Estatge nival

El massís del Mont Blanc a l'estiu: l'estatge nival correspon a la part amb neu que hi roman tot l'any, la part a l'ombra per sota correspon a l'estatge alpí. La delimitació entre aquestes dues zones és una línia clarament horitzontal a uns 3.000 m d'altitud

L'estatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud. Succeeix a l'estatge alpí. l'estatge nival té una durada d'inniviació superior a la del període de desinniviació (fosa de la neu). Hi predominen glaceres i roques. La seva principal característica és que tota la precipitació cau en forma de neu.

Altitud i latituds

Svalbard	78°N	0-300–0 600 m
Escandinàvia al cercle polar	67°N	1000–1500 m
Islàndia	65°N	0-700–1100 m
Sud d'Escandinàvia	62°N	1200–2200 m
Nord dels Alps	46°N	2500–2800 m
Alps centrals	45°N	2700–2900 m
Sud dels Alps	44°N	2900-3200 m
Pirineus	43°N	2900-3200 m
Caucas	43°N	2700–3800 m
Karakorum	36°N	5400–5800 m
Pamir	32°N	4300–4500 m
Himàlaia	30°N	4800–6000 m
Kenya	0°	4600–4700 m
Nova Guinea	2°S	4600–4700 m
Andes al país Equador	2°S	4800–5000 m
Kilimanjaro	3°S	5500–5600 m
Andes a Xile	27°S	5800–6500 m
Nova Zelanda	43°S	1600–2700 m
Terra del Foc	54°S	0-800–1300 m
Antàrtida	70°S	0000–0400 m

Flora

Algunes plantes amb flors hi viuen encara, com per exemple el ranuncle glacial (Ranunculus glacialis) a Europa, que arriba als 4.000 m d'altitud, però dominen les molses i els líquens.

Fauna

Principalment ocells, com ara la perdiu blanca (Lagopus mutus), que també baixa a l'estatge alpí.

Vegeu també

• Zonació altitudinal, estatges climàtics, pisos climàtics o estatges de vegetació

• Límit arbori

• Zona climàtica

• Estatge basal o terra baixa
• Estatge montà (o muntanya mitjana)
• Estatge subalpí
• Estatge alpí
• Muntanya mitjana (o estatge montà)
• Alta muntanya

Referències

• Charlesworth J.K. (1957). The quaternary era. With special reference to its glaciation, vol. I. London, Edward Arnold (publishers) Ltd, 700 pp.
• Flint, R. F. (1957). Glacial and Pleistocene geology. John Wiley & Sons, Inc., New York, xiii+553+555 pp.
• Kalesnik, S.V. (1939). Obshchaya glyatsiologiya [General glaciology]. Uchpedgiz, Leningrad, 328 pp. (in Russian)
• Tronov, M.V. (1956). Voprosy svyazi mezhdu klimatom i oledeneniem [The problems of the connection between climate and glaciation]. Izdatel'stvo Tomskogo Universiteta, Tomsk, 202 pp. (in Russian)
• Wilhelm, F. (1975). Schnee- und Gletscherkunde [Snow- and glaciers study], De Gruyter, Berlin, 414 pp. (en alemany)