Achavalita
 Achavalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeSe |
| Nom IUPAC | selenur de ferro(II) |
| Localitat tipus | Cerro de Cacheuta (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09a |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,636 Å, c = 5,946 Å, Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal dihexagonal dipiramidal H-M: (6/m2/m2/m) Grup espacial: P 6₃/mmc |
| Grup espacial | grup espacial 194 |
| Massa molar | 134,81 g |
| Color | gris fosc |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,53 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Ahv |
| Referències | [1][2] |
L'achavalita és un mineral de la classe dels sulfurs, un selenur membre del grup de la niquelina. La localitat tipus és la mina Cacheuta, localitzada a la Sierra de Cacheuta, a Mendoza (Argentina), on va ser trobada l'any 1939.[1][2]
Va ser anomenada per l'enginyer Luis Achával. Mai ha estat descrita de manera adequada, i actualment és necessari tornar a investigar el mineral; els intents recents d'aconseguir més material de la mina Cacheuta han resultat infructuosos. L'any 2015 va ser reanomenada, passant el seu nom original (en anglès) de dir-se achavalite a achávalite.[3]
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, el mineral pertany al grup dels sulfurs i les sulfosals, al subgrup dels sulfurs metàl·lics i dins d'aquest subgrup, als sulfurs metàl·lics amb níquel, ferro, cobalt i elements del grup del platí (grup 2.C.C.05). Segons l'índex químic per a minerals de Hey, el mineral pertany al grup dels sulfurs, selenurs, tel·lururs i arsenurs, concretament al subgrup de sulfurs amb ferro (grup 3.9.8). No ha estat classificat segons la classificació de Dana.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'achavalita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, smythita, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, braggita, cooperita i vysotskita.
Descripció
[modifica]El mineral presenta una lluïssor metàl·lica i és opac de color gris. Presenta una duresa en l'escala de Mohs de 2,5 i una ratlla de color negre.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Achávalite» (en anglès). mindat.org. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Dades de l'achavalita a WebMineral
- ↑ U. HÅLENIUS et al. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2015». Mineralogical Magazine, 79(7), 28, 12-2015, pàg. 1859 – 1864. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018 [Consulta: 17 febrer 2016]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Bol. Fac. Cienc. Univ. Cordoba 2/3-4 (1939), 72.
- Min. Abs. (1953), 12, 236
- Bernardini, Gian Piero; Mazzetti, Giuseppe (1979) Phase relations in the copper-iron-selenium system at 900 and 700C. Rendiconti della Societa Italiana di Mineralogia e Petrologia 35, 71-90.
- Franz, E. D. (1972) X-ray diffraction data on mixed phases in the pyrite (FeS2)-ferroselite (FeSe2)/pyrrhotite (FeS)-achavalite (FeSe) system. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte 1972, 276-280.
- Strunz & Nickel (2001) Strunz Mineralogical Tables
- Yakovleva, V. A.; Nesterov, A. R.; Belogub, E. V.; Novoselov, K. A. (2001): Secondary sulfides, selenides and arsenides in the supergene zone of Zapadno-Ozernoe massive sulfide deposit, South Urals. Vestnik Sankt-Peterburgskogo Universiteta, Seriya 7: Geologiya, Geografiya 2001 (3), 73-79 (in Russian).
- Brodtkorb (2002) Las Especies Minerales de la Republica Argentina