Nioboheftetjernita
Nioboheftetjernita | |
---|---|
Fórmula química | ScNbO₄ |
Localitat tipus | pegmatita Befanamo, Beronono, Anjozorobe, Analamanga, Madagascar |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 4,7092(3) Å; b = 5,6531(4) Å; c = 5,0530(4) Å; β = 90,453(3)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | p21/b |
Color | negre |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Duresa (Mohs) | 5,5 |
Lluïssor | submetàl·lica |
Densitat | 5,855 g/cm3 (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2019-133 |
Any d'aprovació | 2020 |
Símbol | Nhef |
Referències | [1] |
La nioboheftetjernita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la wolframita. Rep el nom com a anàleg de niobi de l'heftetjernita.
Característiques
[modifica]La nioboheftetjernita és un òxid de fórmula química ScNbO₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Canadenc de la Natura, al Quebec (Canadà), amb el número de catàleg: cmnmc 51710.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta en un sol exemplar etiquetat com thortveitita de la col·lecció del Museu Canadenc de la Natura. L'exemplar havia estat trobat a la pegmatita Befanamo, a la localitat de Beronono, a Anjozorobe (Analamanga, Madagascar). La nioboheftetjernita es presenta en forma de grans anèdrics i cristalls allargats de fins a 200 micres de longitud en íntim creixement amb rossovskyita, ilmenita i rútil. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Nioboheftetjernite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 agost 2021].