Vés al contingut

Santísima Trinidad (navili)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Santísima Trinidad (galió).
Infotaula de vaixellSantísima Trinidad
El vaixell Santíssima Trinitat amb els seus quatre ponts i 140 canons. Gravat del segle XIX. Museu Naval de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Nom curtSantísima Trinidad Modifica el valor a Wikidata
Drassanal'Havana
Lloc de producciól'Havana Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Historial
Avarament
març 1769
Naufragi
21 octubre 1805 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Armada Espanyola Modifica el valor a Wikidata
  
1769 – 21 octubre 1805
OperadorArmada espanyola
Característiques tècniques
Tipusnavili de línia Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament4902 t Modifica el valor a Wikidata
Eslora61,3 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega16,2 m Modifica el valor a Wikidata
Calat8,02 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
Vela
CobertesAl seu lliurament tres cobertes
Reformat a quatre cobertes
TripulacióAl seu lliurament: 960 homes

A la batala de Sant Vicent: 1.105 homes

A la batalla de Trafalgar: 1.159 homes
Característiques militars
Armament
120/140 canons:
  • Al seu lliurament:
    30 canons de 36 lliures (16,3 kg)
    32 canons de 24 lliures (11 kg)
    32 canons de 12 lliures (5,4 kg)
    22 canons de 8 lliures (3,6 kg)
    16 obusos de 24 lliures (11 kg)
  • A la Batalla de Trafalgar:
    32 canons de 36 lliures (16,3 kg)
    34 canons de 24 lliures (11 kg)
    36 canons de 12 lliures (5,4 kg)
    18 canons de 8 lliures (3,6 kg)
    16 obusos de 34 lliures (15,4 kg)
    4 obusos de 4 lliures (2 kg)
Més informació
Conflictesbatalla de Trafalgar i batalla del cap de Sant Vicent Modifica el valor a Wikidata

El Santísima Trinidad (oficialment Nuestra Señora de la Santísima Trinidad) fou un navili de línia espanyol de 120 canons, ampliats fins a 140 posteriorment, el qual fou el més gran i millor armat de la seva època, sent l'únic vaixell que comptà amb 4 cobertes. La tripulació i guarnició era de 1.071 places i 25 criats.

Esquema del Santísima Trinidad

Fou avarat l'octubre de 1769 a les drassanes de l'Havana[1] amb una eslora de 61,40 m, una quilla de 52,72 m, una mànega de 16,59 m i un puntal de 8,31 m. El seu cost de fàbrica fou de 40.000 ducats espanyols.[2] Després de ser provat en alta mar, s'adonaren que comptava amb diferents inconvenients, i per això fou modificat a les drassanes de Ferrol i Cadis, passant així a ser l'únic vaixell de l'època amb 4 cobertes i ampliant les seves dimensions a una eslora de 63,36 m, una quilla de 54,02 m, una mànega de 16,67 m, un puntal de 8,26 m, un calat de 8,50 m a popa i 7,67 m a proa.

Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, el Santísima Trinidad fou el vaixell insígnia de la flota espanyola, prenent part de les operacions del Canal de la Mànega a finals d'estiu de 1779, de la captura d'un comboi anglès de 51 vaixells i de la batalla del cap d'Espartel. Això no obstant, se'l recorda pel seu tràgic final durant la batalla de Trafalgar.[3]

L'any 1805, durant la batalla de Trafalgar, el Santísima Trinidad estigué sota les ordres del cap d'esquadró Baltasar Hidalgo de Cisneros,[4] amb Francisco Javier de Uriarte y Borja com a Capità de Bandera. Després d'una dura i heroica lluita, amb uns 200 morts i 100 ferits, el vaixell fou capturat en molt males condicions per l'armada anglesa. Els anglesos intentaren traslladar el vaixell capturat al port anglès de Gibraltar, essent remolcat per dues fragates, això no obstant, el malmés Santísima Trinidad acabaria enfonsant-se a unes 25 milles nàutiques de Cadis.[5]

Símbol del final del poder marítim espanyol, la major arma de guerra de la seva època, actualment és al fons del mar i les seves peces d'artilleria foren extretes i instal·lades a l'entrada del Panteó de Mariners Il·lustres situat a Arsenal de la Carraca.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Duro, C.F.. A LA MAR MADERA. Maxtor Editorial, 2007, p. 224. ISBN 978-84-9761-373-6. 
  2. ↑ Domingo, J.I.F.. Los tesoros del mar y su régimen jurídico (en castellà). Editorial Reus S.A., 2010, p. 195. ISBN 978-84-290-1583-6. 
  3. ↑ Antón, C.M.. Mi vida o lo que sea (en castellà). Liber Factory, 2014, p. 229. ISBN 978-84-9949-406-7. 
  4. ↑ Imprenta Real (Madrid). Mercurio histórico y político (en castellà). Imprenta Real, 1805, p. 441. 
  5. ↑ Heathcote, T.A.. Nelson's Trafalgar Captains and Their Battles. Pen & Sword Books, 2005, p. 116. ISBN 978-1-78159-617-3. 
  6. ↑ Rabanal, D.C.. La marina ilustrada (en italià). Kokapeli Ediciones, 2021, p. 352. ISBN 978-84-121745-9-5. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santísima Trinidad


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santísima_Trinidad_(navili)&oldid=34229300»