Vés al contingut

Vietnamites

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàVietnamites
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total82.085.826 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Llenguavietnamita Modifica el valor a Wikidata
Religióbudisme, taoisme, confucianisme, catolicisme, protestantisme, Caodaisme i Religió tradicional vietnamita Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatVietnam, Estats Units d'Amèrica, Cambodja, França, Austràlia, Canadà, Tailàndia, Laos, Alemanya, Malàisia, Xina i Taiwan Modifica el valor a Wikidata

Els vietnamites o els Kinhs, o els viets, o el poble viet són un grup humà de l'Àsia Sud-oriental nadius de l'actual estat de Vietnam els membres del qual parlen vietnamita, la llengua amb més parlants de les llengües austroasiàtiques.

Els Kinhs son el grup humà majoritari del país representant el 85,32% de la població del Vietnam segons el Cens del 2019.[1] En aquest cens s'utilitza la denominació de kinhs per a diferenciar-los dels altres grups humans del país com, per exemple, els hmongs i els txams.[1] Oficialment, al 2019 hi ha un total de 82.085.826 kihns al país, dels quals 41.281.185 són dones i 40.804.641 són homes.[2] Els kinhs són un dels quatre grups que parlen llengües viètiques juntament amb els mườngs, els thổs i els chứts. Els kinhs també estan relacionats amb els gins, un grup humà de la República Popular de la Xina.

Terminologia

[modifica]

Segons Churchman (2010) tots els endònims i exònims que es refereixen als vietnamites com viets (utilitzat a l'antiga Xina), kinh (utilitzat a la designació medieval) o keeu i

Re(utilitzat com a topònim de l'antiga Xina per a denominar el nord del Vietnam) estan relacionats a estructures políticques relacionades amb l'imaginari geogràfic xinès. En general, els ancestres austroasiàtic-parlants dels actuals kinhs s'identificaven a si mateixos, per a separar-se d'altres grups humans, amb el terme de l'actual vietnamita "fa" (que significa "nosaltres" o "jo"). De la mateixa manera, anomenaven el seu territori com a "nước ta" (el nostre país) i la llengua vietnamita com "tiếng ta" (la nostra llengua).[3]

Việt

[modifica]
Grups ètnics i lingüístics de l'Àsia del sud-est
Emperador Ly Nhan Tong

El terme Việt (Yue) (En xinès, Yuè, en cantonès yale, yuth, en vietnamita, việt) durant l'antiga Xina s'escribia primer amb el logograma "戉" i després com a "越".[4] Aquest terme, al mateix temps, també referia als membres d'un grup humà del nord-oest dels Shang.[5][6]A principis del segle VIII aC, una tribu del centre del riu Iang-Tsé utilitza el terme yangyue per a referir-se a les persones que vivien les regions situades molt al sud.[5] Entre els segles VII i el IV aC es referia com a "Yue/Viet" a l'estat Yue, situat a la riba del baix Iang-Tsé i a la seva població.[5] Des del Segle III aC el terme és utilitzat per a denominar a les poblacions no xineses situades al sud i al sud-oest de la Xina i del nord del Vietnam, en particular als minyues, ouyues (en vietnamita, Au Viet), luoyues (en vietnamita, Lạc Việt) en general, que també són denominats de manera col·lectiva com a baiyues.[4] El terme "Baiyue/Bách Việt" apareix per primera vegada al llibre Lüshi Chunqiu, compilat entorn l'any 239 aC.[7] En els segles XVII i XVIII els vietnamesos alfabetitzats es refereixen a si mateixos com người Việt (𠊛越 , poble Viet) o người Nam 𠊛南 (poble del sud).[8]

