Olgita
 Olgita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ba,Sr)(Na,Sr,REE)₂Na(PO₄)₂ |
| Epònim | Olga Aníssimovna Vorobiova |
| Localitat tipus | Karnasurt Mt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.40 |
| Dana | 38.1.3.1 |
| Heys | 19.5.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,5606Å; c = 7,045Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | blau brillat, verd blavós |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,94 g/cm³ (mesurada); 3,904 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,623 nε = 1,619 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Fluorescència | No fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-027 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Olg |
| Referències | [1] |
L'olgita és un mineral de la classe dels fosfats. La seva fórmula química és (Sr,Ba)(Na,Sr,REE)₂Na(PO₄)₂.[2][1] Va ser descoberta l'any 1980 a Karnasurt, Districte Federal del Nord-oest, Rússia i rep el seu nom en honor de la mineralogista russa Olga Anisimovne-Vorobiova (1902-1974).[3][4]
Característiques
[modifica]L'olgita cristal·litza en el sistema trigonal. És d'un color blau brillant o verd blavós. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'olgita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb 49 minerals més, entre els quals es troben: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, bobfergusonita, brianita, hagendorfita, johil·lerita, johnsomervilleïta, marićita, yazganita, qingheiïta, qingheiïta-(Fe2+), schäferita, whitlockita i xenofil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]L'olgita apareix en pegmatites nefelines sienites en massissos alcalins diferenciats.[5] Ha estat trobada a Karnasurt, Districte Federal del Nord-oest, Rússia.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: natrosilita i analcima.
Olgita, bario-olgita i strontio-olgita
[modifica]Fins a l'any 2004, l'olgita era considerada un mineral d'estronci a causa de la fórmula química donada en la seva descripció original l'any 1980 per Khomyakov et al., Na(Sr,Ba)PO₄, i una altra publicació de Sokolova et al. l'any 1984 en què es va identificar una composició més gran d'estronci respecte al bari (Sr0,52Ba0,48). L'any 1990, també Sokolova et al., van fer servir el nom d'olgita per una altra mostra que en aquest cas contenia més bari que estronci, sense considerar el fet que podia tractar-se d'un mineral diferent de l'originalment descrit com a olgita. L'any 2002, els resultats de Pekov et al. van demostrar que, de fet, l'olgita original consistia en dues espècies minerals, amb la diferència de quin era el catió predominant al lloc M1, l'estronci o el bari. Com que l'olgita havia estat tradicionalment considerada un mineral d'estronci, Pekov va emprar el nom bario-olgita en la seva publicació per parlar del mineral en què el bari predominava al lloc M1. L'any 2006, amb la intenció d'acabar la confusió creada fins aleshores, Giovanni Ferraris, va proposar desacreditar l'antic nom olgita i fer servir els noms bario-olgita i estroncio-olgita. L'any 2008, la Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació de l'IMA va concloure que s'acceptava el nom bario-olgita (per al mineral amb un predomini del bari), i que en el moment en què es fes una proposta de nomenclatura per l'estroncio-olgita, es desacreditaria el nom olgita com a mineral i que a partir d'aleshores el nom olgita faria referència a una sèrie mineral, però com que aquest fet no ha passat encara, de moment s'accepta el nom olgita per a referir-se al mineral identificat en la mostra original amb un contingut major d'estronci que de bari.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Olgita a Mindat» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016». Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ webmineral.com
- ↑ 4,0 4,1 Ernst A. J. Burke. «Status of Olgite and Bario-olgite».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Olgita a Handbook of Mineralogy». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 setembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Khomyakov, A.P., Semenov, E.I., Shumyatskaya, N.G., Timoshenkov, I.M., Laputina, I.P., Smol'yaninova, N.N. (1980): Olgite, Na(Sr,Ba)PO4 - a new mineral. Zapiski VMO, 109, 3, 347-351 (en rus).
- Pekov, I.V. (2005): Genetic Mineralogy and Crystal Chemistry of Rare Elements in HighAlkaline Postmagmatic Systems. D.Sc. Thesis. Moscow State University, 652 pp.
- Pekov, I.V., Chukanov, N.V., Kulikova, I.M., Zubkova, N.V., Krotova, O.D., Sorokina, N.I., Pushcharovsky, D.Yu. (2004): A new mineral bario-olgite and its crystal structure. Zapiski VMO, 133, 1, 41-49 (en rus)
- Sokolova, E.V., Egorov-Tismenko, Yu.K., Yamnova, N.A., Simonov, M.A. (1984): The crystal structure of olgite, Na(Sr0.52Ba0.48)(Sr0.58Na0.42)(Na0.81Sr0.19)[PO3.40] [P0.76O3.88]. Kristallografiya, 29, 6, 1079-1083 (en rus)
- Sokolova, E.V., Nadezhina, T.N., Khomyakov, A.P. (1990): The X-ray study of high-barian olgite. Vestnik Moskovskogo Universiteta, ser. 4: Geology, No. 1, 87-91 (en rus).
- Sokolova, E., Hawthorne, F.C., Khomyakov, A.P. (2005): Refinement of the crystal structure and revision of the chemical formula of olgite: (Ba,Sr)(Na,Sr,REE)2Na[PO4]2. Can. Mineral., 43, 1521-1526.