraven els constructors dels hipogeus i les seves famílies.

Avui dia, la zona es pot visitar a peu, mitjançant visites organitzades pels operadors turístics i amb globus aerostàtic.

Zona dels temples

[modifica]
Mapa dibuixat per l'egiptòleg Karl Richard Lepsius
Decoracions del palau de Malqata, Museu Metropolità de Nova York
Speos d'Hatshepsut, amb els temples de Mentuhotep II i de Tutmosis III al fons
Ramesseum, temple funerari de Ramsès II
Temple funerari de Seti I a Qurna

Els temples mortuoris més coneguts i més ben conservats d'Egipte es troben agrupats en una zona de pocs quilòmetres, en una franja que va de nord a sud al llarg de la riba del riu. També podem trobar aquí les restes del palau de Malqata, que va construir el faraó de la XVIII dinastia Amenofis III i on van viure durant un temps Tutankamon i la seva família. El palau va esdevenir una residència menor durant el període d'Amarna i també durant l'època ramèssida, ja que la capital es va traslladar a Pi-Ramsès, a la zona del delta, prop de les ciutats d'Àvaris i de Tanis.

Els temples d'aquesta zona s'anomenaven, durant l'Imperi Nou, cases o temples del milió d'anys. Són els primers temples que no queden adossats a les tombes, sinó que els separa una distància considerable i es consideren "autònoms"; es comencen a construir durant la XVIII dinastia, però els més grans i més coneguts -a excepció del d'Hatshepsut a Deir el-Bahari i del de Kom el-Hettan d'Amenofis III- són els de les dinasties XIX i XX.

És un dels temples més grans de la zona, del qual tot i les seves mides, quasi no en queden restes, només unes quantes estàtues, un tros d'una de les façanes i part d'una de les capelles, els fonaments, i part de les sitges on es guardaven les ofrenes. El nom, li va posar l'egiptòleg i lingüista Jean-François Champollion. Un dels fets moderns més famosos relacionats amb el temple és l'odissea de Belzoni per a recuperar part d'una estàtua de Ramsès II, a qui ell anomenava el jove Memnón, la fita fou tal que fins i tot Shelley li va dedicar el poema Ozymandias.[1]

Vall dels Reis

[modifica]
La vall de les Tombes dels Reis (1911)

Una de les zones més visitades de l'antic Egipte, junt amb les piràmides de Guiza i els temples de Tebes, és una vall relativament petita situada a la riba oest del riu Nil, enfront de Luxor, a l'Alt Egipte.

Allí hi ha enterrats els faraons més coneguts i alguns membres de les seves famílies. La vall es divideix en dues de més petites anomenades vall Oriental i vall Occidental. A la vall Oriental, hi ha la majoria de tombes descobertes i és la més visitada. La tomba més coneguda és la de Tutankhamon (KV62), descoberta el 1922 per Howard Carter.

La nomenclatura de les tombes empra les sigles KV (Kings Valley, vall dels Reis en anglès) i el número adjudicat a cada tomba. (Vegeu també: llista de tombes de la vall dels Reis.)

Vall de les Reines

[modifica]
Vall de les Reines

Menys coneguda que la vall dels Reis, és una petita vall on es van enterrar algunes de les grans esposes reials dels faraons de les dinasties XVIII, XIX i XX. També hi ha tombes de prínceps, princeses i nobles de l'Imperi Nou. Antigament, se la coneixia com a Ta-Set-Neferu, que significa 'el lloc dels fills del faraó'. La nomenclatura de les tombes empra les sigles QV (Queen Valley, vall de les Reines en anglès) i el número adjudicat a cada tomba. Es creu que la necròpolis conté més d'una setantena de tombes,[2] entre les quals destaca la tomba QV66 de Nefertari (~1290–1224 aC), la muller de Ramsès II, a la qual també va homenatjar amb el temple petit d'Abu Simbel.

