Nicolás Avellaneda
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda ![]() 1r octubre 1837 ![]() San Miguel de Tucumán (Argentina) ![]() |
Mort | 26 desembre 1885 ![]() oceà Atlàntic ![]() |
Sepultura | Cementiri de la Recoleta ![]() |
Senador de l'Argentina | |
30 abril 1883 – 30 abril 1886 Circumscripció electoral: Tucumán | |
![]() | |
12 octubre 1875 – 12 octubre 1880 ← Domingo Faustino Sarmiento – Julio Argentino Roca → | |
Senador de l'Argentina | |
12 maig 1874 – 12 octubre 1874 Circumscripció electoral: Tucumán | |
Diputat de l'Argentina | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Buenos Aires ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Buenos Aires ![]() |
Ocupació | advocat, periodista, polític ![]() |
Ocupador | Universitat de Buenos Aires ![]() |
Partit | Partido Autonomista Nacional (línea modernista) (es) ![]() ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Manuel D. Pizarro ![]() |
Família | |
Cònjuge | Carmen Miguens de Avellaneda ![]() |
Fills | Marco M. Avellaneda ![]() |
Pare | Marco Avellaneda ![]() |
Parents | José Domingo Molina Gómez, net José Manuel Silva, avi ![]() |
![]() ![]() |
Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda (San Miguel de Tucumán, Confederació Argentina, 3 d'octubre de 1837 - alta mar, 24 de novembre de 1885) fou un advocat, periodista i polític argentí. President de la Nació Argentina entre 1874 i 1880.[1]
Fill de Marco Avellaneda (ajusticiat per la seva oposició a Juan Manuel de Rosas) i de Dolores Silva i Zavaleta.[2]
Presidència
[modifica]Políticament oposat a les aspiracions autonomistes de la província de Buenos Aires, va assumir la presidència en mig d'acusacions de frau i enfrontant un aixecament de Bartolomé Mitre, que va sufocar en pocs mesos.
Va resoldre la crisi de 1874 i 1875 mitjançant la reducció de la despesa pública, incloent l'acomiadament de funcionaris i la reducció de salaris. Més tard es va iniciar l'exportació de carn argentina amb els primers vaixells refrigerats.
Si bé recolza els plans d'Adolfo Alsina Maza per a contenir l'avenç dels indis, el 1876 va impulsar la Campanya del Desert del ministre de Guerra, el general Julio Argentino Roca, qui va solucionar finalment el problema d'una manera sanguinària i beneficiant alguns de cents d'argentins amb milions d'hectàrees lliurades per a les seves noves estances.
El 1880, després de resoldre un nou aixecament de Carlos Tejedor, el Congrés va aprovar, a instàncies seves, la federalització de la ciutat de Buenos Aires.[2]
Va morir en un viatge marítim a bord del vaixell El Congo. Les seves despulles descansen al Cementiri de la Recoleta de la Ciutat de Buenos Aires.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Pigna, Felipe. «Nicolás Avellaneda | El Historiador» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Gaceta, La. «Asunción de Avellaneda» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «Nicolás Avellaneda» (en castellà). Casa Rosada. [Consulta: 27 gener 2024].