Vés al contingut

Nicholas Brothers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNicholas Brothers
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Components
Fayard Nicholas (Mobile, 20 octubre 1914 - Los Angeles, 24 gener 2006). Ballarí
Harold Nicholas (Winston-Salem, 27 març 1921 - Nova York, 3 juliol 2000). Ballarí Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusduet de germans Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballclaqué Modifica el valor a Wikidata
Activitat
MovimentHarlem Renaissance Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
IMDB: nm1166649 IBDB: 32566
Musicbrainz: 98ccd7d6-77b9-4d0d-9033-f99ef9140aee Songkick: 2230596 Discogs: 584896 Modifica el valor a Wikidata

Els Nicholas Brothers van ser un famós duo de ballarins afroamericans compost per dos germans, Fayard (1914-2006) i Harold (1921-2000). Amb la seva tècnica acrobàtica (“flash dancing”, un tipus de claqué), grans nivells de mestratge i atrevides innovacions, van ser considerats per molts com els millors ballarins de claqué del seu temps. Van créixer envoltats d'espectacles vodevil, es van convertir en estrelles del món del jazz durant l'apogeu del Renaixement de Harlem i van arribar a aconseguir l'èxit als escenaris, cinema i televisió fins als anys 90.

Fayard Nicholas

Fayard Antonio Nicholas va néixer el 20 d'octubre de 1914 a Mobile (ciutat d'Alabama).[1] Harold Lloyd Nicholas va néixer el 17 de març de 1921 a Winston-Salem, Carolina del Nord.[1]

Els Germans Nicholas van créixer a Filadèlfia i eren fills de músics amb estudis universitaris que tocaven en la seva pròpia banda al Teatre Standard, la seva mare al piano i el seu pare a la bateria. Als tres anys, Fayard s'asseia sempre en la primera fila mentre els seus pares treballaven, i quan va complir els deu anys ja havia vist la majoria dels grans espectacles del vodevil afroamericà, especialment als ballarins, inclosos personatges de l'època com Alice Whitman, Willie Bryant i Bill Robinson.[2] Eren fascinats per la combinació de claqué i acrobàcies. Fayard solia imitar les seves acrobàcies i feia pallassades per als nens del seu barri.[2]

Ni Fayard ni Harold van rebre formació formal de dansa.[3] Fayard va aprendre per si mateix a ballar, cantar i actuar observant i imitant als professionals en els escenaris. Més tard va ensenyar als seus germans petits, actuant en primer lloc amb Dorothy com els Nicholas Kids i més tard unint-se Harold a ells. Harold idolatrava al seu germà gran i va aprendre copiant els seus moviments i el seu inconfusible estil. Dorothy optaria finalment per l'actuació, i els Nicholas Kids van passar a conèixer-se com els Nicholas Brothers.[4]

Va córrer la veu sobre els seus talents i els Germans Nicholas es van fer famosos a la ciutat. Primer els van contractar per a un programa de ràdio, The Horn and Hadart Kiddie Hour, i després van ser contractats per teatres locals com el Standard i el Pearl. Mentre actuaven al Pearl, el mànager de The Lafayette, una famosa exhibició novaiorquesa de vodevil, els va veure i immediatament els va demanar actuar per al seu teatre.[2]

Els Germans es van mudar a Filadèlfia en 1926 i van actuar per primera vegada al Standard un parell d'anys més tard.[5] En 1932 es van convertir en la funció principal del Cotton Club de Harlem, quan Harold tenia 11 anys i Fayard 18. Van sorprendre l'audiència, en la seva majoria blanca, ballant al ritme de “Bugle Call Rag” i eren els únics artistes del repartiment afroamericà que tenien permès barrejar-se amb els clients blancs.[3] [6] Actuaren al Cotton Club durant dos anys, treballant amb les orquestres de Lucky Millinder, Cab Calloway, Duke Ellington i Jimmy Lunceford. FVa ser en aquesta època quan van rodar el seu primer curt cinematogràfic, Pie Pie Blackbird en 1932, amb Eubie Blake i la seva orquestra.[2]

En aquest vigorós híbrid de claqué, ballet i acrobàcies, a vegades denominat com a ball acrobàtic o “flash dancing”, cap individu o grup superava l'efecte que els germans Nicholas tenien sobre l'audiència i altres ballarins. Els germans atribuïen el seu enorme èxit al seu estil de ball únic que estava molt demandat durant aquesta època.

