Vés al contingut

Nicholas Kaldor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicholas Kaldor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Káldor Miklós Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra dels Lords
9 juliol 1974 – 30 setembre 1986 (mort en el càrrec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLondon School of Economics (–1930) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAllyn Abbott Young i Lionel Robbins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia i economia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, polític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLondon School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralFrank Horace Hahn, Tibor Barna (en) Tradueix i Carlo Panico Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMary Kaldor Modifica el valor a Wikidata
Premis


Nicholas Kaldor (Budapest, 12 de maig de 1908 - Cambridge, 30 de setembre de 1986) fou un economista hongarès naturalitzat britànic.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut el 1908 amb el nom de Káldor Miklós a Budapest, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès, va començar la seva formació. Posteriorment es va traslladar a Berlín i després a Londres on va assistir a la "London School of Economics". En acabar la Segona Guerra Mundial va ser cridat a col·laborar, com a membre executiu, en la Comissió Econòmica per a Europa creada per les Nacions Unides. El 1964 va participar com a assessor econòmic del gabinet de treball del Partit Laborista britànic durant el govern de Harold Wilson, una posició que va continuar tenint fins al1970. El 1966, va obtenir la càtedra de economia a la Cambridge University. El 1974 va ser nomenat "for life peer" amb el rang de baró i, com a tal, es va convertir en membre per dret de la House of Lords. Va morir el 1986 a Papworth Everard, a Cambridge.[2]

Pensament econòmic

[modifica]

Entre els principals exponents de la investigació Post-Keynesiana en el camp dels estudis econòmics, Kaldor va fer importants aportacions que ajuden a comprendre els mecanismes inherents a la generació del capital i als mètodes de la seva distribució, explicant les bases del funcionament del sistema econòmic contemporani, del negoci i del cicle empresarial així com del seu desenvolupament.[3] Apar d'així i conjuntament amb el Premi Nobel d'Economia John Richard Hicks, va desenvolupar l'anomenat criteri d'eficiència de Kaldor-Hicks.[4]

Principals teories

[modifica]

Obra

[modifica]
  • The Case Against Technical Progress, 1932.
  • The Determinateness of Static Equilibrium, 1934.
  • The Equilibrium of the Firm, 1934.
  • Market Imperfection and Excess Capacity, 1935.
  • Pigou on Money Wages in Relation to Unemployment, 1937.
  • Welfare propositions of economics and interpersonal comparisons of utility, 1939.
  • Speculation and Economic Stability, 1939.
  • Capital Intensity and the Trade Cycle, 1939.
  • A Model of the Trade Cycle, 1940.
  • Professor Hayek and the Concertina Effect, 1942.
  • The Relation of Economic Growth and Cyclical Fluctuations, 1954.
  • An Expenditure Tax, 1955.
  • Alternative Theories of Distribution, 1956.
  • A Model of Economic Growth, 1957.
  • Monetary Policy, Economic Stability, and Growth, 1958.
  • Economic Growth and the Problem of Inflation, 1959.
  • A Rejoinder to Mr. Atsumi and Professor Tobin, 1960.
  • Keynes's Theory of the Own-Rates of Interest, 1960.
  • Essays on Value and Distribution, 1960.
  • Essays on Economic Stability and Growth, 1960.
  • Capital Accumulation and Economic Growth, 1961.
  • A New Model of Economic Growth, con James A. Mirrlees, 1962.
  • The Case for a Commodity Reserve Currency, con A.G. Hart e J. Tinbergen, 1964.
  • Essays on Economic Policy, 1964, in due volumi.
  • Causes of the Slow Rate of Economic Growth in the UK, 1966.
  • The Case for Regional Policies, 1970.
  • The New Monetarism, 1970.
  • Conflicts in National Economic Objectives, 1970.
  • The Irrelevance of Equilibrium Economics, 1972.
  • What is Wrong with Economic Theory, 1975.
  • Inflation and Recession in the World Economy, 1976.
  • Equilibrium Theory and Growth Theory, 1977.
  • Capitalism and Industrial Development, 1977.
  • Further Essays on Economic Theory, 1978.
  • Fallacies on Monetarism, 1981.
  • The Scourge of Monetarism, 1982.
  • The Role of Commodity Prices in Economic Recovery, 1983.
  • Keynesian Economics After Fifty Years, 1983.
  • Economics Without Equilibrium, 1985.

Referències

[modifica]
  1. Kaldor, N. (1967) Strategic Factors in Economic Development, New York, Ithaca
  2. "A Model of the Trade Cycle", Economic Journal, 1940
  3. The General Theory of Employment, Money and Interest, 1936, Chapter 22
  4. «Further Problems With the Static Framework of the ISLM», 13-11-2013.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]