Kinh

[modifica]
Vietnamites a l'Imperial Encyclopaedia

Entre els segles X i XI, una branca del Viet-Muong (una llengua viètica del nord) influenciada per un hipotètic xinès del nord del Vietnam comença a esdevenir la llengua vietnamita.[9][10][11] Els seus parlants s'anomenen a si mateixos com "kinhs" (persones de la zona de Hanoi). En vietnamita s'escriu com a "chữ" i es pronuncia com a "jing" en xinès mandarí i com a "kinh" en vietnamita. Al segle XIII hi ha altres variants que ho escriuen com a Trại (寨 en mandarí: Zhài). Aquests darrers acaben esdevenint els muongs.[10] Segons Lieberman, người Kinh (Chữ Nôm: 𠊛京) pot ser el terme que els vietnamita-parlants hagin inserit de manera anacrònica als documents de l'època pre-colonial.[8]

Història

[modifica]
Bronze de l'època Dian al Museu provincial de Yunnan

Orígens i prehistòria

[modifica]

Els vietnamites són descendents de pobles viètics que parlen llengües proto-austroasiàtiques que van habitar a la zona fronterera entre el Vietnam i la Xina, al voltant de Yunnan, Lignan i el riu Iang-Tsé, així com al territori d'Àsia Sud-oriental. Aquests pobles proto-austroasiàtics són diferents que els mons, que habiten més a l'oest i que els khmers, que provenen de zones més meridionals. Els mundes són un altre poble austroasiàtic que habita el nord-est de l'Índia. Molts acadèmics creuen que van arribar a la zona abans del 2000 aC i que hi van importar una agricultura basada sobretot en el cultiu de l'arròs.[12][13][14][15] Alguns lingüistes (James Chamberlain, Joachim Schliesinger) han suggerit que els viètics van migrar des de la regió nord-central del Vietnam cap el delta del delta del riu Roig, que estava habitada originàriament per pobles tailandesos.[16][17][18][19] Michael Churchman, per la seva banda, no troba empremtes dels viets al delta del Riu Roig a les fonts xineses.[20] Segons aquest autor, altres autors proposen que el nord del Vietnam i el sud de la Xinano han estat mai homogenis ètnicament ni lingüísticament, però que han estat poblats per grups amb costums similars, tot i que potser no s'han identificat a si mateixos com a Kinhs.[21] Per aquesta raó, és molt difícil identificar els grups ètnics de la prehistòria del Vietnam.[22]

Shennong, rei mitològic xinès

Una altra teoria basada en la lingüística considera que els viètics provenen de les actuals províncies de Bolikhamsai i Khammouane de Laos i de zones de les actuals províncies de Nghệ An i de Quảng Bình de Vietnam.[23] A més a més, alguns arqueòlegs defensen que la zona del Delta del riu Vermell havia estat poblat majoritàriament per pobles austroasiàtics durant l'època anterior de la Cultura Đông Sơn.[24][25] Finalment, genetistes afirmen que hi ha similitats entre els grups de la Cultura Đông Sơn, els dais (grup humà de la Xina), els parlants de les llengües kra-dai (Tailàndia) i els viètics que parlen llengües austroasiàtiques.[26]

Segons la llegenda vietnamita La història de Hồng Bàng Clan (Hồng Bàng thị truyện), del Segle XV el primèr vietnamita és descendent del drac Lạc Long Quân i de la xianren Âu Cơ. Després de casar-se, van tenir 100 ous, dels que van néixer 100 fills. Hùng king, el primer rei mític del Vietnam n'és el seu fill gran.[27] Els reis de la dinastia Hung reclamen que són descendents de la figura mítica Shennong.[28]

Història antiga i època xinesa

[modifica]
Van Lang, territori dels Hong Bang
Articles principals: Dinastia Hồng Bàng i Cultura Đông Sơn

La primera referència dels proto-vietnamites (Lạc) en els annals xinesos afirma que una confederació tribal políglota que parlaven llengües austroasiàtiques i kra-dai vivien a la zona del Delta del Riu Vermell.[29][30] Els Lạc de l'antiguitat desenvolupen la Cultura Đông Sơn en el període de la dinastia Hồng Bàng, regida pels semi-mítics reis Hung.[31] Entre els anys 400 i el 200 aC, els lacs entren en contacte amb els Âu Việts i els pobles sinítics del nord.[32] Segons una crònica xinesa de principis del segle IV aC, el líder dels Au Viets, Thuc Phán, va conquerir Văn Lang i va deposar l'últim rei Hung i es proclama rei.[33][34]

