Simfonia domèstica

*Simfonia domèstica*
Forma musical	poema simfònic
Compositor	Richard Strauss
Creació	1902
Catalogació	AV TrV 209
Opus	53
Estrena
Estrena	21 març 1904
Escenari	Carnegie Hall

Simfonia domèstica, op. 53, és un poema simfònic per a gran orquestra de Richard Strauss. L'obra és un reflex musical de la vida domèstica segura tan valorada pel mateix compositor i, com a tal, transmet harmoniosament els esdeveniments quotidians i la vida familiar.

Història i composició

El 1898, Strauss es va convertir en el director en cap de l'Òpera de la Cort Reial de Berlín. Va ser en aquest moment de la seva vida quan el compositor es va interessar molt per les seves pròpies circumstàncies i va centrar la seva atenció en el seu estatus i la seva història personal. Quan va començar a compondre la Symphonia Domestica, pretenia que fos la seqüela d'⁣Ein Heldenleben, la següent entrega de l'autobiografia, ara reeixida.

Va treballar en la peça durant l'any 1903, acabant-la la nit de Cap d'Any, a Charlottenburg.^[1]

La peça està escrita per a flautí, 3 flautes, 2 oboès, oboè d'amor, trompa anglesa, clarinet en re, 3 clarinets (2 en si, 1 en la), clarinet baix en si ♭, 4 fagots, contrafagot, 4 saxofons (soprano en do, alt en fa, baríton en fa, baix en do) que són ad libitum (opcional), 8 trompetes en fa, 4 trompetes en fa i do, 3 trombons, tuba, timbales, bombo, triangle, plats, glockenspiel, 2 arpes i cordes.

Estructura

El programa de l'obra reflecteix la senzillesa de la temàtica. Després d'haver presentat tota la família extensa (inclosos els tiets i els oncles), els pares són escoltats sols amb el seu fill. La següent secció és un adagio de tres parts que comença amb les activitats del marit. El rellotge que marca les 7 de la matinada inicia el final.

L'exposició més detallada de l'estructura de l'obra és la que es va oferir per a l'actuació de la Filharmònica de Berlín el 12 de desembre de 1904. En aquella ocasió, el programa del concert va tenir el següent esquema:

I. Introducció i desenvolupament dels principals grups temàtics

Els temes del marit (fa major):

(a) Tranquil (gemächlich)

$\relative c { \clef bass \key f \major \time 2/4 c,16( a' f8) c-. d-. e-. f-. g-. gis-. a16( d c g f'8) e16-. d-. bes'4-- a-- }$

(b) Somiador (träumerisch)

$\relative c' { \clef treble \key f \major \time 2/4 d4.( c'8 d2~ d) a4.( fis'8 a2 g) }$

(c) Surly (mürrisch)

$\relative c'' { \clef treble \key f \major \time 2/4 \partial 16*4 g16( aes c bes g4) }$

(d) Ardent (feurig)

$\relative c'' { \clef treble \key f \major \time 2/4 \partial 8*3 gis8( b e16 gis b2~ b8) e,( gis b16 e gis2~ gis8) b( a fis e) b16( cis gis8 fis16 e a2~ a8 cis b a16 gis) gis4 }$

Els temes de l'esposa (B major):

(a) Animat i alegre (sehr lebhaft)

$\relative c'' { \clef treble \key b \major \time 2/4 \partial 16*2 dis'16( fis, b8) g16( b, d8) ais'16->( gis fis,4) }$

(b) Grazioso

$\relative c'' { \clef treble \key b \major \time 2/4 e16( dis) dis( cis) ais'8-> gis16-> fis-> b2-> }$

Tema del nen (re menor):

Tranquil (ruhig)

$\relative c' { \clef treble \key d \minor \time 2/4 \partial 4*1 a4( d2~ d4 e cis2) a4( f'~ f2 g a b) }$

II. Scherzo

La felicitat dels pares. Joc infantil.

$\relative c' { \clef treble \key d \major \time 3/8 a'8 d16-. e-. cis-. a fis'4.-.( a16 g fis g e fis d8) }$

Cançó de bressol [citació de la "Cançó veneciana del vaixell" de Felix Mendelssohn, op. 19b, núm. 6 de Cançons sense paraules] (El rellotge marca les set del vespre).

$\relative c'' { \clef treble \key g \minor \time 6/8 \partial 8*1 <d bes>8( <c a>4 <bes g>8 <a fis>4 <c a>8 <bes g>4 <a d,>8 <g bes,>4 <bes g,>8 <a c,>4) <g bes,>8( <fis a,>8. <g bes,>16 <a c,>8 <g bes,> <bes d> <d g,> <bes' bes,> <a c,> <g cis,>) <f d> }$

III. Adagio

Fer i pensar. Escena d'amor. Somnis i preocupacions (el rellotge marca les set del matí).

IV. Final

Despertar i alegre disputa (doble fuga). Confusió alegre.

