Obioma Nnaemeka
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1948 (76 anys) Agulu (Nigèria) (en)  |
| Formació | Universitat de Minnesota - Philosophiæ doctor |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Indianàpolis |
| Ocupació | acadèmica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Indiana Universitat d'Indiana - Universitat Purdue d'Indianàpolis, catedràtica |
| Lloc web | liberalarts.iupui.edu… |
Obioma Nnaemeka (Agulu, 28 d'octubre del 1948) és una professora universitària nigeriana que viu als Estats Units.
Trajectòria
[modifica]Es va llicenciar en la Universitat de Nigèria de Nsukka. Hi cursà estudis africans, francés i alemany. El 1989 va obtenir un doctorat en estudis francesos i francòfons en la Universitat de Minnesota.[1] El 2017, és professora de francés, estudis feministes i estudis africans en la Universitat d'Indiana- Universitat de Purdue, a Indianapolis.
En la Universitat de Minnesota, Nnaemeka és presidenta de l'Associació d'Estudiants de Nigèria, i fundadora i presidenta de l'Associació de Dones Universitàries Africanes. També és presidenta del Jessie Obidiegwu Education Fund, una ONG dedicada a l'educació de dones i xiquetes a Àfrica.[2] A vegades ha sigut consultora per a les Nacions Unides i el Banc Mundial.
Recerques
[modifica]Obioma Nnaemeka ha fet estudis sobre escriptores negres, com ara Mariama Bâ, sobre teories feministes, literatura francòfona, obres orals i escrites d'Àfrica i la diàspora africana, estudis de gènere i drets humans.[3][4][5] Abans d'arribar a la Universitat d'Indiana, ensenyava en la Universitat de Nigèria de Nsukka i també en la Universitat de Wooster, a Ohio.[6] És crítica de cultura per al departament francés del servei internacional de Ràdio Holanda a Hilversum. També és membre de la junta del Centre de Lideratge de Dones Globals de l'Escola de Negocis Leavey.[7]
És la creadora del concepte de "negofeminisme", una concepció del feminisme africà en què es realitzen millores mitjançant processos de negociació, respectant les estructures familiars tradicionals.[8] És per això que critica el que considera una intrusió irrespectuosa de les feministes occidentals en les modalitats de tractament de la violència infligida a les dones africanes, com la mutilació genital.[9] Demana una redefinició del feminisme per part de les dones africanes, en els seus propis termes, tot reintroduint-hi les qüestions de l'ètnia.[10]
Publicacions
[modifica]- Obioma Nnaemeka, eds. Female Circumcision and the Politics of Knowledge:African Women in Imperialist Discourse. Westport: Praeger Press, 2005.
- Obioma Nnaemeka, Theorizing, Practicing, and Pruning Africa’s Way, Vol. 29, No. 2, Development Cultures: New Environments, New Realities, éditrices: Françoise Lionnet, Obioma Nnaemeka, Susan H. Perry, Celeste Schenck (Winter 2004), p. , The University of Chicago Press, DOI: 10.1086/378553.[11]
- Obioma Nnaemeka, Sisterhood, Feminisms and Power in Africa: From Africa to the Diaspora, Africa World Press, 1998 - 513 pagesISBN.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «2004 : Nnaemeka: Distinguished Leadership Award: Global Programs and Strategy Alliance: University of Minnesota». global.umn.edu. Arxivat de l'original el 7 de setembre de 2015. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ «Jessie Obidiegwu Education Fund » Prof. Obioma Nnaemeka, President & CEO» (en anglés). joefund.org. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ Zongo, Opportune «Rethinking African Literary Criticism: Obioma Nnaemeka». Research in African Literatures, 27, 2, 1996, pàg. 178–184. DOI: 10.2307/3820170 [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ Meeting, African Literature Association. The Growth of African Literature (en anglés). Africa World Press, 1998, p. 314. ISBN 978-0-86543-659-6.
- ↑ Elaine Salo «Lessons in race and African feminism | Sunday Independent» (en anglés). Sunday independent, 08-09-2013 [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ «aawsexec.html». africanwomenstudies.org. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ «Obioma Nnaemeka, Phd» (en anglés). Marquette University, na. Arxivat de l'original el 8 de setembre de 2014. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ «Africa's answer to militant feminism». www.eurekastreet.com.au. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ Barker, Michael. «Swans Commentary: Female Circumcision And The Tahirih Justice Center, by Michael Barker - barker24». www.swans.com. [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ MCCANN, CAROLE; Kim. Feminist Theory Reader (en anglès). Routledge, 2013-06-07, p. 640. ISBN 978-1-135-07383-1.
- ↑ Nnaemeka, Obioma «Nego‐Feminism: Theorizing, Practicing, and Pruning Africa’s Way». Signs, 29, 2, 2004, pàg. 357–385. DOI: 10.1086/378553 [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ 1948-, Nnaemeka, Obioma,. Sisterhood, feminisms, and power. Africa World Press, 1998. ISBN 978-0-86543-439-4. OCLC 36865692.