L'any 179 aC, Zhao Tuo, un general xinès establert a Nanyue anexiona Âu Lạc.[35] L'any 111 aC l'Imperi Han conquereix Nanyue, cosa que implica que el territori del nord del Vietnam caigui sota el jou xinès.[36]

Ngô Quyền, considerat el primer rei vietnamita


Historiadors com Henri Maspero afirmen que entre els segles VII i XIX, durant l'ocupació de la Dinastia Tang xinesa, els vietnamites es van separar d'altres grups viètics com els muongs i els chuts degut a la infuència dels xinesos sobre el primer grup.[37] Altres consideren que la migració dels viètics des del nord-centre de la costa vietnamita cap Delta del Riu Vermell reemplaça els habitants originals tailandesos en el Segle VII.[38]A mitjans del segle IX vietnamites aliats de Nan Chao ataquen la dinastia Tang[39] però aquests reconquereixen la regió l'any 866. Hi ha acadèmics que consideren que és a l'època final de l'ocupació Tang quan els vietnamites es separen dels muongs.[40] L'any 938, Ngô Quyền, nadiu de Thanh Hóa lidera els vietnamites contra els xinesos i es proclama rei després de derrotar l'armada dels hans del sud a la batalla del riu Bạch Đằng. D'aquesta manera, els viets aconsegueixen la independència de l'Imperi Xinès.[41]

Edad mitjana

[modifica]

Ngo Quyen mor el 944 i el seu regne col·lapsa degut a les lluites entre els diversos homes de la guerra.[42] L'any 968 Đinh Bộ Lĩnh, primer rei de la Dinastia Đinh els unifica i estableix el Regne del Đại Việt (Gran Viet) i estableix la nova capital a Hoa Lư, al sud del Delta del Riu Vermell.[43][44] Després que Dinh Tien Hoang fos assassinat l'any 979 i fos succeït pel nou marit de la seva dona, Le Hoan, els xinesos de la dinastia Song i el regne Txampa intenten ocupar el territori viet, però el nou els ho impedeix.[45]

Entre els anys 968 i el 1406 es succeixen les dinasties Đinh, Lê anterior, Lý , Trần i Hồ, abans que tornin a ser dominats pels xinesos de la dinastia Ming. Aquesta ocupació s'acaba quan el líder vietnamita Lê Lợi derrota els xinesos i funda la dinastia Lê posterior.[46]

El regnat de l'emperador Lê Thánh Tông (1460-1497) és considerat com una de les èpoques d'esplendor de l'Imperi Viet.[47]

Edad moderna i contemporània

[modifica]

Després de la mort de Thánh Tông el 479 el regne del Dai Viet pateix un declivi important degut a crisis polítiquees i mediambientals.[48] Entre el 1533 i el 1790 el territori és dividit i dominat per quatre famílies poderoses.[49] En aquesta època milers de vietnamesos emigren cap el territori txam.[49]

L'any 1802 s'acaba la fragmentació dels viets quan l'emperador Gia Long derrota la dinastia Tay Son. Durant la dècada de 1830 s'assimila la població txam subjugant-los. El 1847, l'emperador Thiệu Trị manifesta que aproximadament el 80% dels habitants del seu imperi són vietnamites. Aquesta proporció persisteix durant l'Indoxina francesa, l'Ocupació japonesa i l'actualitat.[50]

A partir de 1862 comença l'ocupació colonial francesa d'Indoxina,[51] que s'unifica el 1887.[52] En el període de la col·lonització francsa s'introdueixen canvis polítics i culturals a la societat vietnamita.[53]

Diàspora

[modifica]
Mapa dels països amb població vietnamita significativa

Els vietnamites, originaris del nord del Vietnam i del sud de la Xina, s'expandeixen cap al sud i conquereixen territoris que pertanyien al regne de Txampa i a l'Imperi Khmer. Són el grup ètnic majoritari de la majoria de províncies del Vietnam[1] i són una minoria ètnica a la veïna Cambodja, on hi ha entre 400.000 i 1.000.000 vietnamites.[54] El règim dels Khmers rojos persegueix la minoria vietnamita, cosa que provoca que alguns s'exiliin al Vietnam.