I. Thema

$\relative c { \clef bass \key f \major \time 2/4 c,8 f16 g e c a'8 d-> c4-> f,16 g a4. f16 g a4. f16 g a8 a16 bes c8 c16 d e8 }$

II. Thema

$\relative c'' { \clef treble \key b \minor \time 2/4 \partial 16*2 fis'16 e e d d cis cis e d cis ais b fis d b ais a gis e'4. g,16-> fis-> d'4.-> }$

Representacions

Strauss va reservar l'estrena per a la seva gira nord-americana el 1904, concretament al Carnegie Hall de Nova York. Ho faria ell mateix. Originalment l'estrena estava prevista per al 9 de març, però les parts orquestrals es van retardar, per la qual cosa es va ajornar al 21 de març. La data posterior va permetre més assajos, dels quals se'n van requerir una quinzena abans que Strauss n'estigués satisfet. L'⁣Orquestra Simfònica de Wetzler era adequada, però no gaire més. Durant una actuació del seu Don Quixote dues nits abans, l'orquestra s'havia trencat enmig de la peça.^[1]

No obstant això, l'actuació va ser un gran èxit, tant que es va imposar a dirigir dues actuacions més als grans magatzems de Wanamaker a Nova York, els dies 16 i 18 d'abril, per una quota de 1.000 dòlars. Es va haver de desallotjar tot un pis de vendes per obrir pas a l'enorme orquestra, i els concerts van atraure audiències de 6.000 persones. La premsa de Nova York i alemanya es va mostrar molt crítica, no només amb aquestes exposicions, sinó amb la mateixa obra, considerant-les com una comercialització flagrant de l'art sagrat de la música i la intimitat de la vida familiar. Strauss va respondre: "L'art veritable ennobleix aquest Saló, i uns honoraris respectables per a la seva dona i el seu fill no és una vergonya ni tan sols per a un artista".^[2]

L'estrena vienesa de Domestica va ser dirigida per Gustav Mahler el 23 de novembre de 1904.

Una representació típica de l'obra dura aproximadament quaranta-quatre minuts.

El 1924 Strauss va escriure el Preludi de noces per a dos harmoniums (Trv 247) amb motiu del casament del seu fill Franz amb Alice Grab-Hermannswörth, basat en gran part en temes trobats a la Symphonia Domestica. El 1925, Strauss va escriure una peça per a Paul Wittgenstein per a piano mà esquerra i orquestra, utilitzant de nou temes de la Symphonia Domestica, titulada Parergon zur Symphonia Domestica, op. 73.

Discografia

Director	Orquestra	Any
Eugeni Ormandy	Orquestra de Filadèlfia	1938
Carl Schuricht	Orquestra de la Scala Opera House, Milà	1941
Richard Strauss	Filharmònica de Viena	1944
Wilhelm Furtwängler	Filharmònica de Berlín	1944
Richard Strauss	Orquestra Filharmònica	1947
Franz Konwitschny	Staatskapelle Dresden	1956
Clemens Krauss	Filharmònica de Viena	1952
Fritz Reiner	Orquestra Simfònica de Chicago	1956
George Szell	Orquestra de Cleveland	1957
Dimitri Mitropoulos	Filharmònica de Viena	1957
Jascha Horenstein	Orquestra Simfònica de la BBC	1961
Zubin Mehta	Filharmònica de Los Angeles	1968
Hilde Somer	Orquestra Simfònica de Sant Antoni	1969
Rudolf Kempe	Staatskapelle Dresden	1972
Herbert von Karajan	Filharmònica de Berlín	1973
Lorin Maazel	Filharmònica de Viena	1983
Zubin Mehta	Filharmònica de Berlín	1985
Neeme Järvi	Orquestra Nacional Escocesa	1986
Gerard Schwarz	Simfonia de Seattle	1988
Edo de Waart	Orquestra de Minnesota	1990
Wolfgang Sawallisch	Orquestra de Filadèlfia	1993
Lorin Maazel	Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera	1995
André Previn	Filharmònica de Viena	1995
Vladimir Ashkenazy	Orquestra Filharmònica Txeca	1997
David Zinman	Orquestra Tonhalle de Zuric	2002
Antoni Wit	Staatskapelle de Weimar	2009
Gerard Schwartz	Simfonia de Seattle	2012
Marek Janowski	Rundfunk-Sinfonieorchester Berlín	2015
François-Xavier Roth	SWR Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg	2017

També hi ha una versió per a dos pianos, que Martha Argerich i Alexandre Rabinovitch van gravar l'any 1995 per a Teldec.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ernst Krause, liner notes from the Turnabout recording of Strauss conducting the work with the Vienna Philharmonic in 1944
↑ Glass, Herbert. «About the Piece: Symphonia domestica». A: Philpedia. Los Angeles Philharmonic Association. Arxivat 26 de gener 2018 a Wayback Machine.

[turnabout-1] 1,0 ^1,1 Ernst Krause, liner notes from the Turnabout recording of Strauss conducting the work with the Vienna Philharmonic in 1944

[2] Glass, Herbert. «About the Piece: Symphonia domestica». A: Philpedia. Los Angeles Philharmonic Association. Arxivat 26 de gener 2018 a Wayback Machine.

[1]

[2]