Octàgon
Aparença
(S'ha redirigit des de: Octagonal)
Tipus | polígon i octàtop |
---|---|
Forma de les cares | aresta (8) |
Configuració de vèrtex | segment |
Elements | |
Vèrtexs | 8 |
Arestes | 8 |
Sèrie | |
← heptàgon enneàgon → | |
Més informació | |
MathWorld | Octagon |
En geometria, un octàgon és un polígon amb vuit costats i vuit angles.[1] El nom prové del del grec ὀκτάγωνον via el llatí.[2] Un octàgon té 20 diagonals i la suma de tots els angles interiors és 1080 graus o radians.
Octàgon regular
[modifica]En un octàgon regular, tots els costats i angles del qual són iguals. Els costats s'uneixen formant un angle de 135º o rad. Cada angle exterior és de 45° o rad.
Perímetre
[modifica]El perímetre de l'octàgon regular de costat és
O bé, en funció de l'apotema, ,[3]
Apotema
[modifica]L'apotema de l'octàgon regular de costat és [3]
Àrea
[modifica]L'àrea de l'octàgon regular de costat i apotema és
O bé, només en funció del costat, ,[3]
O també, només en funció de l'apotema, ,[3]
L'octàgon regular té símbol de Schläfli {8}.[4]
Al dia a dia
[modifica]-
Els paraigües solen tenir forma vuitavada.
Figures geomètriques derivades
[modifica]-
El polígon estrellat de 8 vèrtexs anomenat octagram, {8/3} en símbol de Schläfli, està comprès per un octàgon regular.
-
La figura de vèrtex del políedre uniforme, gran dirhombicosidodecaèdre té la forma d'octagon irregular.
-
Les bases d'un prisma octagonal són octàgons.
-
Un mosaic amb dos octàgons a cada vèrtex.
-
El cuboctàedre truncat conté 6 cares octagonals.
-
Les bases d'un antiprisma octagonal són octàgons.
Referències
[modifica]- ↑ «octàgon». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «octàgon». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1996, p. 648. ISBN 9788441225169.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sapiña, R. «Calculadora de l'àrea i perímetre de l'octàgon regular» (en castellà). Problemas y ecuaciones. ISSN: 2659-9899 [Consulta: 16 juliol 2020].
- ↑ Wenninger, Magnus J. Cambridge University Press. Models de políedres (en anglès), 1974, p. 9. ISBN 9780521098595.