Nucli Antic de Pamplona

Infotaula edifici Nucli Antic de Pamplona
Dades
Tipus	Barri i conjunt històric
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Pamplona (Navarra)
42° 49′ 05″ N, 1° 38′ 38″ O
Bé d'interès cultural
Data	6 abril 1968
Identificador	RI-53-0000094
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	?
Identificador	181

Ubicació del nucli antic de Pamplona

Carrer Calceteros, pròxima a l'Ajuntament.

El nucli antic de Pamplona (Casco Viejo, en castellà, o Alde Zaharra, en basc) és el barri històric de la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra. Està situat en el cor de la ciutat en la porció més alta de l'altiplà i en ell es troben els principals monuments de la ciutat. La seva població és d'11.792 persones (cens de 2008).

No es tracta d'un barri monumental, el seu traçat és medieval, amb carrers estrets, pomes irregulars, gran densitat, edificis estrets i profunds amb buits verticals, balconades, miradors, ràfecs de fusta, etc. Fins a 1890 era tota l'extensió de la ciutat (amb excepció de l'Arrotxapea) pel que concentra la major part dels monuments de la ciutat.

S'aprecien els tres burgs que van donar origen a la ciutat unificada en 1423 mitjançant el Privilegi de la Unió. El de La Navarrería arribava fins als actuals carrers Txapitela i Mañueta; el de San Cernin amb límit dels carrers Santo Domingo i Nova; i el de San Nicolás. Quan es va produir aquesta unió es va edificar l'Ajuntament i les escasses places del barri, com la del Castillo en terra de ningú. Unes altres, més petites, queden a l'interior o es van crear a partir de l'enderrocament d'edificacions. Es conserven pràcticament íntegres les muralles del segle xvi del nord i oest (efectuades després de la conquesta de Navarra).

Mercat Municipal, de 1876.

Actualment aquest barri pateix greus problemes en relació a l'envelliment de la població, a la deterioració i falta de condicions dels habitatges, concentració de marginalitat social, tràfic rodat per carrers estrets... que s'intenten corregir amb diverses actuacions. Segueix sent una important zona comercial i d'oci de la ciutat, que atreu a quantitat de gent pel seu dinamisme i posició a la ciutat, i on es troben gran quantitat de tendes de tota classe (basars, bars de copes i de pintxos, restaurants, etc.). El cor del barri és la Plaça del Castillo, que es troba en la connexió del nucli antic amb el Segon Eixample, i que és la plaça principal de la ciutat i en la qual es duen a terme importants espectacles, concerts, fires, etc.

El nucli antic de Pamplona està sent totalment renovat per mitjà de plans iniciats fa una dècada, que estan peatonalitzant els seus carrers i introduint galeries per a instal·lacions en el subsòl, amb dotacions com el nou Centre Cívic que s'ha situat en el Palau del Condestable, rehabilitat en el 2008; també en aquest any es van inaugurar uns ascensors al carrer Descalços que ho connecten directament amb el barri de l'Arrotxapea; a més d'adequar les villavesas (autobusos urbans) per a la seva connexió amb els diferents barris de la ciutat, etc.

Façana de l'Ajuntament.

Rincón del Redín, al costat de les muralles. Aquest edifici d'aspecte medieval es va aixecar en la segona meitat del segle XX amb elements d'edificis demolits, com va ser el Palau d'Aguerre, situat al solar de l'actual Hotel Maisonnave.

Els principals monuments situats dins del nucli antic són:

• La Catedral
• Casa Consistorial
• Plaça del Castillo
• Església de San Saturnino
• Càmera de Comptos Reals
• Església de San Nicolás
• Museu de Navarra
• Palau dels Reis de Navarra (actual Arxiu General de Navarra)
• Palau Episcopal

Situació

El nucli antic de Pamplona es troba en el centre de la ciutat i sobre un altiplà sobre la qual s'assenta gran part de la ciutat, dominant la Conca de Pamplona. Està ben comunicat amb els barris de nou desenvolupament, ja que la majoria de les Villavesas que travessen la ciutat tenen parades en el límit del nucli antic (fonamentalment en el Passeig de Sarasate. Actualment està en estudi un acostament d'algunes línies a altres punts del centre històric, a petició dels comerciants.

El nucli antic és una zona per als vianants, i per això tan sols circulen pel seu interior vehicles destinats a neteja, transport, cotxes privats l'aparcament dels quals estigui a l'interior del barri i vehicles de manteniment. Per tots els altres vehicles està prohibida l'entrada per mantenir el caràcter per als vianants de la zona.

Història

Plaça Consistorial, placa amb referència als Burgs medievals.

L'antiga ciutat es va desenvolupar des d'època romana en l'espai que avui coneixem com La Navarrería, sota una petita elevació, protegida al nord i al nord-est per l'entorn del riu Arga. Aquest emplaçament estratègic va ser creixent i en l'alta edat mitjana es van formar al costat d'ell dos nous nuclis de població, un compost fonamentalment per immigrants d'Occitània i l'altre amb gents de diverses procedències.

Aquests tres nuclis, la Ciutat de la Navarrería, el Burg de San Cernin i la Població de San Nicolás, són els que després de segles d'enfrontaments van ser unificats durant el regnat de Carles III el Noble, en 1423, per l'anomenat Privilegi de la Unió, en una sola ciutat amb una única administració municipal.

És aquesta zona la que avui constitueix el centre històric de Pamplona, en el qual encara poden percebre's les velles divisions dels Burgos esmentats.