Els germans van fer el seu debut a Broadway al musical Ziegfeld Follies of 1936 i també van aparèixer el 1937 en el llegendari musical Babes in Arms de Richard Rodgers i Lorenz Hart. Van impressionar immensament al seu coreògraf, George Balanchine. La impressió va ser tan gran que va ser ell el que els va convidar a aparèixer a Babes in Arms. Amb la formació que van rebre de Balanchine van aprendre nous trucs i a causa del seu talent molta gent va assumir que eren ballarins de ballet amb formació professional.[7]

El productor Samuel Goldwyn els va veure al Cotton Club i, en quedar impressionat per la seva entretinguda actuació, els va convidar a Califòrnia per a ser part de Kid Millions (1934), el que seria el seu primer paper en una pel·lícula de Hollywood.[7] Pel 1940 ja eren a Hollywood i durant moltes dècades alternarien entre pel·lícules, clubs nocturns, concerts, Broadway, televisió, i llargues gires per Amèrica Llatina, Àfrica i Europa.[1]

Va ser la seva primera gira per Anglaterra amb una producció de “Blackbirds” el que els va donar als Germans Nicholas l'oportunitat de veure i apreciar diverses de les grans companyies de Ballet d'Europa.[2] En 1948, van actuar a petició del rei Jordi VI del Regne Unit al Palladium de Londres. Més tard, van ballar per a nou presidents dels Estats Units.[2] Els Germans Nicholas van fer classes de claqué a la Universitat Harvard i Radcliffe. Entre els seus estudiants més coneguts està Debbie Allen, Janet Jackson i Michael Jackson.[2] Molts dels mestres de claqué d'avui dia van ser estudiants dels germans o van actuar amb ells: Dianne Walker, Sam Weber, Lane Alexander, Mark Mendoca, Terry Brock,[8] Channing Cook Holmes,[9] Chris Baker, Artis Brienzo, Chester Whitmore, Tobius Tak,[10] Carol Zee i Steve Zee.[11] Harold va morir el 3 de juliol de 2000 d'un atac de cor.[12][13] Fayard va morir el 24 de gener de 2006 de pneumònia després d'un infart.

Vida privada

[modifica]

Fayard

[modifica]

Fayard va estar casat en tres ocasions:

  • Geraldine Pate (1942 – 1955)
  • Barbara January (1967-1998) (fins que ella va morir)
  • Katherine Hopkins (2000 – 24 de gener de 2006) (fins que ell va morir)

Fayard va ser seguidor de la fe bahà'í des de 1967.[14]

Dues de les seves netes formen el duo de ball Nicholas Sisters i han guanyat diversos premis per les seves actuacions.[6][15]

Harold

[modifica]

Harold va estar casat quatre vegades.[16] Va estar casat en primer lloc amb la cantant i actriu Dorothy Dandridge des de 1942 a 1951. La parella va tenir una filla, Harolyn Nicholas, que va néixer amb una discapacitat psíquica severa. A París va tenir un fill, Melih Nicholas, amb la seva segona esposa. Harold va viure a Nova York durant vint anys (fins a la seva mort) amb la seva tercera esposa, la productora i ex-Miss Suècia Rigmor Alfredsson Newman.

Estil i moviments

[modifica]

Un dels seus moviments característics era fer saltirons sobre un llarg tram d'escales, mentre acabaven cada salt amb una obertura de cames. La seva actuació més famosa va ser al final de la pel·lícula Stormy Weather.[3] En una ocasió Fred Astaire va comentar als germans que la seva actuació a Stormy Weather era la millor escena en un musical que mai havia vist. En aquesta famosa escena, els Germans Nicholas saltaven exuberantment sobre els faristols de l'orquestra i ballaven damunt d'un piano.[3]

Un altre moviment característic era, després d'una obertura de cames, aixecar-se sense usar les mans.[3] Gregory Hines va declarar que si la seva biografia es filmés algun dia, els seus números de ball haurien de ser fets per ordinador perquè ningú podria emular-los.[3] La llegenda del ballet Mikhail Baryshnikov els va denominar com els ballarins més sorprenents que havia vist mai a la seva vida.

