Nicole-Reine Lepaute
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Nicole-Reine Etable de Labrière  5 gener 1723 París (Regne de França) | ||
| Mort | 6 desembre 1788 (65 anys) París (Regne de França) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia i matemàtiques | ||
| Ocupació | astrònoma, matemàtica | ||
| Alumnes | Joseph Lepaute Dagelet | ||
| Família | |||
| Família | Família Lepaute | ||
| Cònjuge | Jean-André Lepaute | ||
| Parents | Joseph Lepaute Dagelet, nebot polític | ||
Nicole-Reine Lepaute (París, 5 de gener de 1723 - París, 6 de desembre de 1788) –cognom de soltera: Etable de la Brière– fou una matemàtica i astrònoma francesa del segle xviii, coneguda pels seus càlculs astronòmics.[1]
Biografia
[modifica]Etable de la Brière (cognom de casada: Lepaute, pel qual se la coneix habitualment) va néixer al palau de Luxemburg,[2] on el seu pare era assistent de l'antiga reina consort d'Espanya Lluïsa Elisabet d'Orleans. La major part de la seva educació procedia de les seves lectures.[3]
El 1748 es va casar amb Jean André Lepaute, que esdevindria més tard rellotger reial de França[4] i que residia al palau per haver estat el constructor del primer rellotge horitzontal de París.[5]
A partir del seu matrimoni es va dedicar a fer càlculs dels períodes d'oscil·lació de pèndols de diferents llargàries, que serien finalment utilitzats en el Traité d'horlogerie (1755) del seu marit.[6]
Pocs anys després del seu matrimoni, l'aleshores jove astrònom Lalande obtingué la direcció de l'observatori astronòmic situat al terrat del palau del Luxemburg i començà una relació intensa amb els Lepaute. Nicole-Reine Lepaute es demostrà com una hàbil computadora i és ella qui feia els càlculs matemàtics.[7]
El 1759 Alexis Claude Clairaut els demana de fer els càlculs del retorn del cometa de Halley, tenint en compte les atraccions planetàries de Júpiter i Saturn. Quan Clairaut en publica els resultats ni tan sols l'esmentà,[8] cosa que va provocar un distanciament amb Clairaut, però no pas amb Lalande.[9]
El 1762 calculà l'hora exacta d'un eclipsi lunar que havia de tenir lloc el 1764 i en feu el mapa complet per a tot Europa.[10]
Entre 1759 i 1774 ella i Lalande van ser els responsables de Conaissance des temps, un anuari publicat per l'Acadèmie des Sciences i molt utilitzat per astrònoms i marins, i el 1774 es va fer càrrec d'Ephémerides, publicant-ne els volums setè i vuitè.[11]
A començaments de la dècada dels 80, el seu marit va patir una malaltia mental.[12] La resta de la seva vida es va dedicar a cuidar-lo, a Saint-Cloud, on va morir un any després que ell.[13]
A la seva mort, Lalande va pràcticament adoptar el seu nebot Joseph Lepaute Dagelet, que també arribaria a ser un astrònom reconegut.[14]
Reconeixement i memòria
[modifica]L'asteroide (7720) Lepaute i el cràter Lepaute, situat a la cara visible de la Lluna, van ser nomenats així en memòria de Nicole-Reine Lepaute.
El carrer Nicole-Reine-Lepaute, al districte 13è de París, també porta el nom de l'astrònoma.
Referències
[modifica]- ↑ Altschuler i Ballesteros, 2019, p. 70 i ss.
- ↑ Gelbart, 2021, p. 65.
- ↑ Haines, 2001, p. 174.
- ↑ El seu rellotge per l'Escola Reial Militar de París encara funciona avui en dia (2015).
- ↑ Barca Salom, 2010, p. 7.
- ↑ Haines, 2001, p. 175.
- ↑ Gelbart, 2021, p. 68-69.
- ↑ Boistel, 2004, p. 14.
- ↑ Barca Salom, 2010, p. 7-8.
- ↑ Castro Martínez, 2009, p. 4-5.
- ↑ Castro Martínez, 2009, p. 5.
- ↑ Boistel, 2004, p. 16.
- ↑ Gelbart, 2021, p. 98-99.
- ↑ Barca Salom, 2010, p. 8.
Bibliografia
[modifica]- Altschuler, Daniel R.; Ballesteros, Fernando J. «Nicole Reine de la Briere Lepaute». A: The Women of the Moon (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 70-76. ISBN 978-0-19-884441-9.
- Barca Salom, Francesc Xavier «Divulgació científica per a dames: L'Astronomie des dames de Jérome Lalande». Comunicació presentada a la III Jornada d'Astronomia i Meteorologia que va tenir lloc a Vic el 17 d'octubre de 2009. Universitat Politècnica de Catalunya, 2010.
- Boistel, Guy «Nicole-Reine Lepaute et l’Hortensia» (en francès). Cahiers Clairaut, Num. 108, 2004, pàg. 13-17. ISSN: 0758-234X.
- Castro Martínez, Encarnación. «Mujeres científicas que se dedicaron a la astronomía». A: María F. Guzmán Pérez, M. Carmen Medialdea (eds.). Arte Humanidades y Educación (en castellà). Atrio, 2009, p. 87-99. ISBN 9788496101821.
- Gelbart, Nina Rattner. «Astronomer and "Learned Calculator": Nicole Reine Lepaute». A: Minerva’s French Sisters: Women of Science in Enlightenment France (en anglès). Yale University Press, 2021, p. 62-106. ISBN 978-0-300-25256-9.
- Haines, Catharine M.C.. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950 (en anglès). ABC-Clio, 2001. ISBN 1-57607-090-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicole-Reine Lepaute» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Nicole-Reine Lepaute, l’ànima dels números còsmics». L'Astronòmica de Sabadell. [Consulta: 25 desembre 2024].
- Macho Stadler, Marta. «Nicole-Reine Lepaute, la minuciosa e incansable astrónoma calculadora» (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 2022. [Consulta: 25 desembre 2024].