Niquelina
 Niquelina | |
|---|---|
 Niquelina de la mina Keeley-Frontier, South Lorrain, Districte de Timiskaming, Ontario, Canadà | |
| Fórmula química | NiAs |
| Epònim | níquel  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09a |
| Dana | 2.8.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | columnar, massiu, reniforme, rarament distorsionada, estriada horitzontalment, cristalls terminats {1011} |
| Estructura cristal·lina | a = 3.602 Å, c = 5.009 Å Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal (6/m 2/m 2/m) |
| Color | vermell, marronós |
| Macles | en {1011} |
| Exfoliació | imperfecta {1010} i {0001} |
| Fractura | concoidal a desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,8 |
| Pleocroisme | fort |
| Fusibilitat | 2 |
| Altres característiques | olor d'all en escalfar-la |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Nc |
| Referències | [1] |
La niquelina o nicolita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1832 per François Sulpice Beudant en al·lusió a la seva composició. Pertany i dona nom al grup de la niquelina de minerals.[2]
Característiques
[modifica]La niquelina és un mineral compost d'arsenur de níquel, contenint un 43,9% de níquel i un 56,1% d'arsènic. Sol contenir petites quantitats de sofre, ferro i cobalt, i de vegades l'arsènic és reemplaçat en gran manera per l'antimoni, formant una sèrie isomorfa amb la breithauptita. Cristal·litza en el sistema hexagonal en hàbit columnar, reniforme o massiu. També s'hi poden trobar cristalls terminats i estriats horitzontalment. La seva duresa és de 5 a 5,5 a l'escala de Mohs, i la seva fractura és concoidal a desigual.
Formació i jaciments
[modifica]La niquelina es forma per la modificació hidrotermal de roques ultramàfiques i dipòsits de minerals associats, i pot formar-se per la substitució de sulfurs de coure-níquel (substituint la pentlandita i en associació amb sulfurs de coure arsènic), o per metasomatisme de roques ultramàfiques, lliures de sofre, on els fluids metasomàtics introdueixen sofre, carbonat, i arsènic. Això es tradueix normalment en la presència de minerals acoblats incloent mil·lerita, heazlewoodita, pentlandita-pirita metamòrfiques mitjançant sulfuració i arsenopirita-breithauptita-niquelina associades. Els minerals associats inclouen: arsenopirita, barita, plata, cobaltita, pirrotina, pentlandita, calcopirita, breithauptita i maucherita. La niquelina s'altera per donar annabergita (una capa verda d'arsenat de níquel) en patir l'exposició a l'aire humit. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[3]
Grup de la niquelina
[modifica]El grup de la niquelina està format per vuit espècies minerals.[2]
|
|
Referències
[modifica]
- ↑ «Nickeline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Nickeline Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ Mingueza, Pedro «Identificació de sulfosals de bismut a la galeria ‘Tacho’ de la mina “Atrevida” de Vimbodí, Conca de Barberà (Tarragona)». Infominer, 2-2021, 80, 2021, pàg. 41-48 [Consulta: 27 novembre 2023].