Oboè d'amor
 A dalt: oboè d’amor modern A sota: còpia d’un instrument barroc | |
| Tipus | família de l'oboè i instrument transpositor  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 422.112-71 |
| Instruments relacionats | |
L'oboè d'amor és un instrument de vent de fusta de llengüeta doble de la família de l'oboè.[1] Està afinat en la, és a dir, una tercera menor més avall que l'oboè. D'un to més tranquil i fosc, la seva forma és semblant al corn anglès, encara que amb unes dimensions menors.
L'oboè d'amor va ser inventat al segle xviii i perfeccionat més tard per François Loreé. La designació «d'amore» en italià va ser utilitzada en el barroc per a definir instruments de so agradable.[1] Va ser utilitzat per primera vegada el 1717 per Christoph Graupner. Johann Sebastian Bach utilitzava sovint l'oboè d'amor en les seves cantates. També han escrit per a aquest instrument els compositors Georg Philipp Telemann i Georg Friedrich Händel. Més recentment, l'oboè d'amor ha sigut utilitzat per Maurice Ravel en el Boléro i Richard Strauss li ha reservat un paper important en la Simfonia domèstica.
- Solista
- Johann Sebastian Bach
- Concert en la major per a oboè d'amor, corda i baix continu (BWV 1055)
- Antonio Lotti
- Concert en la major per a oboè d'amor, corda i baix continu
- Georg Philipp Telemann
- Concert en mi menor per a oboè d'amor, corda i baix continu
- Concert en sol major per a oboè d'amor, corda i baix continu
- Concert en la major per a oboè d'amor, corda i baix continu
- Música de cambra
- Johann Gottlieb Graun
- Trisonata en la major per a oboè d'amor, Violí i baix continu
- Orquestra
- Maurice Ravel: Boléro
- Richard Strauss: Simfonia Domestica
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Oboè d'amor». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Snodgrass Gifford, Virginia. Music for oboe, oboe d'amore, and English horn. A bibliography of materials at the Library of Congress (en anglès). Westport, Connecticut: Greenwood Press, 1983 (The Music Reference Collection No. 1). ISBN 0-313-23762-X.
Enllaços externs
[modifica]
- Web del constructor «F. Lorée».
- «Oboè d'amor». Barcelona: Museu de la Música. [Consulta: 8 març 2017].