Odilon Redon
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Bertrand Redom 20 abril 1840 Bordeus (Monarquia de Juliol) |
Mort | 6 juliol 1916 (76 anys) París (Tercera República Francesa) |
Sepultura | Bièvres |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura i gràfics |
Lloc de treball | Països Baixos Amsterdam Rotterdam Haarlem París |
Ocupació | pintor, dibuixant, dibuixant projectista, artista visual, litògraf, gravador, escultor, il·lustrador, artista |
Art | pintura |
Gènere | Art de gènere, al·legoria, pintura d'història, paisatge, retrat i natura morta |
Moviment | postimpressionisme |
Professors | Jean-Léon Gérôme |
Influències | |
Carrera militar | |
Conflicte | guerra franco-prussiana |
Participà en | |
28 juny 1964 | documenta 3 |
Obra | |
Obres destacables Dans le Rêve | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Camille Redon (1880–) |
Fills | Arï Redon |
Germans | Gaston Redon Ernest Redon |
Premis | |
| |
Obres destacables | |
Odilon Redon (Bordeus, 20 d'abril de 1840 - París, 6 de juliol de 1916) va ser un pintor francès. És considerat un pintor postimpressionista, dins del corrent del simbolisme, encara que també es considera com un dels primers precursors del surrealisme.[1]
Va rebre formació com a escultor, així com en gravats i litografies. El 1870 es va unir a l'exèrcit per servir en la Guerra francoprussiana. Després de la guerra, a París, va treballar gairebé exclusivament amb carbonet i litografia. El seu primer àlbum de litografies va ser Dans le Rêve (1879). Va mantenir un cert anonimat fins que es va publicar una novel·la de culte el 1884, de Joris-Karl Huysmans titulada À rebours ('A contrapèl'), en la qual apareix un aristòcrata decadent que col·lecciona dibuixos de Redon. Admirador d'Edgar Allan Poe, la seva relació amb la literatura el portaria a il·lustrar diversos llibres del seu amic Baudelaire. També mantindria una estreta relació amb científics com Armand Clavaud (que li fa estudiar anatomia, osteologia i zoologia), o Charles Darwin. Totes aquestes influències es reflectirien en el seu treball.
El 1884 va ser un dels fundadors del Saló d'artistes independents, per poder exposar amb llibertat, separadament del Saló oficial de París. En els anys 1890 va començar a usar el pastel i l'oli, que van dominar les seves obres durant la resta de la seva vida.
Bibliografia
[modifica]- Russell T. Clement, Four French Symbolists: A Sourcebook on Pierre Puvis de Chavannes, Gustave Moreau, Odilon Redon, and Maurice Denis, Greenwood Press, 1996, ISBN 0-313-29752-5 & ISBN 978-0-313-29752-6
- Jodi Hauptman and Marina Van Zuylen, Beyond the Visible: The Art of Odilon Redon, 2005, ISBN 0-87070-702-7 & ISBN 978-0-87070-702-5
- Andre Mellerio, Odilon Redon, 1968, ASIN B0007DNIKO
- Odilon Redon and Alfred Werner, The Graphic Works of Odilon Redon, Dover, 1969, ISBN 0-486-21996-8
- Odilon Redon and Alfred Werner, The Graphic Works of Odilon Redon, (Dover Pictorial Archive), 2005, ISBN 0-486-44659-X & ISBN 978-0-486-44659-2
- Margret Stuffmann, Odilon Redon: As in a Dream, 2007, ISBN 3-7757-1894-X & ISBN 978-3-7757-1894-3
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.203. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Odilonredon.net Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine., web d'Odilon Redon.
- INHA - Estampes d'Odilon Redon Arxivat 2011-06-26 a Wayback Machine..
- Odilon Redon a l'abadia de Fondfroide Arxivat 2011-08-01 a Wayback Machine..
- Odilon Redon, príncep dels somnis Arxivat 2011-08-21 a Wayback Machine..