Sant Esteve d'Ocenys
Aparença
Sant Esteve d'Ocenys | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.359,9 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Orellà (Conflent) | |||
Localització | Ocenys | |||
| ||||
Sant Esteve d'Ocenys, o Ocenyes, és una capella del poble nord-català desaparegut d'Ocenys, del terme comunal d'Orellà, a la comarca del Conflent.
Estava situada[1] a l'antic poble d'Ocenys, a la carena que vertebra el terme comunal d'Orellà, al nord-oest d'aquest poble.
L'església és documentada com a possessió de Sant Miquel de Cuixà l'any 968 en una butlla del papa Joan XIII.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «107 - Orellà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 104. Santa Coloma de Bordoll». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Orellà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Orellà. Sant Esteve d'Ocenys». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 545-546 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.