A inicis del segle XVI grups de vietnamites emigren a Cambodja i Xina per comerciar. Els gins són els descendents d'aquests que van migrar a la Xina i formen un grup ètnic minoritari de la Guangxi.[55]

Hoàng Thị Thế, actriu vietnamita a França

Durant la Indoxina francesa, el Vietnam és considerada la colònia francesa més important del continent asiàtic i els vietnamites obtenen una posició social superior als altres grups de la colònia.[56] Això fa que hi hagi vietnamites que obtinguin posicions de poder en les altres zones de la colònia francesa per sobre les poblacions locals de Laos i Cambodja.[56]

En aquesta època també hi ha un nombre significatiu de vietnamites que van a la metròpolis francesa sobretot per raons d'estudi, que majoritàriament són membres de les classes altes. Durant les dues guerres mundials també hi ha vietnamites que migren a França com a treballadors o soldats. L'onada de migrans vietnamites a França durant la Primera Guerra Mundial representa la primera significativa al món occidental.[57] Després de la independència del Vietnam, el 1954 vietnamites lleials a la metròpolis emigren a França. Durant la participació entre el Nord i el Sud del Vietnam també hi van estudiants sud-vietnamites.[57]

A la dècada de 1970, durant l'època dels Khmers rojos, la població de vietnamites de Cambodja es redueix i passa d'uns 300.000 a uns 56.000.[58]

Amb la Caiguda de Saigon, que representa la fi de la Guerra del Vietnam s'inicia de manera pròpia la diàspora dels vietnamites. Milers de refugiats s'exilien als Estats Units d'Amèrica, França, Austràlia i el Canadà.[59] Al mateix temps, milers de vietnamites emigren per a treballar o estudiar als països del bloc de l'Est, a Europa Central i Oriental.[60]

Restaurant vietnamita de Niça

S'estima que al 2019 hi ha 2.183.000 vietnamites als Estats Units d'Amèrica.[61] Al Japó, al 2023, n'hi ha 520.154;[62] a Cambodja entre 400.000 i 1.000.000; a França, enre 300.000[63] i 350.000;[64][65] a Austràlia, 334.781 (2021);[66] al Canadà, 275.530 (2021);[67] a Taiwan, entre 246.973 (amb permís de residència) i 470.000 (2023);[68] a Corea del Sud, 209.373 (2022); a Alemanya, 215.000 (2023).[69] Rússia, Tailàndia, Laos i al Regne Unit són altres estats on hi ha aproximadament 100.000 vietnamites o més.

A l'estat espanyol, al 2022 hi ha entre 2.362 vietnamites segons el padró municipal[70] i al 2023 n'hi ha 2.434.[71] La majoria viuen a les províncies de Barcelona, Madrid, Alacant i Girona.[71]

Vietnamites als Països Catalans

[modifica]
Linda Le, escriptora francesa d'origen vietnamita

Segons el padró municipal de 2023, les províncies de Barcelona, Alacant i Girona estan entre les que hi ha més vietnamites.[71] Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 2023 hi ha un total de 1.178 vietnamites a Catalunya i al 2021 n'hi havia 828. Això significa una variació relativa del 23,22%[72]

A la Província de Barcelona hi ha 792 vietnames.[73] D'aquests, 228 viuen a Barcelona, 38 a l'L'Hospitalet de Llobregat i 33 a Sabadell. A Mataró, Rubí, Badalona, Cornellà de Llobregat, Terrassa, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú són altres municipis on hi viuen més de 20 vietnamites.[73] Aquesta és la província espanyola amb més vietnamites de l'estat.[71]

