Ocenys
Tipus | assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | França | |||
Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
Regió | Occitània | |||
Departament | Pirineus Orientals | |||
Comarca | Conflent | |||
Comuna | Orellà | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.359,9 m | |||
Ocenys, o Ocenyes, (Océnias en francès) és un antic poble de l'actual terme comunal d'Orellà, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
És[1] al nord-oest d'Orellà, i també de Celrà, a la carena que davalla des del Llomet, la Serra de Palmes, a les planes (en altres temps conreades) que dominen Orellà, Èvol i Ralleu.
Havia tingut l'església de Sant Esteve d'Ocenys, citada el 1267.
Història
[modifica]És documentat ja al 868 amb el nom d'Ucenias. Altres proves el fan Oncenias (869), Occenias (875 i 879). Al 895 és enregistrat com una de les possessions de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà. Variants del nom al llarg dels temps: Ozenias, Seigne (finals del segle xviii), Oceynes, Ocenyes, Océnias i A Cein (com surt als mapes de l'IGN. Una riera que acaba a uns 500 metres al nord d'Èvol porta el nom de Còrrec d'Ocellons, i se suposa que és una deformació de l'antic nom.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «107 - Orellà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Orellà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.