Filmografia

[modifica]

A causa dels prejudicis de l'època, apareixien com a artistes convidats, aïllats de l'argument en moltes de les seves pel·lícules. Això era una estratègia que permetia esborrar les seves escenes fàcilment per a la projecció al Sud.[17]

Premis

[modifica]
  • Harold va rebre el Premi DEA per part de la Dance Educators of America.[18]
  • Harold va rebre el Premi Bay Area Critics Circle[18]
  • Doctorat honoris causa per a tots dos germans.[2]
  • Saló de la Fama de Cineastes Negres (1978)[18]
  • Una retrospectiva del seu treball al cinema en l'especial de televisió dels Oscar (1981)[18]
  • Premi Ellie (1984), National Film Society per a tots dos germans.[18]
  • Saló de la Fama del Teatre Apollo (1986)[18]
  • Premi Ebony a la Trajectòria (1987) per a tots dos germans[18]
  • Fayard va rebre el Premi Tony en 1989 com a Millor Coreògraf per “Black and Blue” al costat dels seus col·laboradors Cholly Atkins, Henry LeTang i Frankie Manning.[6]
  • Premi del Festival de Ball Americà Scripps[19]
  • Premi Kennedy (1991) per a tots dos germans.[1][18]
  • Premi a la Trajectòria de la Coalició de Mitjans de comunicació Negres Nacionals (1992)[18]
  • Premi Fio-Bert (1992)[18]
  • Comitè de Claqué de Nova York (1994)[18]
  • Una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood (1994)[18]
  • El Carnegie Hall va vendre totes les entrades per a un tribut als germans en 1998[20]
  • Museu Nacional de la Dansa i Saló de la Fama (2001)[21]
  • Les pel·lícules dels germans van ser seleccionades per a Registre Nacional de Cinema en 2011.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Kennedy Center biography of Faynard Nicholas». Arxivat de l'original el 2006-11-01. [Consulta: 30 novembre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 The Nicholas Brothers' official website
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 "Dancer Fayard Nicholas dies at 91." USA Today (Associated Press) (25 de gener de 2006).
  4. ↑ "Nicholas Brothers." Encyclopedia Britannica. Encyclopedia Britannica Online. Encyclopedia Britannica Inc., 2013. Web. 06 Nov. 2013.
  5. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 14 de novembre de 2013. [Consulta: 12 octubre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Fayard Nicholas biography page a Internet Movie Database
  7. ↑ 7,0 7,1 [enllaç sense format] http://www.nicholasbrothers.com/
  8. ↑ «Classes and Performances with Tap Masters». Arxivat de l'original el 2006-10-28. [Consulta: 30 novembre 2019].
  9. ↑ «Los Angeles Choreographers and Dancers - Colburn Kids Tap/L.A». Arxivat de l'original el 2007-02-04. [Consulta: 30 novembre 2019].
  10. ↑ National Tap Ensemble cast
  11. ↑ Everybody Dance! meet our teachers
  12. ↑ Dunning, Jennifer «Harold Nicholas, Dazzling Hoofer, Is Dead at 79». New York Times, 04-07-2000 [Consulta: 9 juny 2010]. «La causa fue insuficiencia cardiaca después de la cirugía en el Hospital de Nueva York, dijo Bruce Goldstein, amigo y guionista del documental Hermanos Nicholas: Cantamos y bailamos.»
  13. ↑ «Harold Nicholas Obit». National Public Radio, 03-07-2000 [Consulta: 9 juny 2010]. «Harold Nicholas suffered a heart attack early today, following minor surgery at a New York Hospital.»
  14. ↑ Selected profiles of African-American Bahá'ís
  15. ↑ [Enllaç no actiu]
  16. ↑ "Fayard Nicholas of renowned Nicholas Brothers dancing duo dies", Jet, 13 de febrer de 2006.
  17. ↑ Dennis McLellan and Lewis Segal, "Nicholas Brothers - Dance Team", Los Angeles Times, July 2, 2000, and January 26, 2006.
  18. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20061129165957/http://www.tapdance.org/tap/people/nichbros.htm - Fayard and Harold Nicholas biography
  19. ↑ Documental "Free to Dance" (2001), Great Performances
  20. ↑ IMBD Biografia d'Harold Nicholas
  21. ↑ National Museum of Dance Hall of Fame Inductees
  22. ↑ «2011 National Film Registry More Than a Box of Chocolates». Library of Congress, 28-12-2011. [Consulta: 28 desembre 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Constance Valis Hill, Brotherhood in Rhythm: The Jazz Dancing of the Nicholas Brothers. ISBN 0-19-513166-5

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicholas_Brothers&oldid=33636959»