Vés al contingut

Nicolas Garcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicolas Garcia
Imatge
Nicolas Garcia a la Viquitrobada 2021 celebrada a Elna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Elna (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Batlle d'Elna
5 juliol 2020 –
← Yves Barniol
Conseller municipal d'Elna
28 juny 2020 –
Conseller departamental dels Pirineus Orientals 2015-2021
2 abril 2015 –

Circumscripció electoral: Cantó de la Plana d'Illiberis
Conseller comunitari de les Alberes, de la Costa Vermella i de l'Illibéris
Representa: Elna

30 març 2014 –
Batlle d'Elna
2001 – 2014 – Yves Barniol →
Conseller municipal d'Elna

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític local, periodista, professions de la informació, les arts i l'entreteniment Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnicolasgarciabenaiges.com Modifica el valor a Wikidata

X: GarciaNicolas66 Modifica el valor a Wikidata

Nicolas Garcia (Elna, 16 d'agost de 1960) és un polític nord-català.[1] Batlle de la ciutat rossellonesa d'Elna, i membre del Partit Comunista Francès, va exercir la batllia d'Elna durant tretze anys seguits (2001-2014) durant els quals va dur a terme una política de normalització lingüística i va impulsar la recuperació de la Maternitat d'Elna,[2] després va exercir de conseller municipal a l'oposició.[3]

Trajectòria

[modifica]

Al capdavant d'una llista d'unió anomenada «Elne comm'une idée neuve» va recuperar la batllia el 2020 amb el 54,61% dels sufragis.[4] Garcia s'ha expressat repetidament a favor de la independència de Catalunya.[5]

L'abril del 2022, l'ajuntament Elna es va convertir en el primer consistori de la Catalunya Nord que va reconèixer oficialment el dret de debatre en català als plens malgrat l'oposició política de dretes.[6] Tot va començar quan el regidor Pere Manzanares va fer una intervenció en català que, tanmateix, va traduir seguidament al francès.[7] Més endavant, també van permetre l'ús del català els consistoris nord-catalans de Portvendres, Sant Andreu de Sureda, els Banys i Palaldà i Tarerac. Al setembre, però, el prefecte del departament dels Pirineus Orientals va decidir portar aquest municipis davant la justícia amb l'argument que l'única llengua oficial de la República Francesa és el francès.[8]

El 18 d'abril del 2023, els cinc batlles van ser jutjats al Tribunal Administratiu de Montpeller acusats d'haver modificat el reglament municipal per tal de permetre l'ús de la llengua catalana als plens.[9]

Referències

[modifica]
  1. Garcia, Maria. «L'alcalde d'Elna, sobre la prohibició de parlar català als plens: "La llengua i la cultura catalanes són patrimoni d'Elna"». Ara, 24-09-2022. [Consulta: 23 abril 2023].
  2. «L'alcalde comunista d'Elna, a favor de la independència». El Punt Avui. [Consulta: 25 desembre 2017].
  3. «Le Blog de Nicolas Garcia - Ensemble, pour un monde meilleur !» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 25 desembre 2017].
  4. «Quan ja tothom ha dimitit i els partits han capitulat, encara pots dir no». Vilaweb. [Consulta: 18 juliol 2021].
  5. «L'alcalde comunista d'Elna, favorable a la independència». Nació Digital. [Consulta: 25 desembre 2017].
  6. «Elna, primer municipi de la Catalunya del Nord en què es podrà parlar en català als plens». El Punt Avui, 22-04-2022. [Consulta: 22 abril 2022].
  7. Bou, Lluís. «Anticatalanisme a l'Ajuntament d'Elna perquè un càrrec parla en català». El Nacional, 04-02-2022. [Consulta: 22 abril 2022].
  8. «La justícia francesa dona la raó a l'Estat i no accepta l'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord». Públic, 18-04-2023. [Consulta: 23 abril 2023].
  9. Azzouzi, Alaaddine. «Judici a Montpeller: la convicció catalana evidencia la histèria lingüicida de l'estat francès». Vilaweb, 18-04-2023. [Consulta: 23 abril 2023].