• 
  Escut del Nucli Antic
• 
  Escut del burg de la Nabarreria
• 
  Escut del burg de San Zernin
• 
  Escut del burg de San Nikolas

Edificis significatius

Catedral de Santa María

Pamplona conserva part de les seves muralles de l'Edat Moderna, així com vestigis de les medievals. Les principals esglésies (però no les úniques) són les de San Saturnino i San Nicolás, de l'època medieval. La catedral és gòtica, amb una façana neoclàssica realitzada per Ventura Rodríguez. Destaquen també els edificis civils de la «Cambra de Comptos» (segle XIV), l'Ajuntament i el palau Provincial (segle xix).

Església de San Saturnino

• Catedral de Santa María és de factura gòtica (1387–1525). Consta de tres naus de 6 trams, creuer, i absis poligonal envoltat per girola. La façana és neoclàssica, obra de Ventura Rodríguez (1783). La catedral que van conèixer els primers pelegrins era romànica, però després del desplomi del cor, el rei Carles III el Noble va decidir escometre una remodelació completa de tot l'edifici concorde a l'estil imperant. En el seu interior hi ha el magnífic mausoleu del rei Carles III el Noble i la seva esposa donya Leonor de Trastámara (obra de Jean Lomme de Tournai, 1416).

Capella de San Felipe Neri

• Església de San Saturnino (o San Cernin, o San Sernin), evangelitzador de la ciutat. La de major tradició jacobea. Segle XIII. Aspecte de fortalesa flanquejada per robustes torres. La portada té un timpà del Judici Final. Talla de Santiago amb un nen pelegrí agenollat als seus peus en el pòrtic de la façana. En el lloc de l'antic claustre d'aquesta església es va construir al segle xviii la Capella de la Verge del Camí. Té una talla de Sant Serenín.

• Capella de Sant Felip Neri: amb una preciosa portada barroca del segle xviii. Darrere de l'església de San Saturnino.
• Casa Consistorial: Conserva la façana barroca del segle xviii. El primer ajuntament va ser construït amb el Privilegi de la Unió, per Carles III el Noble, en terra de ningú, per evitar ser jutjat de parcialitat, i així evitar enfrontaments entre els burgs.

• Església de San Lorenzo: A l'origen va ser gòtica, però ja amb prou feines queden vestigis d'aquesta època gòtica, per la reforma neoclàssica. Fins a 1901, encara li quedava la gran torrassa, que vigilava l'horitzó, resta dels intents de defensa medievals, i una esplèndida portada barroca. Però en aquest any tot això es va tirar. En una gran capella barroca, hi ha una imatge de Sadurní de Tolosa, que es porta en la processó.
• Església de San Nicolás: Aspecte de fortalesa gòtica, amb rosassa romànica i torre del segle xiv. Ha sofert múltiples transformacions i ampliacions al llarg dels segles, amb un resultat una miqueta atípic.
• Cambra de Comptos Reials (Tribunal de Comptes): al carrer d'Ansoleaga. És una caseta gòtica del segle xiv.

• Plaça del Castillo: És considerat com la «cambra d'estar» dels pamplonesos. El primer castell va ser manat construir en el centre de la plaça pel rei Luis Hutín, entre 1308 i 1311. Quan es van reconstruir les muralles per envoltar tota la ciutat, aquest castell quedava massa dins de la ciutat, i Ferran el Catòlic va manar aixecar en 1513, utilitzant-se les pedres del Vell castell, desaparegut cap a 1540. Finalment, cap a 1590, amb la Ciutadella ja en construcció avançada, es va tirar aquest últim castell.

Edifici de La Agrícola, actual Biblioteca Municipal

• Plaça de San Francisco: En els solars que van deixar després de l'enderrocament de l'antiga audiència i presó es va realitzar la plaça de San Francisco i dos edificis que presideixen aquesta plaça, l'Edifici La Agrícola i les Escoles de San Francisco. Davant del col·legi, hi ha una estàtua de Sant Francesc d'Assís de l'escultor Argaya.

• Edifici La Agrícola: realitzat per a la banca i assegurances L'Agrícola. Est és disseny de Francisco de Urcola de 1910 i es va finalitzar la seva execució en 1913. Anys després va ser Gran Hotel de luxe, tancat en 1934, i durant un període, entre 1914 i 1924, Govern Civil amb entrada pel carrer nou, i en l'actualitat parteix d'ell és Biblioteca Municipal des de 1972. És un edifici de proporcions inusuals en l'arquitectura civil del nucli antic de Pamplona. Té gran riquesa i varietat d'elements, amb singularitat de les seves cantonades arrodonides, coronades amb cúpules i el mosaic colorista de dibuix vegetal en el seu frontó central. Un exemple d'arquitectura eclèctica amb alguns matisos modernistes.

• Escoles de San Francisco: En aquest solar hi havia el convent de franciscans fins a la desamortització del segle xix, amb enderrocament del mateix en 1849. L'edifici actual de l'escola es va construir en 1902 per l'arquitecte Julián Arteaga. L'edifici és de grans dimensions de només tres plantes. El cos central és de pedra i està avançat a la resta, que és de maó vermell.

• Palau d'Ezpeleta: Palau barroc (s. XVIII) de façana molt espectacular. Està situat al carrer Major. En una de les seves balconades encara s'aprecia la bala que durant la tercera guerra carlina (1875) va ser disparada des de San Cristóbal. La seva part posterior presenta una magnífica galeria d'arcs.

• Palau del Condestable: Única mostra d'arquitectura del Renaixement a Pamplona. Situat entre el carrer Mayor i Jarauta, va ser palau episcopal fins a la construcció de l'actual en 1736. També va ser seu de l'Ajuntament mentre es construïa l'actual barroc de 1752 a 1760. Recentment ha estat restaurat i és el centre cultural del centre històric.

Bibliografia

• varios autores. Guía de Arquitectura de Pamplona y su Comarca. Pamplona: Ona Industria Gráfica, 2006. ISBN 84-611-3284-X.