La Província de Girona és la quarta de l'estat amb més vietnamites, després de les de Barcelona, Madrid i Alacant.[71] Al 2023, segons el padró n'hi ha 78, que tenen una mitjana de 29 anys d'edat. A Blanes n'hi ha 19, a Girona, 14 i a Figueres, 9.[74] A la Província de Tarragona hi ha 59 vietnamites, la meitat entre Reus i Tarragona;[75] i a la Província de Lleida, n'hi ha 39, dels quals 33 viuen a Lleida.[76]

Al País Valencià, n'hi ha 85 a la Província d'Alacant (dels quals 40 viuen a la ciutat d'Alacant);[77] 62 a la Província de València (42 a la ciutat de València);[78] i 32 a la Província de Castelló.[79]

A les Illes Balears, el 2023 hi ha 69 vietnamites, dels quals 37 viuen a Palma de Mallorca.[80]

A Catalunya els vietnamites han protagonitzat algunes notícies. Per exemple, el 24 de gener de 2017 s'han trobat dues nenes menors d'edat que viuen soles a l'Aeroport del Prat, que podrien ser víctimes del tràfic de persones.[81][82][83] El desembre de 2018 es desarticula una xarxa criminal que introduïa vietnamites a través de l'aeroport del Prat per a explotar-les laboralment en centres de manicura.[84][85]

