Tewa
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 3.784 (2000)[1] |
| Autòcton de | Nou Mèxic, Arizona |
| Estat |  Estats Units |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües kiowa-tanoanes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tew |
| Glottolog | tewa1261 |
| Ethnologue | tew |
| IETF | tew |
| Endangered languages | 5881 |
El tewa és una llengua de la família kiowa-tano parlada pels pueblo tewes, sobretot a la vall del riu Grande a Nou Mèxic al nord de Santa Fe, i a Arizona. També es coneix com a Tano[2] o (arcaic) Tée-wah.
Dialectes i ús
[modifica]El cens de 1980 comptava 1.298 parlants, gairebé tots ells bilingües en anglès. Cada poble o reserva on es parla té un dialecte:
- Nambe: 50 parlants (1980); 34 parlants (2004)[3]
- Pojoaque: 25 parlants (1980)
- San Ildefonso: 349 parlants
- Ohkay Owingeh: 495 parlants (1980)
- Santa Clara: 207 parlants (1980)
- Tesuque: 172 parlants (1980)
El tewa també és parlat pels tewa d'Arizona (Hopi-Tewa, Tano) que viuen a Hano en la reserva Hopi a Arizona.
Cap al 2012 el tewa era definit per la UNESCO com a "definitivament en perill d'extinció" a Arizona i "seriosament en perill" a Nou Mèxic.[4]
En els noms "Pojoaque" i "Tesuque", l'element pronunciat "que" (pronunciat com a [ɡe] en tewa, o /ki/ en anglès) és el nom tewa per "lloc".
El tewa pot ser escrit en alfabet llatí; que s'utilitza ocasionalment per a fins com ara signes (Be-pu-wa-ve, "Benvinguts", o sen-ge-de-ho,"Adéu"). Atès que els sistemes alfabètics s'han desenvolupat en els diferents pueblos, el tewa té una varietat d'ortografies en lloc d'un sol alfabet estandarditzat.[5] La forma escrita de la llengua no és tan ubiqua com en idiomes com el cherokee o navajo, pel fet que alguns parlants tewa senten que la llengua s'ha de transmetre a través de la tradició oral.[2] La llengua tewa era una llengua parlada durant la dècada de 1960, i la documentació lingüística digital s'estava treballant a partir de 1995.[6]
Revitalització lingüística
[modifica]Esther Martinez, qui va viure fins als 94 anys, fou coneguda a nivell nacional pels seus esforços en la preservació de la llengua tewa.[7] El seu diccionari tewa del pueblo San Juan fou publicat en 1982. La Llei de preservació de llengües ameríndies Esther Martinez va rebre el nom per ella, i el 15 de setembre de 2012, membres de la delegació del Congrés de Nou Mèxic va introduir legislació per a estendre el programa uns altres cinc anys.[8]
Els programes de llengua tewa estan disponibles per als nens en la majoria dels pueblos de parla tewa.[2][9] The Santa Clara Pueblo Tewa Language Revitalization Program also sponsors cultural activities, such as visiting Crow Canyon.[10]
Els contes infantils en tewa han estat digitalitzats per la Universitat de Nou Mèxic, i estan disponibles en línia.[11]
Un film documental de 2012, "The Young Ancestors", segueix a un grup d'adolescents de l'Escola Preparatòria de Santa Fe a mesura que aprenen tewa en un programa d'auto-estudi amb l'ajuda d'un mentor, la professora de literatura de setè grau Laura Kaye Eagles.
Referències
[modifica]- ↑ Cens dels EUA del 2000
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tewa (Tano) Language and the Tewa Indian Tribes (Nambe, Pojoaque, San Ildefonso, San Juan, Santa Clara, and Tesuque Pueblos)». [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «University of New Mexico Rewards Red Lodge Graduate», 21-06-2004. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger». [Consulta: 29 setembre 2012].
- ↑ Evan Ashworth. «On Nanbé Tewa Language Ideologies». Arxivat de l'original el 2013-04-12. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «Saving the Tewa Stories: A Model for Preserving Native Languages». Arxivat de l'original el 2012-09-30. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ Yvonne Shinhoster Lamb «Esther Martinez, 94; Preserved Language». Washington Post, 19-09-2006 [Consulta: 27 setembre 2012]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ «Local news in brief». The Santa Fe New Mexican, 15-09-2012. Arxivat de l'original el 2013-01-05. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «Poeh Center». [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «American Indian Student Education Project : Language preservation educators, students, and staff visit Crow Canyon». Crow Canyon Archaeological Center, 4, 9, 25-09-2009 [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «American Indians in Children's Literature (AICL): Pueblo Stories--in Tewa--Digitized at the University of New Mexico». [Consulta: 27 setembre 2012].
Bibliografia
[modifica]- Harrington, John P. (1910). A brief description of the Tewa language. American Anthropologist, 12, 497-504.
- Speirs, Randall. (1966). Some aspects of the structure of Rio Grande Tewa. (Doctoral dissertation, SUNY Buffalo).
- Martinez, Esther. (1982). San Juan Pueblo Tewa Dictionary. San Juan Pueblo Bilingual Program, San Juan Pueblo, New Mexico.
Bibliografia
[modifica]- «Pueblo Stories--in Tewa--Digitized at the University of New Mexico». [Consulta: 27 setembre 2012].
- Wilfred William Robbins; John Peabody Harrington; Barbara W. Freire-Marreco Ethnobotany of the Tewa Indians. Govt. Printing Office, 1916 [Consulta: 25 agost 2012].
- John Peabody Harrington. The ethnogeography of the Tewa Indians. Government Printing Office, 1916 [Consulta: 25 agost 2012].
- Junius Henderson; John Peabody Harrington Ethnozoology of the Tewa Indians. U.S. Government Printing Office, 1914 [Consulta: 25 agost 2012].
- Ortman, Scott G. (2012) Winds from the North: Tewa Origins and Historical Anthropology. ISBN 978-1-60781-172-5.
Enllaços externs
[modifica]Llengües kiowa-tano | ||
|---|---|---|
| Kiowa |  | |
| Tiwa | ||
| Tewa |
| |
| Towa | ||
 Llengües de Nou Mèxic | |
|---|---|
