Nus de Salomó

Nus de Salomó Bàsic

Talla del nus de Salomó a Almenno San Bartolomeo (Itàlia)

Antic mosaic romà d'Aquileia (Itàlia)

Nus de Salomó decoratiu

El nus de Salomó (en llatí Sigillum Salomonis) és el nom comú d'un ornament tradicional utilitzat des de l'antiguitat que va ser adoptat per nombroses cultures. Malgrat el seu nom, en realitat se'l classifica com una baula, i no és un realment un nus segons les definicions de la teoria matemàtica dels nusos.

Estructura

El nus de Salomó consisteix en dos llaços tancats que es troben dues vegades entrellaçats de manera intercalada. És a dir, si se'l col·loca sobre una superfície plana, el nus de Salomó posseeix quatre creus en les quals els dos llaços s'entrellacen per sota i per sobre de l'altre (en contraposició amb les dues creus que posseeix la baula de Hopf).

En la majoria de les representacions artístiques, les parts dels llaços que en forma alternativa es creuen són els costats d'un quadrat central, mentre que els quatre lòbuls s'estenen cap a fora en les quatre direccions. Els quatre lòbuls poden tenir forma oval, quadrada, o triangular, o poden tenir extrems en forma de formes lliures tals com a fulles, ales, lòbuls, etc.

Vegeu també

• Esvàstica
• Magistri Comacini
• Lòbul (arquitectura)

Bibliografia

Un estudi detallat sobre el nus de Salomó és Seeing Solomon's Knot, With Photographs by Joel Lipton de Lois Rose Rose, Los Angeles, 2005 (web oficial: http://www.StoneandScott.com/solomonsknot.asp Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine.).

• Bain, George. Celtic Art: The Methods of Construction. New York: Dover Publications, 1951, 1973, ISBN 0-486-22923-8, 9780486229232. (Examples and history of Solomon's Knot with many elaborations, pp. 27, 59, 71, 87.)
• Bronze Age Civilization of Central Asia, The: Recent Soviet Discoveries. Armonk, New York: M.E. Sharpe, 1981. (Early examples of Solomon's Knot from the Gonur 1 settlement, figure 4, p. 233.)
• Chen, Lydia. Chinese Knotting. Taiwan: Echo Publishing Company, 1981, ISBN 0-8048-1389-2. (Instructions for creating a “flat” or Solomon's Knot, p. 58.)
• Christie's Catalog: The Erlenmeyer Collection of Ancient Near Eastern Stamp Seals and Amulets. London: Christie, Manson & Woods, Auction June 6, 1989. (Cruciform interlace carved stone seal, Ubaid, circa 4500 BCE, Lot 185.)
• Fraser, Douglas and Herbert M. Cole, eds. African Art and Leadership. Madison, Milwaukee, and London: University of Wisconsin Press, 1972.
  • Cole, Ibo Art and Authority, p. 85.
  • Fraser: Symbols of Ashanti Kingship, pp. 143–144.
  • Fraser: King’s ceremonial stool, personal choices of various African leaders, p,209, p. 215, p. 283, p. 290, p. 318
  • Fraser: More attention should be paid to the significance of the Solomon's Knot motif, p. 318.
• Laine, Daniel. African Kings. Berkeley, Toronto: Ten Speed Press, 1991, ISBN 1-58008-272-6. (Two Nigerian chiefs, Oba Oyebade Lipede and Alake of Abeokuta, wear garments with embroidered Solomon's Knots, p. 63.)
• Lusini, Aldo. The Cathedral of Sienna. Sienna, Italy: 1950. (The choir stall, carved 1363 to 1425: photographs of stalls showing variations of Solomon's Knot, plate 49, pp. 20–21.)
• Wolpert, Stuart. “UCLA Chemists Make Molecular Rings in the Shape of King Solomon's Knot, a Symbol of Wisdom,” News release from the University of California at Los Angeles, January 10, 2007, http://www.newsroom.ucla.edu/portal/ucla/UCLA-Chemists-Make-Molecular-Rings-7626.aspx?RelNum=7626.