A Andorra s'obre un consolat honorari el 2019, cosa que fa que sigui el tercer país asiàtic que en disposa, després de la República de Corea i Filipines. Olivier Montel Monteret és el cònsol honorari.[86]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Completed results of the 2019 Viet Nam population and housing Census». General Statistics Office Viet Nam. [Consulta: 12 novembre 2024].
  2. ↑ «Completed results of the 2019 Viet Nam populatioon and housing census» (en vietnamita) p. 43. General Statistics Office, 2020. [Consulta: 12 novembre 2024].
  3. ↑ Churchman, Michael. «Before Chinese and Vietnamese in the Red River Plain: The Han-Tang Period» (en anglès). Chienese Southern Diaspora Studies, Vol 4, 2010. [Consulta: 12 novembre 2024]., escrita al [[segle XV
  4. ↑ 4,0 4,1 Norman, Jerry; Mei, Tsu-Lin «The Austroasiatics in Ancient South China: Some Lexical Evidence» (en anglès). Monumenta Serica, 32, 1, 1-1976, pàg. 274–301. DOI: 10.1080/02549948.1976.11731121. ISSN: 0254-9948.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Theobald, Ulrich. «Shang Dynasty - Political History (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2024].
  6. ↑ Meacham, William «Defining the hundred Yue». Bulletin of the Indo-Pacific Prehistory Association, 15, 0, 25-01-1996. DOI: 10.7152/bippa.v15i0.11537. ISSN: 1835-1794.
  7. ↑ Lü, Bu wei; Knoblock, John; Riegel, Jeffrey K. The annals of Lü Buwei (en anglès). Stanford (Calif.): Stanford University Press, 2000, p. 510. ISBN 978-0-8047-3354-0. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Lieberman, Victor. Strange Parallels: Integration of the Mainland Southeast Asia in Global Context, c. 800-1930, Vol 1 (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 
  9. ↑ ; Phan, John D.«[https://web.archive.org/web/20160307035705/http://chl-old.anu.edu.au/publications/csds/csds2010/03-1_Phan_2010.pdf Re-Imagining “Annam”: A New Analysis of Sino–Viet– Muong Linguistic Contact]» (en anglès). Chinese Southern Diaspora Studies, Volume 4 2010, 2010. [Consulta: 12 novembre 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Taylor, Keith W. A History of the Vietnamese. Cambridge University Press, 2013, p. 4-6. ISBN 9781107244351. 
  11. ↑ Kiernan, Ben. Viet Nam: A History from Earliest Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2017-02-10. ISBN 978-0-19-062730-0. 
  12. ↑ Blench, Roger «Waterworld: lexical evidence for aquatic subsistence strategies in Austroasiatic». Papers from the Seventh International Conference on Austroasiatic Linguistics, 174–193. Journal of the Southeast Asian Linguistics Society Special Publication No. 3.. University of Hawaiʻi Press, 2018, pàg. 174-193.
  13. ↑ Blench, Roger. «Waterworld: lexical evidence for aquatic subsistence strategies in Austroasiatic», 2017.
  14. ↑ Sidwell, Paul. Phylogeny, innovations, and correlations in the prehistory of Austroasiatic. Paper presented at the workshop Integrating inferences about our past: new findings and current issues in the peopling of the Pacific and South East Asia. Jena, Alemanya: Max Planck Institute for the Science of Human History, 22 juny 2015. 
  15. ↑ Peiros, Ilia «"Some thoughts on the problem of the Austro-Asiatic homeland"». Journal of Language Relationship, 2011.
  16. ↑ Proceedings of the International Conference on Tai Studies, July 29–31, 1998 (en anglès). Bangkok, Thailand: Institute of Language and Culture for Rural Development, Mahidol University, 2000. ISBN 978-974-85916-9-8. 
  17. ↑ Schliesinger, Joachim «Origin of the Tai People 5». Cradle of the Tai People and the Ethnic Setup Today Volume 5 of Origin of the Tai People, 2018, pàg. 21, 97.
  18. ↑ Schliesinger, Joachim. Origin of the Tai People 6―Northern Tai-Speaking People of the Red River Delta and Their Habitat Today Volume 6 of Origin of the Tai People (en anglès). Booksmango, 2018, p. 3-4, 22, 50, 54. ISBN 978-1641531825. 
  19. ↑ Kiernan, Ben. Việt Nam: a history from earliest times to the present. First issued as an Oxford University Press paperback. New York, NY: Oxford University Press, 2019, p. 52. ISBN 978-0-19-005379-6. 
