Nguyễn Văn Trỗi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1940  Quảng Nam (Vietnam) | ||
| Mort | 15 octubre 1964 (24 anys) Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam) | ||
| Causa de mort | ferida per arma de foc | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militant de la resistència | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra del Vietnam | ||
| Altres | |||
| Condemnat per | temptativa d'homicidi | ||
| Premis | |||
| |||
Nguyễn Văn Trỗi (Quảng Nam, Annam, Indoxina francesa, 1 de febrer de 1940 – Ciutat Ho Chi Minh, 15 d'octubre de 1964) fou un guerriller comunista vietnamita, membre del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (Việt Cộng).[1] Obtingué notorietat després de ser capturat el maig de 1963 per l'exèrcit vietnamita del sud quan intentava assassinar el Secretari de Defensa dels Estats Units Robert McNamara i el futur ambaixador Henry Cabot Lodge Jr. mentre visitaven Vietnam del Sud.[2]
Sentència i execució
[modifica]Sentenciat a mort, aconseguí un breu indult després que les Forces Armades d'Alliberament Nacional (FALN), una guerrilla comunista veneçolana, segrestés al tinent coronel de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica Michael Smolen en revenja a la sentència contra Trỗi. El grup amenaçà de matar Smolen si Trỗi acabava executat. Finalment, Smolen fou alliberat sense patir danys, i poc després Trỗi fou executat per un esquadró d'afusellament a la presó Chí Hòa.[3]
Trỗi esdevingué el primer membre del Việt Minh públicament executat.[4] La seva execució fou filmada, i es mantingué desafiant fins al final. Les seves últimes paraules als corresponsals abans de l'execució a Saigon foren: «Sou periodistes i és així com heu d'estar correctament informats del que està passant. Són els estatunidencs qui han comès una agressió al nostre país, són ells qui han estat matant el nostre poble amb avions i bombes... Mai he actuat contra el desig de la meva gent. És contra els estatunidencs qui he actuat.». Quan un sacerdot li oferí l'absolució, la rebutjà dient «No he comès cap pecat. Són els estatunidencs qui han pecat». Mentre es dispararen els primers tirs s'acomiadà cridant «Llarga vida al Vietnam!».[2]
Llegat
[modifica]
A Occident, l'arrest de Trỗi no fou informat als mitjans de comunicació de masses, de fet, cap mitjà de comunicació important informà de res fins a l'episodi del segrest. El seu anonimat persistí després de la seva execució, malgrat els honors rendits a ell en països comunistes. A part de la defensa de revolucionaris com el Weather Underground,[5] i un breu esment al llibre d'Abbie Hoffman Steal This Book, Trỗi és encara rarament reconegut en cròniques occidentals de la Guerra del Vietnam.
El Việt Cộng i el Vietnam del Nord glorificaren Trỗi com a màrtir. El primer acte notable de reconeixement fou l'any 1965 quan la República Democràtica del Vietnam emetí un segell de correus, il·lustrant un retrat d'ell.[6] Considerat un exemple a seguir, Trỗi dona nom a un institut, el Lycée Nguyễn Văn Trỗide Nha Trang, i a un premi acadèmic nacional, el premi Nguyễn Văn Trỗi.
Moltes ciutats del Vietnam dediquen carrers importants al seu nom.[7] A Ciutat Ho Chi Minh, el carrer major per on McNamara viatjà i Trỗi planejà l'assassinat rep el nom de Bulevard Nguyễn Văn Trỗi. A Đà Nẵng, el pont Nguyễn Văn Trỗi creua el riu Hàn. D'altres països també el commemoren, particularment Cuba. Un recinte esportiu de 14,000 espectadors a Guantánamo rep el nom d'estadi Nguyễn Văn Trỗi, i la seva estàtua es pot trobar al Parc Nguyễn Văn Trỗi de l'Havana. La ciutat també té una escola i un hospital anomenat en honor de Trỗi.
Activistes contra la guerra com Jane Fonda i Tom Hayden anomenaren al seu fill, un actor conegut com a Troy Garity, en honor de Trỗi.[8]
La pel·lícula de 1975 del director Mauricio Walerstein, Crónica de un subversivo latinoamericano, narra l'episodi del segrest del tinent coronel Smolen (interpretat per l'actor Claudio Brook com a «Coronel Robert Whitney») per la guerrilla de les FALN en revenja per la sentència de mort contra Trỗi.[9][10][11]
Obra
[modifica]La seva vídua, Phan Thi Quyen, escrigué l'any 1965 el llibre biogràfic del seu difunt espòs titulat Nguyễn Văn Trỗi As He Was.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Venezuela. Another Nasty Stunt» (en anglès). Time.com, 16-10-1964. Arxivat de l'original el 22 de maig 2011. [Consulta: 4 febrer 2019]. «L'article descriu Trỗi als 17 anys en el moment de la seva execució, no obstant això altres fonts citen l'any 1940 com el del seu naixement, convertint la seva edat en 24, fet que sembla més probable ja que estava casat en el moment de la seva mort, tot i que l'any exacte o data del seu naixement és possible que mai se sàpiga.»
- ↑ 2,0 2,1 Greene, Felix. Vietnam! Vietnam! In photographs and text (en anglès). Palo Alto: Fulton Publishing Company, 1966. LCCN 66-28359.
- ↑ «Suggestions, Anyone?» (en anglès). Time.com, 23-10-1964. Arxivat de l'original el 22 de maig 2011. [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ «Saigon Executes Youth For Plot on McNamara» (en anglès). The New York Times, 15-10-1964.
- ↑ Grathwohl, Larry; Reagan, Frank. Bringing Down America: An FBI Informer with the Weathermen (en anglès). New Rochelle: Arlington House, 1976, p. 39.
- ↑ «Postal Issues of North Vietnam» (en anglès). The New York Times, 19-05-1968.
- ↑ Vietnam Country Map (en anglès). Periplus Travel Maps, 2002. ISBN 0-7946-0070-0.
- ↑ Steyn, Mark. «The heart doesn't grow Fonda» (en anglès). The Telegraph, 03-01-1998. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2019. [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ «Crónica de un subversivo latinoamericano - Trailer - Cast - Showtimes» (en anglès). NYTimes.com. Arxivat de l'original el 2014-05-21. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑
Crónica de un subversivo latinoamericano a Internet Movie Database (anglès)
- ↑
Crónica de un subversivo latinoamericano a Rotten Tomatoes (anglès)
- ↑ Phan Thi Quyen (c. 1965) Nguyen van troi tel qu'il etait (edited by Trần Đình Văn). Hanoi: Editions en langues etrangeres; F8HG.4/P535T
