Thortveitita
 Thortveitita | |
|---|---|
 Cristall de thortveitita de Ljoslandsåsen, Iveland, Aust-Agder, Noruega | |
| Fórmula química | (Sc,Y)₂Si₂O₇ |
| Epònim | Olaus Thortveit  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.BC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.01 |
| Dana | 55.2.1a.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls típicament prismàtics al llarg de l'eix {110} |
| Estructura cristal·lina | a = 6.65Å, b = 8.61Å, c = 4.68Å, β = 102.2° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | gris-verd, negre |
| Macles | comunes |
| Fractura | irregular, concoidal |
| Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 3,3 a 3,8 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.756 nβ = 1.793 nγ = 1.809 |
| Birefringència | δ = 0,053 |
| Angle 2V | mesurat: 65°, calculat: 64° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tvt |
| Referències | [1][2] |
La thortveitita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la thortveitita.[3] Va ser descoberta l'any 1911 a la província d'Aust-Agder (Noruega), sent anomenada així per Jakob Grubbe Cock Schetelig en honor de Gunder Olaus Olsen Thortveit (1872-1917), exportador de minerals noruec.
Característiques
[modifica]És un silicat d'escandi i itri, amb estructura molecular de sorosilicat amb cations en coordinació octaèdrica o major. A més dels elements de la seva fórmula, (Sc,Y)₂Si₂O₇, sol portar com impureses: zirconi, hafni, alumini, ferro, manganès, magnesi, calci, ceri i terres rares. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls típicament prismàtics al llarg de l'eix {110}. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És extret a les mines com la principal mena del metall d'escandi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la thortveitita pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviita-(Y), keiviita-(Yb), yttrialita-(Y), keldyshita, khibinskita, parakeldyshita, rankinita, barysilita, edgarbaileyita, kristiansenita i percleveita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]Apareix en dics de roques pegmatites de tipus granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: euxenita, biotita, oligoclasa, microclina, quars, monacita, fergusonita, ilmenorrútil, beril, moscovita, magnetita, kobeita-(Y), perrierita-(Ce), turmalina, zircó, al·lanita o ilmenita.
Grup de la thortveitita
[modifica]El grup de la thortveitita és un grup de disilicats de terres rares amb la fórmula general REE₂Si₂O₇. Està formada per dues espècies.[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Keiviita-(Y) | (Y,Yb)₂[Si₂O₇] |
| Keiviita-(Yb) | (Yb,Y)₂Si₂O₇ |
La gittinsita és una espècie estructuralment relacionada amb aquest grup. Es coneixen nombrosos compostos sintètics amb l'estructura de la thortveitita o una estructura estretament relacionada.
Referències
[modifica]
- ↑ «Thortveitite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].
- ↑ «Thortveitite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 1r abril 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Thortveitite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].