  20. ↑ Churchman, Michael. «Before Chinese and Vietnamese in the Red River Plain: The Han–Tang Period» (en anglès) p. 36. Chinese Southern Diaspora Studies. 4, 2010. [Consulta: 12 novembre 2024].
  21. ↑ Churchman (2010), p. 27-29, 31-33
  22. ↑ Churchman (2010), p. 25
  23. ↑ Kiernan, 2019, p. 52
  24. ↑ VVAA «Ancient genomes document multiple waves of migration in Southeast Asian prehistory» (en anglès). Science. American Association for the Advancement of Science (AAAS), 361 (6397), 17-05-2018, pàg. 92-95. Bibcode: 2018Sci...361...92L. DOI: 10.1126/science.aat3188. ISSN: 0036-8075. PMC: 6476732. PMID: 29773666.
  25. ↑ Corny, Julien, et al. 2017. "Dental phenotypic shape variation supports a multiple dispersal model for anatomically modern humans in Southeast Asia." Journal of Human Evolution 112 (2017):41–56. cited in Alves, Mark (10 May 2019). "Data from Multiple Disciplines Connecting Vietic with the Dong Son Culture". Conference: "Contact Zones and Colonialism in Southeast Asia and China's South (~221 BCE – 1700 CE)"At: Pennsylvania State University
  26. ↑ McColl et al. 2018. "Ancient Genomics Reveals Four Prehistoric Migration Waves into Southeast Asia". Preprint. Published in Science. [https://www.biorxiv.org/content/10.1101/278374v1] cited in Alves, Mark (10 May 2019). "Data from Multiple Disciplines Connecting Vietic with the Dong Son Culture". Conference: "Contact Zones and Colonialism in Southeast Asia and China's South (~221 BCE – 1700 CE)"At: Pennsylvania State University
  27. ↑ Kelley, Liam. Inventing Traditions in Fifteenth-century Vietnam", in Mair, Victor H.; Kelley, Liam C. (eds.), Imperial China and its southern neighbours (en anglès). Institute of Southeast Asian Studies, 2016, p. 165-167. ISBN 978-9-81462-055-0. 
  28. ↑ Kelley, 2016, p. 175
  29. ↑ Kiernan (2019), pp. 41-42
  30. ↑ Kelley, Liam. "Competing Imagined Ancestries: The Lạc Việt, the Vietnamese, and the Zhuang", in Gillen, Jamie; Kelley, Liam C.; Le, Ha Pahn (eds.)Vietnam at the vanguard: new perspectives across time, space, and community. Corrected publication. Singapore: Springer, 2022, p. 88-107. ISBN 978-981-16-5055-0. 
  31. ↑ Kiernan (2019), p. 53
  32. ↑ Shafer, Edward Hetzel (1967) The Vermilion Bird: T'ang Images of the South, Los Angeles: University of California Press, ISBN 9780520011458, p. 14
  33. ↑ Kelley, 2016, pp. 167-168
  34. ↑ Kierman, 2019, p. 53
  35. ↑ Kiernan, 2019, p. 69
  36. ↑ Kiernan, 2019, p. 75
  37. ↑ Maspero, Henri «Etudes sur la phonétique historique de la langue annamite. Les initiales». Bulletin de l'École française d'Extrême-Orient, 12, 1, 1912, pàg. 10. DOI: 10.3406/befeo.1912.2713.
  38. ↑ Kiernan, 2019, p. 43
  39. ↑ Shafer, 1967, p. 63
  40. ↑ Maspero, Henri «Etudes sur la phonétique historique de la langue annamite. Les initiales» (en francès). Bulletin de l'Ecole française d'Extrême-Orient, 12, 1, 1912, pàg. 10. DOI: 10.3406/befeo.1912.2713. ISSN: 0336-1519.
  41. ↑ Kiernan, 2019, pp. 127, 131
  42. ↑ Kiernan, 2019, p139
  43. ↑ Kiernan, 2019, p. 141
  44. ↑ Lieberman, Víctor, 2003, Strange Parallels: Integration of the Mainland Southeast Asia in Global Context, c. 800–1830, Vol 1. Cambridge University Press, p. 352
  45. ↑ Kiernan, 2019, pp. 144-145
  46. ↑ Kiernan, 2019, pp. 194-197
  47. ↑ Kiernan, 2019, pp. 204-211
  48. ↑ Kiernan, 2019, pp. 213-214
  49. ↑ 49,0 49,1 Kiernan, 2019, pp. 224-225
  50. ↑ Lieberman, 2003, p. 433
  51. ↑ McLeod, Mark W. The Vietnamese response to French intervention, 1862-1874. New York: Praeger, 1991, p. 61. ISBN 978-0-275-93562-7. 
  52. ↑ Southeast Asia: a historical encyclopedia from Angkor Wat to East Timor. Santa Barbara/Cal: ABC-Clio, 2004, p. 520. ISBN 978-1-57607-770-2. 
  53. ↑ Frankum, Ronald Bruce. Historical dictionary of the war in Vietnam. Lanham (Md.): Scarecrow press, 2011, p. 172. ISBN 978-0-8108-6796-3. 
  54. ↑ Blomberg, Matt. «'Please show mercy': Evicted by Cambodia, ethnic Vietnamese stuck at watery border» (en anglès). Reuters, 02-07-2021. [Consulta: 12 novembre 2024].
