Johnsomervilleïta
 Johnsomervilleïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na10Ca₆Mg18Fe25(PO₄)36 |
| Epònim | John M. Somerville (en)  |
| Localitat tipus | Llac Quoich, North West Highlands, Escòcia, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.50 |
| Dana | 38.2.5.2 |
| Heys | 19.12.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15Å; c = 42,75Å; |
| Color | marró fosc |
| Exfoliació | perfecta {001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Densitat | 3,35 g/cm³ (mesurada); 3,41 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,655 nβ = 1,655 |
| Birefringència | δ = 1,655 |
| Angle 2V | mesurat: 10° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-032 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Jsv |
| Referències | [1] |
La johnsomervilleïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la fil·lowita. Va rebre el seu nom l'any 1980 per A. Livingstone en memòria de John M. Somerville (1908-1978), qui va presentar a la Royal Scottish Museum una mostra de roca amb quars i granat, que contenia la nova espècie.
Característiques
[modifica]La johnsomervilleïta és un fosfat de fórmula química Na10Ca₆Mg18Fe25(PO₄)36. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la johnsomervilleïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1979 al llac Quoich, a North West Highlands, Escòcia (Regne Unit), on sol trobar-se associada a altres minerals com: vivianita, rockbridgeïta, quars, fosfosiderita, moscovita, mitridatita, jahnsita, graftonita, fluorapatita, almandina i albita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Johnsomervilleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 setembre 2016].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 6 setembre 2016].