Com la vall dels reis, està construïda mitjançant l'excavació manual de les parets de roca de la vall que ocupa. Es creu que els faraons de l'Imperi Nou podrien haver abandonat la construcció de piràmides i optat pels hipogeus, a causa dels saquejos de les tombes de dinasties anteriors, molt més visibles i difícils de vigilar.

Deir al-Madinah

[modifica]
Entrada a l'hipogeu d'un dels artesans de Deir el Medina

També anomenat Deir el Medina, va ser construït durant la XVIII dinastia com una illa en una zona on tot eren tombes i temples funeraris; aquest poble o petita ciutat tenia tots els elements necessaris perquè els treballadors de la vall dels Reis no necessitessin marxar: hi havia tota una zona urbanitzada amb cases familiars, la zona estava fortificada, hi havia temples per als rituals religiosos, un cementiri propi i tenien la feina a uns centenars de metres.

El poble s'anomenava Set Maat ('El lloc de la veritat') durant l'Imperi Nou. Els treballadors tenien un estatus especial; eren treballadors lliures i ben pagats, amb bons recursos mèdics i legals.

Durant la dinastia XX, Egipte va patir una gran recessió. Deir el Medina no se'n va salvar. Durant el regnat de Ramsès III, els treballadors, farts de no rebre les provisions promeses, van decidir deixar de treballar en la qual seria la primera vaga coneguda de la història. També hi va haver casos documentats de saquejos de les tombes reials.

La importància del poble, especialment a nivell arqueològic i antropològic, rau en el munt d'informació que aporten els objectes trobats, els documents escrits (sobre afers personals, però també sobre la construcció dels hipogeus), els esbossos o notes sobre pedres i les mateixes tombes dels treballadors. Molt del que sabem sobre la vida quotidiana a l'antic Egipte ho devem al descobriment de Deir el Medina.

Vall dels nobles

[modifica]
Tomba TT3 de Pashedu (Vall dels nobles)

És una zona que comprèn sis necròpolis més petites de diferents èpoques, que van des de l'Imperi Antic fins a l'Imperi Nou i el tercer període Intermedi, on hi ha les tombes de més de 400 alts funcionaris, nobles, etc. La nomenclatura habitual d'aquestes tombes comença per les sigles TT (de l'anglès Theban Tomb, 'tomba tebana') i s'afegeix el número corresponent. Per a les tombes situades prop dels temples de Deir el-Bahari, s'empra sovint també la nomenclatura DB (de Deir el-Bahari), el número corresponent és equivalent al de la nomenclatura TT (p. e., TT320 i DB320 són la mateixa tomba).

La necròpolis de Deir el-Medina, anomenada a vegades vall dels Artesans, s'inclou sovint dins de la vall dels Nobles. Les tombes dels artesans i constructors de la vall dels Reis també s'ordenen amb la nomenclatura TT.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ozymandias de Shelley Arxivat 2007-07-04 a Wayback Machine. Consultat el 17.09.11
  2. Valley of the Queens Arxivat 2013-03-12 a Wayback Machine.. Pàgina oficial de la ciutat de Luxor. (anglès), (francès) i (àrab)

Bibliografia

[modifica]
  • Kent R. Weeks, "Los tesoros de Luxor y el Valle de los Reyes" (Guías de arte y viajes), Editorial Libsa, 2006, ISBN 9788466212946.
  • A.G McDowell, “Village Life in Ancient Egypt: Laundry Lists and Love Songs”, Oxford University Press, 2002, ISBN 0199247536 (en anglès).
  • M. L. Bierbrier, "The Tomb-builders of the Pharaohs”, American University in Cairo Press, p125, 1989, ISBN 9774242106 (en anglès).
  • Lynn Meskell, "Private life in New Kingdom Egypt", Princeton University Press, 2002, ISBN 069100448X (en anglès).

Documentals

[modifica]
  • Mundos Perdidos (03): El Imperio de Ramsés, David Wallace, History Chanel, 2006. EAN 7506036058143.
  • Los Secretos del Valle de los Reyes, Col. "Los misterios de Egipto", David Lee, National Geographic, 2008.

Enllaços externs

[modifica]