  55. ↑ «Major Figures on Residents from Hong Kong, Macao and Taiwan and Foreigners Covered by 2010 Population Census», 14-05-2011. [Consulta: 12 novembre 2024].
  56. ↑ 56,0 56,1 Hahn, Carine. Le Laos (en francès). Karthala, 1997, p. 77. 
  57. ↑ 57,0 57,1 «LA DIASPORA VIETNAMIENNE EN FRANCE UN CAS PARTICULIER : LA REGION PARISIENNE» (en francès). [Consulta: 12 novembre 2024].
  58. ↑ «Cambodia - POPULATION». [Consulta: 12 novembre 2024].
  59. ↑ «Online Exhibitions – Exhibitions – Canadian Museum of History» (en anglès). civilization.ca. [Consulta: 12 novembre 2024].
  60. ↑ Hillmann, 2005, p. 87
  61. ↑ Budiman, Abby. «Vietnamese in the U.S. Fact Sheet» (en anglès americà), 29-04-2021. [Consulta: 12 novembre 2024].
  62. ↑ «[https://www.moj.go.jp/isa/publications/press/13_00036.html 令和５年６月末現在における在留外国人数について | 出入国在留管理庁 Nombre de residents estrangers el juny de 2023]» (en japonès). Immigrationn Services Agency, 09-11-2023. [Consulta: 12 novembre 2024].
  63. ↑ «令和５年６月末現在における在留外国人数について | 出入国在留管理庁». [Consulta: 12 novembre 2024].
  64. ↑ Minh Tran, Thanh Binh. «Étude de la transmission familiale et de la pratique du parler franco-vietnamien dans les communautés niçoise et lyonnaise» (en francès). International Symposium on Bilingualism (in French). University of Vigo, 2002.
  65. ↑ «DEFILE PARIS NOUVEL AN CHINOIS DATE QUAND OU TET LUNAIRE VIETNAM FRANCE PERPIGNAN YVELINES IVRY» (en francès). [Consulta: 12 novembre 2024].
  66. ↑ «2021 Australia, Census Community Profiles | Australian Bureau of Statistics», 29-06-2022. [Consulta: 12 novembre 2024].
  67. ↑ «Profile table, Census Profile, 2021 Census of Population - Canada [Country]», 12-12-2022. [Consulta: 12 novembre 2024].
  68. ↑ Times, Vietnam. «Vietnamese Culture Promoted in Taiwan» (en anglès), 19-08-2022. [Consulta: 12 novembre 2024].
  69. ↑ «"Bevölkerung in Privathaushalten nach Migrationshintergrund im weiteren Sinn nach ausgewählten Geburtsstaaten"» (en alemany). Federal Statistical Office of Germany (Statistisches Bundesamt)., 26-06-2023. [Consulta: 12 novembre 2024].
  70. ↑ «Vietnamitas en España. Padrón municipal 2022, cifras de población.». [Consulta: 12 novembre 2024].
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 71,3 71,4 «2.434 Vietnamitas residentes en España. Mapa de distribución.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  72. ↑ «Idescat. Població a 1 de gener. Total i estrangera. Catalunya. Vietnam». [Consulta: 12 novembre 2024].
  73. ↑ 73,0 73,1 «792 Vietnamitas en Barcelona.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  74. ↑ «78 Vietnamitas en Girona.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  75. ↑ «59 Vietnamitas en Tarragona.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  76. ↑ «39 Vietnamitas en Lleida.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  77. ↑ «85 Vietnamitas en Alicante/Alacant.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  78. ↑ «62 Vietnamitas en Valencia/València.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  79. ↑ «32 Vietnamitas en Castellón/Castelló.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  80. ↑ «69 Vietnamitas en Illes Balears.» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2024].
  81. ↑ 20minutos. «Dos menores vietnamitas viven cuatro días solas en el aeropuerto del Prat» (en castellà), 24-01-2017. [Consulta: 12 novembre 2024].
  82. ↑ Ara. «Dues menors vietnamites viuen durant 4 dies a l'aeroport del Prat», 25-01-2017. [Consulta: 12 novembre 2024].
  83. ↑ «Troben dues menors vietnamites que van passar diversos dies a la zona de trànsit de l’aeroport del Prat», 25-01-2017. [Consulta: 12 novembre 2024].
  84. ↑ «Cau una xarxa que introduïa vietnamites pel Prat per explotar-los en centres de manicura», 05-12-2018. [Consulta: 12 novembre 2024].
  85. ↑ Esparch, Pau. «Avions amb destí a centres de manicura», 05-12-2018. [Consulta: 12 novembre 2024].
  86. ↑ Vietnam+ (VietnamPlus). «Vietnam opens honorary consulate office in Andorra» (en anglès), 15-03-2019. [Consulta: 12 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vietnamites&oldid=34259656»